Vaya semanita

"Per desgràcia, sempre surt més a compte parlar de Catalunya que d’Extremadura o Castella-Lleó"

Dilluns: Oltra descobreix el dèficit fiscal. És una gran notícia que l’esquerra federalista valenciana incorpori per fi al seu discurs el maltractament a que l’estat sotmet el País Valencià en matèria d’inversions. El que Mónica Oltra i Ximo Puig han denunciat aquesta setmana clama al cel i forma part d’una realitat més àmplia que l’esquerra independentista, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, denuncia des de fa dècades: l’espoli fiscal, és a dir un diferencial escandalós entre el que l’estat recapta als nostres territoris i el que després s’hi gasta. Oltra fa molt bé de defensar el País Valencià, però s’equivoca greument buscant el contrast amb una altra comunitat espoliada com Catalunya. Entre contribuents nets no hi pot haver greuge, el greuge és, en tot cas, entre contribuents nets i receptors nets. Per desgràcia, però, sempre surt més a compte parlar de Catalunya que d’Extremadura o Castella-Lleó. I això sense entrar en la referència al procés català com “muntar un pollastre” o “qui més chilla”: revela una gran menysteniment. Sap greu, tot plegat.

 

Dimarts: la CUP iguala el castellà amb el romanès i l’àrab. Amb la idea de pressionar el Govern de JxS perquè marqui ja la data i la pregunta pel referèndum, militants de la CUP reparteixen a peu de carrer 250.000 paperetes amb la seva proposta de pregunta: “Vol que Catalunya esdevingui una República independent?”. La pregunta hi consta en cinc llengües i estableix una clara jerarquia entre elles: el català i l’occità més grans, i el castellà, el romanès i l’àrab més petites i amb el mateix cos de lletra les tres. Segur que aquest tractament del castellà ha fet que votants indecisos s’inclinin pel Sí i segur que és un tipus d’actuació que contribueix a no mobilitzar el vot contrari a la independència. Tenint en compte que totes les enquestes diuen que ens sobren vots per guanyar, cal felicitar els autors de la gran idea. D’aquí a la data del referèndum és important insistir en aquesta línia, segur que ens anirà molt bé.

 

Dimarts també: Rajoy humilia els grans diaris de Barcelona. Pocs dies després de l’aposta editorial de La Vanguardia i El Periódico al voltant de la famosa pluja de milions, Montoro presenta els PGE de 2017 i resulta que la inversió a Catalunya baixa. Rajoy va mentir en la seva visita a Barcelona, però el problema és sobretot de qui se’l va tornar a creure. Una vegada més, el govern espanyol humilia els catalans lleials a la Corona. (Nota: els mateixos PGE augmenten la despesa militar en 1.818 milions d’euros i preveuen pagar les pensions demanant 10.000 milions d’euros als mercats financers. Cap de les dues notícies fan que els comuns reconsiderin la seva aposta per mantenir Catalunya dins del Regne d’Espanya).

 

Dimecres: un judici que acabarà de fer la feina. La secretària de Millet declara a la Ciutat de la Justícia i diu que el sàtrapa del Palau donava sobres “tancats, gruixuts i que pesaven” a l’aleshores tresorer de CDC, Carles Torrent, ja traspassat. Les revelacions d’Elisabet Barberà se sumen al devessall d’evidències des que va començar la vista. El judici del cas Palau només té un final possible, i dins del PDeCAT n’hi ha que esperen la sentència amb serenor i fins i tot optimisme, perquè provocarà dimissions i els permetrà acabar de fer neteja i completar la renovació.

 

Dijous. No era només el sistema sanitari. Llegim a l’Ara que els acords aeris de l’estat espanyol veten el vol directe Barcelona-Tòquio que volia operar Norwegian Airlines. Es veu que Espanya ha signat amb Rússia un acord bilateral que diu que els vols que sobrevolin Rússia amb destinació a Espanya només poden aterrar a Barajas. El @ModernetdeMerda ho resumeix en un tuit: “Nos hemos cargado el sistema aeroportuario”. Efectivament, no només ens volen destrossar el sistema sanitari. (Nota: en el moment de tancar aquest article, això tampoc ha fet que els comuns reconsiderin la seva aposta per quedar-nos dins del Regne).

 

Divendres: Aires de mediació des dels EUA. Al matí ens assabentem que el president del subcomitè d’afers europeus del Congrés dels Estats Units encapçalarà una delegació que visitarà Catalunya per informar-se sobre el procés. Al migdia descobrim que Puigdemont ha viatjat en secret als EUA i s’està entrevistant en aquell precís instant amb el mediador internacional per excel·lència, Jimmy Carter. Per si aquestes notícies no fossin prou bones per al sobiranisme, quasi al mateix temps es fa saber que els congressistes nordamericans també es reuniran amb Enric Millo, i que aquest els rebrà (això que vaig a escriure ara no és broma) acompanyat del general de división jefe de la Guardia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo, i el jefe regional de Operaciones del Cuerpo Nacional de Policía, José Jiménez Lacasta. Vénen uns senyors d’Amèrica a interessar-se per un problema polític, i els reps amb els responsables de l’ordre públic. No és meravellós?

 

PS. El títol d’aquest article és un homenatge al programa d’humor d’Euskal Telebista que des de 2003 ajuda la societat basca a mirar-se d’una altra manera a ella mateixa i a apostar per la distensió. Comparteixo així amb tots vosaltres la meva alegria en el dia històric del desarmament d’ETA.  Bones vacances de Setmana Santa a tothom.




