El que és del comú no és de ningú

"El referèndum, que respon al desig de tres quartes parts de la població de Catalunya, és un acte de sobirania. Els Comuns poden sumar-se suggerint a l'Estat espanyol que la comparteixi"

L'elecció del nom del nou partit d'Ada Colau i Xavier Domènech està lluny de ser una improvisació. La referència als comuns evidencia l'ànim de consagrar-se hereu de la contestació assembleària indignada que sol englobar-se sota el terme 15M. Són els comuns, la gent del carrer. En algun lloc la idea està institucionalitzada d'abans. Per exemple, el defensor del poble canari es diu "diputat del comú".

 

És també un intent d'apuntar-se al carro del populisme defugint el terme de dubtosa fama. El comú és el de tots (i el de ningú, segons el vell refrany), sense partidismes. És un moviment. Per això, els Comuns fugen del terme partit i prefereixen dir-se "subjecte polític". Però es donaran d'alta en el registre de partits.

 

L'element definitori confés de principi és el municipalisme. Una cosa similar al que succeeix a Madrid, on l'alcaldessa recordant el caràcter municipal del seu moviment, ja està buscant un successor o successora en la tasca. Colau, en canvi, apunta a una segona candidatura seva a l'alcaldia. Però el "subjecte polític" que ha generat té una clara vocació i propòsit extramunicipals. Els Comuns es plantegen com a partit (en realitat, una confederació o confluència o amalgama de diversos) en un àmbit autonòmic, amb un discurs adequat, però que també es projecta confusament a escala estatal.

 

Els Comuns representen una opció d'esquerra catalana amb vocació de política espanyola, però sense deixar de fer propostes pròpies tant en aquella com en la catalana, de vegades amb alegre desconsideració de les estructures juridicopolítiques dominants, com l'opció de la República catalana dins de l'Estat (monàrquic) espanyol o la de la sobirania compartida. El missatge sembla ser: no som maximalistes ni demanem impossibles però no renunciem a res; volem sobirania per actuar pel nostre compte i també tenir veu en la política espanyola.

 

La nova formació és un cas més d'una tendència general per la qual, les grans ciutats tenen una cultura i un comportament polítics diferents als del conjunt del país. Els Comuns vénen a inserir-se en el complex sistema polític català com a veu barcelonina d'una esquerra catalana que, sense ser independentista, tampoc faria fàstics a la independència. Recordi: no es renuncia a res. Aquest pragmatisme que ho fa configurar-se com una mena de partit "gorrer" el singularitza enfront dels altres. Del PDeCat el separa la ideologia. D'ERC i la CUP, amb qui coincideix, en principi, en la qüestió republicana i el municipalisme, l'independentisme.

 

Aquí hi ha el debat: independentisme com a qüestió de principi o com a rendiment marginal. És a dir: la independència com a objectiu o la independència com a resultat final, després d'haver passat per unes etapes intermèdies tan inversemblants com les aventures d'Ulisses.

 

Els Comuns dirigeixen la seva crítica catalana al bloc independentista a qui acusen de fer servir l'esquer de la independència per fer política electoral de partits. És a dir, una acusació d'hipocresia. La qüestió és saber quin percentatge d'electors se sentiria atret per aquesta crítica i la proposta substitutòria d'unes imprecises o incomprensibles relacions amb l'Estat espanyol.

 

En tot cas, d'aquest dubte es surt en breus mesos, quan correspongui culminar el full de ruta amb la celebració del referèndum anunciat. En aquest moment serà necessari adoptar una actitud i en condicions imprevisibles perquè no sabem com complirà el seu compromís JxS ni com reaccionarà l'Estat. Només sabem que caldrà estar a favor o en contra del referèndum. O sostenir alguna cosa així com que s'està a favor del referèndum, però no d'aquest referèndum.

 

El referèndum, que respon al desig de tres quartes parts de la població de Catalunya, és un acte de sobirania. Els Comuns poden sumar-se suggerint a l'Estat espanyol que la comparteixi.




