Fotre-se’n de Jesús o de Mahoma?

"Després de fotre-se’n de les creences cristianes lligades a la Setmana Santa, podrien muntar un espectacle encara més genial basat en les creences musulmanes"

Els promotors de la discoteca Teatre de Sant Cugat són uns catxondos. Divendres passat van muntar una festa superguai, molt celebrada pel seu públic, de nivell “encefal·lograma pla”. El plat fort va ser una burla d’una processó cristiana, amb soldats romans, natzarens i tota la pesca, a més d’un idiota vestit de Jesús, amb creu i corona d’espines, que va acabar la broma ballant reggaeton a l’escenari. Quina gràcia, oi?

 

Jo, que només he vist aquest local per fora, els proposo (gratuïtament) una idea encara més brutalment divertida. Una idea explosiva… Després de fotre-se’n de les creences cristianes lligades a la Setmana Santa, podrien muntar un espectacle encara més genial basat en les creences musulmanes. Alguna conyeta sobre Al·là, Mahoma, les mesquites… Coses així, divertidíssimes. Ah, i si a sobre fan broma sobre els terroristes suïcides de l’Estat Islàmic, molt millor, més que riurem encara. I ja per rematar-ho, unes dates molt escaients serien les del ramadà, que aquest any se celebra a partir de finals de maig.

 

A veure si tenen dallonses.

 

És molt fàcil fotre-se’n dels capellans, de Jesús, del cristianisme. Fins i tot diria que, amb certa mesura, és absolutament saludable fer-ho. La tradició satírica del Carnestoltes, per exemple, acostuma a anar d’això: de monges, bisbes… Venim d’una història en la qual l’Església catòlica s’ha distingit per la seva afició a cremar heretges a la foguera, perseguir el pensament i la llibertat, ficar-se al llit de tothom, tolerar la pederàstia, humiliar les dones, santificar les guerres i les matances, beneir dictadors… Les jerarquies eclesiàstiques, i molts capellans de base, mereixien i mereixen les sàtires i l’humor negre. Això no té res a veure amb les creences religioses.

 

Fer broma amb Jesús és una cosa i amb el Papa de Roma, una altra. Jesús -si és que va existir- era un home bondadós, generós, alliberador. Si el van crucifixar -cosa històricament molt dubtosa-, ho van fer jerarques no gaire diferents dels papes, bisbes i cardenals que durant segles han beneït en nom de la creu tota mena de bestieses.

 

I què podem fer davant d’aquesta mena de sàtires imbècils? Protestar civilitzadament, per exemple. O proposar als graciosos que es fan els valents, que ho demostrin de veritat i facin acudits i sàtires sobre l’islam. Vinga, a veure si s’hi atreveixen… En això, també, Catalunya és més europea que Espanya, gràcies a Déu, al diable i a la il·lustració. A Catalunya la protesta contra la discoteca Teatre es fa a base d’adhesions a una campanya a Change.org. A Madrid, l’humor sobre aquestes qüestions acaba als tribunals. I si no, que ho preguntin a Wyoming, que per dir a la Sexta una gran veritat -que la creu del Valle de los Caídos és una merda, literalment- ha d’enfrontar-se a una querella judicial. Tot un fet diferencial: aquí, per sort, la inquisició és ja història.