Fes-ho intensament

"Ens horroritza que algú es comprometi realment amb una creença. Ens espanta i ens provoca aquella sensació mesclada de tendresa, fàstic i pànic"
Feu les coses amb intensitat. Com ho fan al tercer món. Com ho fan a l'Àsia o a l'Àfrica. Mireu el règim de Corea del Nord. És tot passió i cor. Potser no ens agrada el resultat però hi creuen fins les últimes conseqüències. Hi donen la vida, si cal. I no només els comunistes. Els coreans del sud estan exactament igual de compromesos amb el capitalisme. Treballen més que ningú (dissabtes i tot) i han creat una de les economies més competitives i salvatges del món. Mireu el Vietnam i la seva resistència contra els americans. No van dubtar. No van plantejar-se si potser no valien la pena tants túnels i tantes morts i tantes cremades pel salvatge napalm. Hi van anar a totes. Una convicció que va sorprendre els americans. De fet, als Estats Units es veneren alguns vetarans com Jonh McCain per la seva determinació. Al Vietnam no van ser dos o tres o quatre o cinc, els que van lluitar i patir fins el final. Van ser centenars de milers. 
 
 
 
Mireu la resistència àrab o els terroristes islàmics. Bin Laden era un home ric però va acabar vivint en una casa sense finestres, mirant vídeos antics i bevent coca-cola assegut al terra per la seva convicció. Cruel, sanguinària i horrible, però convicció, al cap i a la fi. És difícil trobar exemples de compromís tan intensos al nostre món occidental. Ens fastigueja la gent que es compromet realment amb alguna cosa. El cas més emblemàtic és la religió. Ens horroritza que algú es comprometi realment amb una creença. Ens espanta i ens provoca aquella sensació mesclada de tendresa, fàstic i pànic. Aquells homes que caminen descalços durant les processons, per exemple. Aquest gest tan senzill ja ens descoloca. 
 
 
 
 
Els occidentals només acceptem implicació en actituds o creences vinculades a l'hedonisme. Anar al gimnàs cada dia dues hores, menjar només verdures, ingerir unes quantitats de calories molt específiques i perfectament calculades o col·leccionar merdes de manera compulsiva. Aquest és el màxim compromís que volem, tolerem o perdonem. La resta ens sembla de bojos. Com ens sembla de bojos estimar de debò. Implicar-nos amb una persona passi el que passi. Ens estimem a nosaltres i estimem els altres en la mesura que aquest amor ens recompensa. Busquem, instintivament, una mena d'equilibri entre el que nosaltres donem i el que ens dóna l'altra persona. No ho feu. Doneu. Doneu sense esperar-ne res a canvi. Estimeu amb una intensitat que sorprengui a la resta. Lliureu tot el que teniu a una persona, a uns fills, a una idea, al bé dels altres. Deixeu d'autoajudar-vos, egoistes. Deixeu d'allargar les hores de vida corrent com a cavalls per la Diagonal i intenteu allargar l'alegria dels altres donant-los aquestes hores que no passareu fent footing pel carrer.



