A Espanya, les retallades maten

"Si tot ha d’acabar als tribunals, perquè la política espanyola ha petat fa temps a causa d’un curtcircuit general, portem-ho tot"

L’Audiència de Barcelona investiga deu morts a l’hospital de la Vall d’Hebron. En el rerefons del cas, segons la denúncia del que va ser cap del servei de Cardiologia, Manuel Galiñanes, hi ha les llistes d’espera i les retallades en sanitat. El tema és al mateix temps polític i penal: poden matar les retallades i la política? Es poden atribuir unes morts de pacients al mal funcionament del sistema sanitari català

 

Recordem, abans de continuar, aquella frase lapidària de Daniel de Alfonso, aquell aprenent de bruixot, mortadel·lo i conspirador, tan bon amic de Fernández Díaz, exministre de l’Opus i director de les clavegueres de l’Operació Catalunya: “Les hemos dado en todos los morros (…), les hemos destrozado el sistema sanitario, les hemos acusado, estamos jorobándoles...”. Doncs ja tenim els primers morts disponibles per ser utilitzats com a munició. La conclusió pot ser tan repugnant com eficaç, al marge de què sigui o no veritat: a Catalunya, les retallades maten. I qui seria, en darrera instància, el responsable de les morts? El govern català. Clar, si estiguessin pel que han d’estar i no per jugar a saltar-se les lleis…

 

Les deu morts de pacients poden ser homicidi per omissió o imprudència. Poca broma. La lògica és diabòlica: si es va passar de quinze operacions setmanals a tres, aquesta decisió és la causa última de les morts. Tot i no compartir-lo, podem rematar la línia argumental: amb dues “ambaixades” menys, o retallant un 30% el pressupost de la CCRTV o no gastant ni un euro en diplomàcies paral·leles, aquells pacients i molts altres haurien estat operats. Qui sap si estarien vius o no, però almenys la culpa no seria de les retallades a la catalana. Unes retallades, tot s’ha de dir, que Mas es va prendre més seriosament que Rajoy: el gallec ha despistat i embolicat la troca, ha obligat els altres a agafar les tisores, ha endeutat el país fins a límits demencials i ara augmenta un 32% el pressupost “visible” en Defensa. Però a ell no se li moren els pacients.

 

Tanmateix… No ho diguem tan de pressa. Quantes obres de carreteres estatals hi ha pendents a Catalunya, que no es fan per desídia evident de l’Estat, quan no de mala fe? Quants punts negres que provoquen accidents mortals o ferits? Quants passos a nivell es podrien millorar i evitar víctimes? Quantes retallades estatals no han desgraciat les vides de les seves víctimes? I què en fem de la connivència governamental amb les elèctriques i de les persones que moren per culpa d’una espelma i amb la llum tallada per no poder pagar-la? I del desastre en què han derivat les bones intencions inicials pel que fa a la llei de dependència, amb tantes víctimes silencioses? I del cost pornogràfic, que mai no recuperarem, de la corrupció i dels rescats bancaris i immobiliaris?

 

Com es compensa, es paga o es castiga tot això?

 

Potser sí que la via penal és un camí. En una Espanya on la política és en general irresponsable i immune, d’una o altra manera, pot ser una possibilitat. Si tot ha d’acabar als tribunals, perquè la política espanyola ha petat fa temps a causa d’un curtcircuit general, portem-ho tot, no només allò que arbitràriament serveixi per torpedinar o desacreditar Catalunya. Si realment la justícia espanyola fos digna de confiança, que no és el cas, i no es dediqués a perseguir tuitaires ni a defensar amb entusiasme els amos i les castes familiars acampades sobre l’Estat, com deia Azaña, aquest seria un camí realment interessant per millorar la democràcia.

 

Però a Espanya no hi ha ni la més remota possibilitat de què això sigui així. Per altra banda, seria encara més interessant veure qui és el responsable últim de cada decisió, de cada víctima, de cada perjudici causat… Hauríem de recordar, ves per on, allò que tant els agrada repetir, que la Generalitat és Estat. I preguntar-nos qui és l’autor intel·lectual del crim, qui va posar en marxa la maquinària aberrant de les retallades, del saqueig i de la ruïna de l’Estat espanyol... 




Comentaris
I més concretament en la part d'Espanya anomenada Catalunya
La competència en sanitat és de la Generalitat. Els metges catalans van exigir el dimecres, 5 d'abril, que es aclareixi si hi ha relació entre les retallades escomesas per l'exconseller de Salut Boi Ruiz i un augment de les defuncions de pacients que esperen una operació quirúrgica.
Narcís ( anem's-en jaaaaaa .. qui pot viure i, no diguem-ne, massa temps amb un tumor com aquest o ' dessota país veí ' clarament botxí?)
Ras i curt: si no som lliures políticament ni econòmica .. si ens fumen lleis/ normes i regles .. si som, tot plegat, subjectes, subordinats, subjugats així arrestats, serfs i esclaus i intervinguts . . . què podem esperar sinó coses com aquestes i força pitjor que passen, a més, dia rere dia? PD: o sigui país veí robant-nos i amb aquests botins .. corrompre's/ delinquir, malbaratar i alhora di'ns-e " no tinguem iniciativa en despeses que ens són fonamentals perquè no hauria " igualdad "!
@ I mes concretament en la part......
Aqui el te Sr. Rovira, el clar exemple del que vostè anomena "portem ho tot, no només allò que arbitràriament serveix per torpedinar o desacreditar Catalunya"
skamarla
Això de la Vall d'Hebron és més lluites de poder dintre el servei que no pas conseqüències de les retallades. No us quedeu a la superfície i pregunteu.
Qui va posar en marxa la maquinària aberrant de les retallades?
Boi Ruiz va ser director general de la Unió Catalana d'Hospitals, associació empresarial d'entitats sanitàries de 1994 a 2008 i president des de 2008 a 2010. Artur Mas va arribar a la presidència de la Generalitat al desembre de 2010 i va nomenar a Boi Ruiz Conseller de Salut, repetint després de les eleccions de 2012. Rajoy va arribar president al novembre de 2011. MAS clar, aigua.
Qui és l’autor intel·lectual del crim?
ARTUR MAS va presumir de perseguir el dèficit zero abans fins i tot que Rajoy, i ja va treure les tisores als 12 dies d'accedir al càrrec (desembre de 2010). A la cartera sanitària, al tancament de quiròfans i la restricció d'alguns serveis es va afegir la implantació del copagament, l'euro per recepta, encara que el Govern va haver de fer marxa enrere després d'anul·lar la mesura el Constitucional.
Escolteu
De Alfonso a Fernandez Diaz: "nos hemos cargado la sanidad catalana"
Blai
És evident que el que fa el senyor Galiñanes és un atac polític. No crec tan sols que l'importin un rave els morts. Com molt bé pregunta l'articulista, qui és el responsable últim de les retallades? Si l'Estat espanyol no robés a Catalunya 16.000.000.000€, per gastar-los en TGV innecessaris, no hi jauria diners per a tot?

envia el comentari