El món al costat del poble català!

"Tenim la certesa que no estem sols, que els possibles suports ja no només són possibles, sinó que són una realitat inqüestionable"

El proppassat 31 de març, El Món es feia ressò d’un fet que passarà a la història del nostre petit país: un centenar d’organitzacions d’arreu del món signaven una declaració de suport a la convocatòria d’un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya. I no només això, també recordaven la universalitat del dret inalienable a l’autodeterminació dels pobles, manifestaven la seva preocupació per l’actitud demofòbica del govern espanyol i reconeixien la força i la capacitat de mobilització de masses del nostre moviment cap a la independència.

 

Aquesta bona nova, ni més ni menys, consisteix en la primera gran victòria decisiva del poble català en lluita pel reconeixement dels seus drets democràtics i per a l’exercici de la seva llibertat de decidir el seu futur, com a subjecte polític sobirà. Ara bé, incomprensiblement, ha passat completament desapercebuda pels principals mitjans de comunicació. També per aquells que sostenen línies editorials favorables als drets nacionals de Catalunya. No entraré aquí a indagar sobre quines raons els han portat a obviar aquest fet històric (perquè no és merament una notícia), sinó que em limitaré a felicitar aquells pocs mitjans, com El Món, Llibertat.cat i Vilaweb que se n’han fet ressò.

 

Aquest silenci mediàtic no crec que s’hagués produït si hagués sigut, posem pel cas, el Partit Republicà dels Estats Units o altres partits governants de països occidentals els que s’haguessin pronunciat en termes semblants. Però, sigui com sigui, els fets són els fets: els partits dirigents de països tals com la Xina, Vietnam, Laos, Corea, Cuba, Nicaragua, així com d’altres que són partícips als governs de països com Veneçuela, Equador, Bolívia, sense menystenir alguns partits amb una gran representativitat que també s’han afegit a la crida solidària, han sotasignat una declaració on se situen sense complexos al costat dels anhels del poble català.

 

Al famós capítol del Llibre Roig (l’obra més cops publicada de la història després de la Bíblia i l’Alcorà) titulat L’imperialisme i tots els reaccionaris són tigres de paper, el revolucionari xinès, Mao Tse Tung, afirma: «Tots els reaccionaris són tigres de paper. Semblen temibles, però en realitat no són tan poderosos. Vist en perspectiva, no són els reaccionaris, sinó el poble, qui és realment poderós». Espanya, sens dubte, també és un tigre de paper. I és el poble qui té la força, com s’ha demostrat en aquesta declaració.

 

Per sobre de la diplomàcia de l’Estat, la nostra lluita s’ha elevat, de cop i volta, en un àmbit de legitimitat que ultrapassa a bastament, no només el marc espanyol, sinó també l’europeu i el de tots aquells estats que, sense ser prou valents com per posar-se al costat del poble català, segueixen donant crèdit, m’imagino que per pur tacticisme diplomàtic o per por al contagi, a les súpliques desesperades d’un règim que s’esfondra. Tard o d’hora, però, molts d’aquests països que continuen fent la viu-viu a la política immobilista de Rajoy, no tindran més remei que reconèixer-nos, com una realitat innegable.

 

S’atrevirà Rajoy a cridar a l’ordre a l’ambaixador xinès? S’atrevirà a qüestionar la declaració que ha sotasignat el partit del qual el president Xi Jinping n’és el màxim dirigent? S’atrevirà a negar una realitat que, a partir d’aquesta declaració, els representants polítics de centenars de milions de persones, no només afirmen, sinó que encoratgen i reivindiquen solidàriament? Potser els serà més còmode, ara per ara, el silenci. Un silenci molt eloqüent, perquè denota una certa impotència enfront la realitat. Aquí no podem observar cap tipus d’intel·ligència tàctica. El laissez faire, laissez passer, típic de Rajoy, en aquest cas, tampoc obeeix a cap estratègia calculada de desgast. Ans al contrari, es tracta d’una clara constatació de debilitat o, fins i tot, de capitulació política sense pal·liatius.

 

Això, als catalans i les catalanes, no només ens fa més forts. També ens fa eminentment més reals. Des d’aquest moment, tenim la certesa que no estem sols, que els possibles suports (com, per exemple, el suposat suport d’Israel, per ara absolutament incert i discret, que alguns afirmen) ja no només són possibles, sinó que són una realitat inqüestionable. I no només per aquelles forces democràtiques d’altres nacions de l’estat, com els amics i amigues d’EH Bildu i del BNG, sinó també pels representants d’una bona part de la humanitat, destacant entre aquests el Partit Comunista de la Xina, pel seu valor demogràfic i pel seu pes inapel·lable en les relacions econòmiques i polítiques globals, així com els partits governants d’algunes de les excolònies espanyoles.

 

Aquesta notícia o, més ben dit, aquest fet històric, l’hem d’encaixar amb alegria, com una mostra de tendresa internacionalista, independentment de la nostra afiliació política i ideològica. El que en aquest moment històric ens uneix a tots i a totes és la defensa aferrissada de la democràcia i el seu exercici fins a les darreres conseqüències. I, per fi, el món comença a trencar el silenci i a situar-se al nostre costat. Aquells qui mirin cap a una altra banda, no aconseguiran pas dissoldre la nostra unitat, sinó que denotaran la seva incapacitat per frenar el que és històricament inevitable: que el poble català avanci decididament cap a la seva plena sobirania.




