‘Nos vemos en el infierno’?

"Tinc molts dubtes que l’estil Rufián ajudi Catalunya, en la mesura que no convenç ningú que no ho estigui"

Ha reviscolat darrerament, arran de la seva intervenció en la comissió d’investigació dedicada a la guerra bruta contra l’independentisme, la discussió sobre l’estil de Gabriel Rufián, el líder d’ERC al Congrés de Diputats. En aquest context, Salvador Cardús confessava a Twitter que l’estil de Rufián l’incomoda. En llegir-lo no vaig poder evitar coincidir-hi. A mi també m’incomoda. O més directament: no m’agrada. No em satisfà, per dir-ho així. A continuació provaré d’explicar per què.

 

El primer que cal dir és que si no m’agrada, si em deixa mal gust a la boca, no és per les idees que expressa. És per com diu les coses. Per la forma. L’estil.

 

També voldria consignar, abans que alguns se’m tirin a sobre, que li reconec al diputat republicà una colla de virtuts. Per exemple, el seu enginy –sovint no puc evitar somriure-, la seva valentia i la sang freda (no és fàcil per a algú tan novell parlar al Congrés de Diputats com ell ho fa).

 

Què és el que em desagrada? No m’agraden els atacs ad hominem, a les persones. Ni tampoc els insults ni les desqualificacions absolutes (“Hasta pronto, gàngster: nos vemos en el infierno”). I Rufián hi cau sovint. No m’agrada el simplisme populista, aquell que busca només l’estímul emocional –i no de la millor mena- i  la piulada i la repiulada fàcils. Algun cop hi va caure també –com en la famosa compareixença de Rato- David Fernández, de la CUP, i també em fa ver arrufar el nas. El republicà en fa ús i abús.

 

Parem un instant i fem un petit exercici d’empatia. I imaginem ara que Rufián no defensa ni Catalunya ni el sobiranisme ni la independència, sinó tot el contrari. Ens faria la mateixa gràcia, somriuríem o riuríem tant? Quin efecte ens causaria, quines emocions suscitaria? Pensem-hi.

 

Em disgusta, per últim, que la gent participi en debats però demostri que, en realitat, no té cap voluntat de debatre, de raonar i argumentar per provar de fer comprendre a l’altre les seves posicions. I fer-ho ensems amb voluntat d’escoltar i, si és el cas, donar la raó a l’altra quan la tingui. Rufián no pretén convèncer l’altre i molt menys està disposat a escoltar o deixar-se convèncer. En realitat, ni tan sols es dirigeix als que pensen diferent o el contrari, sinó a l’audiència, que és una cosa totalment diferent. Fa política espectacle.

 

Digueu-me passat de moda, però crec en un tipus de democràcia que en el seu nucli més íntim hi té el debat, les raons i els arguments. Un debat en el que, a més, ha de ser possible abordar conceptes i pensaments complexos. I que és impossible sense el mínim respecte per l’altre. És una idea que ve de lluny –de fet, arranca a l’Atenes de Pericles, passa per la Il·lustració i pel liberalisme clàssic, i arriba als nostres dies.

 

El capteniment de Rufián, que tants aplaudiments i tants likes cull, no és congruent amb aquesta idea, ja dic, clàssica, antiga i potser antiquada de democràcia. Però és la millor de què disposem.

 

D’altra banda, en el terreny purament pràctic i instrumental, tinc molts dubtes que l’estil Rufián ajudi Catalunya, en la mesura que no convenç ningú que no ho estigui –la forma es menja, devora, el fons-, i irrita estèrilment aquells a qui es confronta. Es limita a homenatjar, a satisfer, els instints dels partidaris.

 

Per això no em serveixen els motius, atenuants o excuses als que ens tenen acostumats els que aplaudeixen i feliciten Gabriel Rufián. Que alguns dels nostres adversaris es comportin com a autèntics energúmens o que creiem que el sobiranisme i l’independentisme són causes justes haurien de fer-nos absolutament escrupolosos en les formes elegides per defensar les nostres posicions.