Comentaris
terrassenc
Ni d'esquerres, ni catalanistes. Són màrqueting complutense pur.
1
Carles Viñals Casado
Una anàlisi prou benévola en el fons i en la forma per part d'una intel.ligència privilegiada com la del Sr. Cotarelo, que no pot ignorar el posicionament real dels "COMUNistes": DESERCIÓ, per espanyolisme vergonyant, sectarisme i odi de classe en els moments més crítics i decisius per a Catalunya, no només dels 42 darrers anys, sinó fins i tot dels darrers 78.
1
Zeta
Els comuns ni mengen ni deixen menjar. Una republica dins d'una monarquia!!! És veu que algú s'ha menjat uns bolets al•lucinògens.
1
El partit pels impotents
Ja se n'encarregaran ells de viure més bé que tots, d'allò de tots.
1
taberenc
els comuns podrien parlar de la seva proposta amb en Ibarretxe i el seu "estat lliure associat". podrien veure algunes coses evidents: per federar-te primer et cal existir com estat; cal que l'altre et reconegui; que vulgui cedir el poder absolut que té i quedar-se en un de molt reduït sense ser obligat a la força. Que la sobirania es té o no es té.. Però això ho saben. No, no ofereixen el que diuen sinó que són l'opció indecisa pel votant indecís, apuntant al cinturó roig. (1/2)
0
taberenc
(2/2) Però sobretot no és que creguin que el pdcat és hipòcrita (que ho creuen) sinó que no creuen que el que passa sigui real (com Rajoy definint-ho com una algarabía). incredulitat. si es paressin a pensar què serà dels "unionistes" un cop Catalunya sigui estat .. En un futur potser més proper del que creuen el "tsunami" es pot tornar diluvi i l'unionisme és al mig del que serà oceà, deixant els antidiluvians electoralment submergits. Viure sota el mar no és fàcil. A UDC ho saben bé.
1
ffsdf
estimat sr cotarelo,voste sempre ha sigut un bon analista de Catalunya,però aquest cop va molt errat.els comuneros,tal com ho va ser el psuc en el seu moment,no són més que un giny defensiu de l'estat borbònic.ens ceneixen molt be i saben quinas tecles picar quan cal, això quedara pales quan calgui anar a votar i tots els diaris surtin en tromba recolçant les candidatures dels comuneros,són la seva única esperança d'aturar la llibertat catalana. només són sicaris oportunistes
1
Pep
Els comuns són el perill més gran per al procés independentista.
1
Ciutadana farta
Els comuns , la purria de la societat,no s,entenen ni ells , nomes volen rebentar l,independencia, icv canvia cada any segons on bufa, la colau i cia, no tenen idea de res , demagogia pura, el comunisme esta mort i enterrat , excepte a k del nord, i a cuba , venezuela es unaltre historia,cauran pel seu propi pes , pero hem d,impedir que mentrestant ens donin pel sac, son uns hipocrites i ja estem farts de gent aixi
2
pepe
Sort que ja heu corregit el títol.
0
Narcís ( referèndum no n'és acte de sobirania ', n'és veu al poble, n'és veu a qui paga, n’és veu a qui sofreix, n’és veu contra l’invasor, n’és veu contra l’ocupador, n’és veu contra l’anihilador, n’és veu contra l’espoliador, n’és veu .. n’és “ defensa pròpia / n’és supervivència “ catalana!
1.Si se'n diuen ' en comú ' , s'estan dient " plegats, conjuntament " , així doncs, empentin pro majoria que demana referèndum, facin pinya amb JxSí i la CUP! 2. Es nota que no coneixen gens ni mica espanya .. si la coneguessin, a hores d'ara, veurien que tractar amb país veí per fer ' política en comú ' mai serà! 3. No ens n'enganyem .. aquests ni són esquerres ni són demòcrates i, allò pitjor, els catalans els importa un rave que no pas son propi compte corrent! PD: falsos i farsants!
0

envia el comentari