Comentaris
Josep
Molt bé, Sr. Castellanos, això va de democràcia. Fem front a un Estat demofòbic, per la raó de què les seves arrels com Estat neixen d'un cop de estat militar i, per tant, d'una victòria per la força obtinguda sobre la democràcia. Ells l'anomenaven "Cruzada" i van ser responsables de la sang vessada de milions de persones i l'anorreament de la cultura i el poble català! DONEC PERFICIAM!
6
terrassenc
Sí senyor, un suport explícit de primer ordre, per això calla l'unionisme.
4
Narcís ( el vessament de sang covard protagonitzat munt de cops per país veí .. no pot seguir traient-hi suc de nostres morts i de nostres vius i, menys encara, llantçant-nos despectivament el que som .. catalans!) ( que estrany .. avui ha estat un text com Déu – o l’ésser humà – mana!)
És que no pot ser d'altra manera sinó on queda la Carta Internacional dels DDHH? sinó on queda la Convenció Europea dels DDHH àdhuc protocols? sinó on queda . . . i, sobretot, les llibertats públiques i drets fonamentals catalans davant l'anorreament, l'espoli així com davant el mal tracte, l'escarni, l'insult, la befa .. la mentida/ engany/ falsedat/ fal·làcia .. infàmia, difamació, injúria i calúmnia .. el plagi, la usurpació .. .... l'ultratge fora mida a tots i a tot allò català!
2
Joan Torres Nalda
El PC xinès, a favorable l'autodeterminació dels catalans, no reconeix el mateix dret als tibetans ni als uigurs. On és la seva coherència?
16
Jordi Artigas
A mi la noticia tambe em sembla extraordinària, però llavors recordo que el Tibet es una nació ocupada per la Xina, sense drets a autodeterminar-se. O que Hong Kong es debat entre una feble autonomia i la pertenencia total a Xina, sense dret a réplica democràtica. I penso que s' ha de ser molt cinic per signar un txete on es defensa el dret a l' autodeterminació del poble català. Dit això, si Xina ho fa per càlculs economics al port de Barcelona, fare veure que no sé res del Tibet ....
9
Jaume Vives
Srs. Torres i Artigas teniu raó amb el Tibet , pro primer endrecem casa nostre i desprès anem a salvar el mon si voleu.
5
Sempre
Sempre m'ha fet gràcia que aquesta frase contra l'imperialisme la digués un imperialista que no va escoltar mai el poble com va ser en Mao.
7
A
A Josep: si això va de democràcia, perquè alegrar-nos del suport de partits i estats que no ho són pas, de democràtics, estats que sotmeten els seus pobles?
27
El secessionisme està perdut
Si el secessionisme és recolzat per partits comunistes de Xina, Vietnam, Laos, Corea (m'imagino que del Nord), Cuba, Nicaragua i governs de països com Veneçuela, Equador, Bolívia és que està molt malament. I l'articulista diu que això és el suport del món mundial. I a sobre això va de democràcia. Adéu seny.
34
A
Podeu posar-me negatius però la vostra insensatesa dóna ales als unionistes feixistes com "El secessionisme està perdut". O és que no són dictadures que oprimeixen pobles, les dictadures comunistes??
6
A
I el maeix Mao era un imperialista car la dictadura xinesa (com va ser la soviètica) és un imperi basat en l'anorreament dels pobles que sotmet.
4
Josep
@A Sap el que vol dir diplomacia? Sap que l'Estat espanyol ven armes a paisos tant democratics com Arabia Saudi? Quin pais no negocia amb Xina?
0
Quan era jove......
em vaig il·lusionar amb el "llibre roig" de Mao, que llavors estava de moda.... Quina bestiesa.... Tot el que dius podria tenir un sentit positiu, però si el vostre llibre "estrella" és aquest, Quina por!!!! mama!!! Era un sanguinari, dictador, responsable de moltes bestieses en nom de la seva "meravellosa teoria".... que a la pràctica va resultar una dictadura cruel i ell un sàtrapa fastigós.
3
Nois ou molt "reciclats"
Volen tornar.nos a menjar el coco amb el llibre roig de Mao... En la meva joventut ja ens varen prendre el pel amb això... Quin retrocés més espectacular. Espero que no ens emmirallem amb aquests que fan genocidis espantosos al Tibet ....
2
Ferran López
En Roger té tota la raó. Als que us queixeu de la incongruència i el cinisme de la Xina: teniu tota la raó; però és que el 99 % dels estats tenen cadàvers a l'armari, i la totalitat funcionen a base de cinisme i interessos. Doncs, nosaltres, igual: el cas és obtenir suports internacionals. Ni que siguin del diable en persona.
2
A
La veritat és que ja conec el paper del cinisme en l'art d'empassar-se gripaus. Contra la idiòcia no s'hi pot fer res.
6
Com va dir Jordi més amunt
Al final tot és questió d'interessos econòmics; sembla que no n'hem après res.
2
sí, síí
¡comunistas al poder! je,je,je...
1

envia el comentari