Comentaris
Narcís ( algú ho ha de dir, algú s'ha de fer sentir, algú ha de vomità'ls-e ' el que fan així el que són ' .. i només ho pot fer qui hi té “ immunitat i inviolabilitat “!) ( ja n’hi ha prou d’infàmies, difamacions, injúries, calúmnies i, ara, damunt, sabotatges a tota nostra població i .. tururut?)
El que li desagrada, a mi m'encanta ( i s'hi roman curt!), ço és: 1. quan una persona fa malifetes d'allò més traïdores, deslleials, covardes i macarròniques contra Catalunya .. no en són insults, són descripcions ( o vol l'anomeni ' Il·ltre. o Il·lm Sr. ' ?) ! 2. fer servir la imaginació n'és fora de lloc .. mai per mai un català que treballés selectivament a/ per a país veí tirà no l'hagués fumut tan barroerament! i 3. n'és sobrerament obvi que espanya passa de la ' veritat i el bé '!
2
xup
penso que estas veien les coses desde una optica bastant conservadora, el mon politic avui en dia viu solsament dels missatges mediatics, el raonament i la argumentacio no exiteixen, aixi o demostra diariament el gobern central, el ordeno y mando i sometiment esta a l,ordre del dia, llavorens dintre aquest castell de focs no poden anar amb el ciri a la ma, cal treura la mala llet i començar a dir les coses per el seu nom
6
Josep Rosell (Maringa, Brasil0
Semble ser que Tú amb el llenguatge , correcta, amb una pronunciació perfecta i mantenint las formas clasicas de la politica espeanyola , et sentis capaç de convercer molta s mes personas indecisas que en Rufian, Donç ja pots començar per que convencer a mes personas No es una feina de en \rufian ., es de Tots i fins ara no te he vist ni sentit en defensar la creació de un nou pais, Estic esperant veure com ho fas Tú
3
Georgiana
Totalment d'acord. Jo el que demano es si el seu interrogatori ens ha acostat més a la veritat? i si les respostes ens ajuden a resoldre l'investigació? No, doncs en Rufian ha fracasat. I en comptes de parlar de la guerra bruta, en De Alonso es defensava dels insults d'en Rufian que no aportan res. A més va aconseguir que li treguesin la paraula. Osti tú quin éxit! I aixi estem com sempre parlant dels efectes en comptes de la causa!
16
Especialització
Crec que el senyor Rufian no pretén fer el paper que li assigna el comentarista; mes aviat fer veure a Castella els seus dèficits. Junt amb el Gran Wyoming i, potser, el sr. Cotarelo, són els únics que aconsegueixen fer-se sentir en un mar d' autocomplaença espanyola, segurament amb estils diferents, però el del senyor Rufian no és el menys efectiu.
2
Pilar Alegret
Estuc absolutament d'acord amb en Marçal Sintes. Algun cop ja m'he manifestat al face en aquest sentit i la gent de'm tira a sobre com si fos d'un reaccionarisme recalcitrant. I puc assegurar- vos que no és així. Sembla que només es pygui discrepar en una direcció, nibque sigui en les formes. Jo no entenc així. Novanem bé.
14
Elisa
Doncs a mi m'agrada que hi hagi algú que digui les coses per el seu nom, el sr Rufian, es un polític, no un diplomàtic i segur que moltes de les coses que diu impacten mes que un discurs de mitja hora, a on tot-hom es queda mig adormit...
1
jacqme
El qualificat de gangster per Rufián primer li havia dit a aquest gallina. Jo entenc que no agradi a segons qui l'estil, però, també entenc que no diu cap mentida, i això ho demostra la quantitat d'ofesos que es destaquen. El contingut ´´es el que compta. Per cert, trobo repulsiu l'estil de la Soraya, però no m'ofen. Allà ella.
1
D'acord
Mai m'ha agradat Rufian, ni ara ni quan una majoria de gent encara no el coneixia. El seu estil és mimètic de les forma espanyola d'entendre la política. Recórrer a l'insult i a la desqualificació com a únic missatge. Qui pensa que diu les coses pel seu nom és perquè és incapaç de diferenciar un parlament d'una tertúlia. La raó, quan la té, la perd amb les formes. El seu estil seria impensable en un parlament democràtic consolidat com el britànic. Impensable.
10
Per aquests que defensen tractar als gàgnsters amb guants de seda
Ja que la comissió és un puto cachondeo i no serveix per descobrir res de res (com totes, en realitat), al menys foragitem als gàngsters de la seva zona de confort i de la seva sobèrbia. Demostrem-los que nos ens deixarem trepitjar. Els treu de polleguera quan els vencem utilitzant el seu estil i les seves regles del joc.
0
Insult seria dir-li delinqüent a l'innocent
El que és impensable és mantenir les formes davant de criminals fatxendes que aprofiten la seva posició per exigir ser tractats amb honorabilitat. No siguem tan ingenus
0
John Smith
Em sembla que en Sintes viu en un mon una mica irreal. Ens diu que prefereix un debat que pugui abordar conceptes i pensaments complexos. Jo també. Però com s'ho podria fer Rufian per desgranar conceptes i pensaments complexos, quan té al darrere una colla de cretins insultant, fent soroll amb els peus, amb les mans, amb la boca i destorbant tot el que poden.
0
Pere
Podria estar d acord, pero per parlar i convèncer , si es que encara n hi ha es el Junqueres. Molt bé quan repetint els atacs. A ha acabat respondre n amb somriure i oosant l aktra galta.
0
joan m
"Les hemos. dado en todos los morros, les hemos destrozado el sistema sanitario" (sic) Escolta noi, com s'ha de tractar a un miserable com aquest? Què poster tens mútua privada tu?
0

envia el comentari