Comentaris
Narcís ( mai per mai al llarg de ma existència hi he sentit floretes pro els catalans, ço és, quant més hi hem fet per país veí, més hi hem perdut!)
Dilluns: normal .. tot sigui per no perdre vots àdhuc guanyar-los ( aquesta n'és l"' esquerra "!)! Dimarts : a un hom de llengua castellana .. no li sap greu si estima Catalunya o, simplement, la respecta! Dimarts també: si a hores d'ara no saben que pels de fora són ' catalanes ' així també hi entren en la ' catalanofòbia ' .. és que són eixelebrats o venuts! Dimecres: res nou que no passi a municipi d'allò més petit espanyol àdhuc a ' comunitat de veïns ' ( però n'eren diners catalans!)!
Ramon
Doncs a mi el que em sembla malament de la pregunta és la inclusió de la paraula "República". Jerarquitzar les llengües en favor de les dues pròpies no restarà cap vot perquè no hi ha ningú que pugui votar SÍ a la independència que no hagi assumit molt abans la normalització del català. En canvi, la paraula "República" sí que podria restar més que no pas sumar perquè remet un imaginari d'espantós record per a molts catalans. Un imaginari espanyol, a més. Espanyol com la R d'ERC.
Narcís ( " comuns " .. quina gràcia .. quan són ells qui no se'ns hi pleguen, quan són ells qui no se'ns ajunten, quan són ells, a sobre, qui faciliten la ' feina bruta ' de país veí contra el nostre!)
Dijous: pressions, coercions, peticions, demandes, xantatges .. maltractament a qualsevulla cosa catalana, sempre ha estat ' sant i senya ' sinó no seria espanya que sí paí decent, noble i honorable! Divendres: gran estadista en MHP Puigdemont ( no afluixi, no defalleixi .. en som molts/ massa acompanyant-lo!), i d'en Millo, què cal dir, fer el paperot, ' seguir jugant amb la calúmnia '! PD: pregunta : a estat opressiu/sense cap respecte o tirà .. com pot nació trepitjada deixar de ser-ho?
Pompeu
Quin problema hi ha amb la jerarquia de llengües emprada per la CUP? Si per fer contents a alguns hem de deixar de ser nosaltres mateixos, llavors la nostra credibilitat és zero. Les coses clares, es castellà és tan estranger a casa nostra com el romanès i l'àrab.
Narcís ( avui ha estat molt bé que no dic pas altres vegades, però .. )
.. no cal ser tan primmirat, ço és, ja sabem què n'és un PS ( ' post escriptum ' ) .. nogensmenys sempre a una carta, si quelcom se'ns oblidava, li afegiem una ' postdata ' ( post data / PD ) malgrat fos el mateix dia àdhuc al moment! PD: i no passa res .. ni n'és ser enrevessat, a l'inrevés, ja n'és quelcom " consuetudinari " ! Nota: i gràcies, vós també i .. qui les pugui tenir ( a veure si després seran els primers que es queixen .. !)!
Maria José
Entenc que això de la llengua del dimarts és una ironia del Voltas. Em sembla una errada molt greu que resta més que suma. Situar al castellà al mateix nivell que el romanès és un tret al peu. A la CUP, sobretot després de la marxa del Baños, li falta un peu a l'AMB, a vegades no tenen massa tacte amb una identitat compartida per molts independentistes.
Ramon
Fer de palmeros de l'Operació Catalunya contra Convergència, això sí que suma, sí. Introduir imaginaris i lèxics que remeten als horrors de fa prop d'un segle, redéu com suma, això. Associar independència a revolució, a "canviar-ho tot", també és cosa que farà que tot quant català de seny i ordre que dubtava s'hi apunti. Però no res suma tant, com l'assumpció amb alegria de la castellanització: això ens donarà molts SÍ (sempre i quan vagin associats a acte i sou de diputat).
Un gran article, per a compartir.
Dolors
" El castellà és tan estranger a casa nostra com el romanès i l'àrab". Amb independentistes (per sort minoritaris) com el Pompeu els independentistes no passaríem del 15%. Són hiperventilats sectaris que per sort no representen el gruix de l'independentisme actual, molt més obert i plural. Hem de cuidar molt més el català? Sens dubte, però sense menysprear el castellà. Ningú és estranger a Catalunya.
Ramon
Afortunadament, Dolors, els catalans que no hem renegat de la nació som molt més del 15%, però és igual, sense aquest 15 també us hauríeu de pintar a l'oli la merda d'independència per putes raons econòmiques que, després, a l'hora de la veritat, el vostre messies sap defensar-les tan bé, amb tanta solvència, amb tanta autoritat, ehem.
Ramon
Jo no crec que el castellà ens sigui com l'urdú o el romanès, perquè contra romanès i urdú no hi tenim res. No són pas aquestes llengües, que ens han fet obligatòries i que han pretès substituir la nostra. Tanmateix, si l'equiparació amb el castellà pot fer perdre'ns entre un i tres vots, cap problema: català i occità. Ara bé, això sí, si la pregunta inclou com va suggerir-se el mot "esdevingui", a Can Zam caldrà afegir-hi al SÍ i al NO la casella "QUÈ ICE?".
Ramon
Un post anterior afirma que "ningú no és estranger a Catalunya". Quina bestiesa. A Catalunya hi ha i continuarà havent-hi estrangers, com a qualsevol país del món. Suposo que ningú no pretendrà que pel sol fet de l'empadronament s'obtindrà la nacionalitat catalana. Serem un país normal. No estrambòtic. Normal.
Pompeu
Ni hiperventilat ni sectari. Menyspreu? Cap. A les coses pel seu nom, o més ben dit, parlar clar i català. Romanès, àrab i castellà, llengües estrangeres. Parlants d'aquestes llengües, igual de catalans que tots els demés. Capisce?
Darrere de la roca hi ha la font
I el titular per què el fa en castellà? Per què no el fa en urdu o en romanès?

envia el comentari