Comentaris
Pitxolí
«Hi creuen....[els coreans del nord, en el seu règim]»: fan veure que hi creuen, perquè els hi va la vida. «Treballen més que ningú [els coreans del sud]»: si els assalariats no ho accepten, a l'atur. «Els occident. només [...] creenc. vinc. a l'hedonisme»: fals; acceptem creenc. vinc. amb la raó i els fets comprovables.Cert que una conseq. d'això pot ser l'hedonisme, que és preferible a les conseq. d'alg. certeses.
5
Malatesta
Occident fa molt temps que ha entrat en decadència. Avui el declivi és visible a tots nivells. Res d'estrany en una societat que ha elevat com a valors suprems a conrear 'individualisme a ultrança, l'hedonisme o la buidor de l'escapisme ultratecnològic. La pena és que aquesta peste acabi per infectar a la resta del món.
5
M.
De creences a nivell col-lectiu jo actualment en veig molt poques. Potser tot plegat deu ser una conseqüència de la"fi de les ideologies" i de (L'absència) de valors que s'han pregonat conscientment les darreres dècades: quan no hi ha res en creure i només compte el benestar material del individu, és normal que triomfi l'hedonisme individualista o la desvinculació de la "res publica". És el que s'ha estat sembrant durant anys.
0
Molt ben dit Pitxolí
Un article absolutament populiste, de postveritat i miope. Segons tu, sempre que venia Franco a Barcelona tota la gent que sempre anava a veurel era per pasió, perque creien en el regim, com els coreans eh?. I així molts altres exemples. Un article simplista, de baix nivell.
8
M.
L'únic valor que s'ha conreat a consciència des dels mass media dominants aquestes dècades és el de l'hedonisme individualista. Interessa crear la ficció de que les ideologies "han mort" i crear societats atomitzades basades en l'individualisme i el consumisme per tal de poder manipular més fàcilment els individus. Tot allò que fa referència a valors basats en la comunitat s'ha anat esborrant a consciència.
1
VLC
Gracies, m'ha fet pensar. Dema hi torne a fer un cop d'ull. M'agrada aquest xicot. Mou consciencies !
0
La
La primera reacció és "molt bé!". Però hi ha una contradicció de fons: per a poder donar, hi ha d'haver algú disposat a rebre. Si no hi ha algú que rep, a qui donaríem desinteressadament. Llavors aquest que rep el nostre amor, afecte, comprensió... passa automàticament a ser un egoista? La mare Teresa de Calcuta era bona perquè donava, i els que rebien eren dolents i hedonistes només pel fet de rebre?
3
La
Donar i rebre són complementaris, per a realitzar-ne un cal l'altre, i no es pot demonitzar el rebre sense impossibilitar el donar. Em sembla que cal fugir de maximalismes, i tant dolent és l'hedonisme absolut com el despreniment absolut (no esperar mai res impossibilita als altres el ser generosos amb tu, impossibilites el goig de donar als altres). Donar i rebre amor i felicitat només es poden donar en una cadena infinita, en que tothom participa en les dues direccions, donant i rebent.
2
La
Per tant, doneu i rebeu amb la mateixa intensitat i convicció, les dues coses són necessàries, i cap d'elles és dolenta per sí mateixa, ans són complementàries. I fugiu dels purismes sectaris que pretenen sacralitzar una de les opcions, cal viure les dues amb la mateixa joia. Disfruteu de donar, i disfruteu de rebre (pel goig propi i pel goig de l'altre que us dóna).
0
La
I no oblidem que darrere la convicció i els sentiments també ho ha d'haver ni que sigui un xic de raó: la convicció dels fanàtics per règims o ideologies totalitàries a mi no em semblen exemple de res. Sí, a Corea del Nord ho donen tot amb convicció: a un règim inhumà que només mira per sí mateix. Ho sento però no té cap gràcia.
0
Narcís ( té raó: majoria ' cerca contrapartida ' sinó desapareix i això ni n'és amor ni n'és tenir cap .. l'amor són obres i tenir cap n'és veure's al seu lloc!) ( també en: l’estupiditat humana o ‘ jo, mon, em, amb mi .. per ‘ romandre bé amb un hom a costa de malament amb un altre’!)
El primitivisme àdhuc la causa de fregadissos, baralles, batalles i guerres ,, n'és justament ser ' determinista ', ço és, rígid que no flexible i .. flexibles justament perquè som humans així pensaments i conseqüents dubtes, tot plegat, civilitzats ( per tant no n'és de rebut posar exemples de manaies on qui no els cregui ' se la juga '!)! PD: ja no n'és qüestió d'allargar alegria aliena sinó d"' ajudà'ls-hi " quan ho necessiten .. començant per qui t'estima i canvià sa vida per tu!
0
Arizona
Benvolgut, jo no visc a Barcelona, ni corro com una euga x la Diagonal. Catalunya no és ni Barcelona ni Corea, però hi ha moltes dones que ens hem deixat la pell a costa d'hores nostres per l'alegria i el benestar dels altres El que tu dius no es res de nou, però sembla que només compta quan es dóna per a una fi reconeguda políticiament i a cegues...En realitat el compromís del que tu parles ja existeix i és el lligam q moltes dones mantenim amb els fill@s. Benvingut al club
0

envia el comentari