L’imprevist d’haver d’escriure sobre tu, Carme

"Pocs cops passa que des de la història de la política de qualsevol estat una dona estigui fent, a més, història de les dones. I tu en vas fer"

Evidentment, l’article d’aquesta setmana no tenia pensat escriure’l sobre tu: tenia un títol plantejat arran d’un cas de fa uns dies, sabia com volia enfocar-lo i tenia el temps per escriure entre ahir i avui.

 

Però entre ahir i avui la teva mort ens ha impactat. I no només, perquè és cert allò que ja ahir Miquel Iceta va dir: que tu no deixaves indiferent.

 

Llegint xarxes, mirant diaris i escoltant ràdios he reviscut moments en els quals sí, definitivament, vas impressionar-nos i no ens vas deixar indiferents. Ens vas moure reaccions diverses, cert, a unes i a altres, però els tenim totes a la ment aquells moments i formen part de la història de la política estatal i més coses: pocs cops passa que des de la història de la política de qualsevol estat una dona estigui fent, a més, història de les dones. I tu en vas fer.

 

Escoltant-te, mirant el teu rostre i llegint-lo, a les imatges dels diaris, pensant-te, entre ahir i avui, he recollit moltes de les teves paraules feministes, a més.

 

Dos dies abans de morir, a Miami, a l’entrevista que et varen fer a Radio Caracola deies coses com “allò que tenim les dones, que quan una de nosaltres fa un pas endavant, el fa el gènere humà sencer” i parlaves de “la xifra absolutament insuportable de dones que estan perdent la vida a mans dels seus companys, ex-companys, marits o ex-marits”.

 

Entre ahir i avui no només no ens has deixat indiferents.  Com diries tu, “allò que passa amb les dones”: que et pensem i pensem la dona mare, la dona ex-ministra, la dona que venia de treballar de l’altra punta del món tot desitjant mar i fill, la dona que feia entrevistes de política i parlava de la seva família.

 

D’imprevist ens hem retrobat, entre ahir i avui, amb totes les dones de dins Carme Chacón.




Comentaris
Narcís
A l' autora .. n'és d'allò més fàcil cloure-li la boca i en aquest cas, si fos possible, encara més, ço és: si la traspassada hagués estat ' independentista fora mida ' així en ses paraules i en sos actes, accions i actituds de ben segur no hagués canviat l'escrit! PD: quan hi ha assassinat d'home a dona .. haurà de cercar causes/ raons/ perquès ( que no justificacions, òbviament!) .. no debades majoria també es suicida .. que no pas " posar-hi nombre, donar-hi nom ( al fet ) " i .. som-hi!
Mariona
Així que segons l'ínclita Patrícia si un home fa un pas endavant, per exemple, un Xirinacs, un Pare Manel, un Salvador Seguí, un Francesc Macià, (poseu-hi el nom que vulgueu) aleshores el gènere humà fa un pas enrere, oi? Ja canses, Patrícia!
Ramon
Perdona Martínez però aquests mèrits si de cas els hauries de reconèixer al PP, car fou el PP, no pas els sociates, el primer partit espanyol a tenir una dona en l'alcaldia d'una gran ciutat, en una presidència autonòmica i en la d'una cambra legislativa. L'agraïment feminista, si de cas, al PP.
La trepa que manava la tropa
Dir rucades com les que deia la Chacón és d'estúpid. Lloar-les i emmirallar-s'hi només és a l'abast d'una desfeta intel·lectual pròpia de qui fa servir el gènere com a coartada de la més absoluta buidor.
Homosàpiens
Senyora Martínez, jo crec que vosté s'equivoca. La sensació és que cada article que escriu ho fa amb la idea de fer un pamflet de propaganda explicant com de bones són les dones. I escolti, jo penso que en aquest món hi ha homes i dones de tota mena. Per cert, segons diu un periodista, aquest cap de setmana concret, la Sra. Chacón venia a Madrid a passar un cap de setmana sola. No a veure el mar i la filla.
zzzzz, quina nyonya
Certament, ser dona l'ha donat una visibilitat fora de mida després de la seva mort. Si s'hagués mort un home en les mateixes circumstàncies, hi hauria hagut un breu a la premsa. Però com va dir aquella ridiculesa pròpia del Salvame de Luxe del "capitan mande firmes" amb veu de soprano-tenor (que per manar cal fer la veu el més masculina possible), resulta que aquella política apunyalada per tot-hom, incloent els socialistes que ara la ploren, és un rutilant estel. Patètic.
la mare del tano
Perdona, però la Chacón era una trepa.

envia el comentari