Perdó però... Carrero és una víctima?

"La mateixa legalitat que impedeix la revisió de les penes de mort que van de Companys a Puig Antich és la que empara al cap del govern franquista com a una víctima d'ETA de la qual se n'ha de protegir la memòria, si cal amb presó"

Cassandra Vera, la jove condemnada a un any de presó i set d'inhabilitació absoluta per uns acudits sobre Carrero Blanco, ha tornat a posar el dit sobre la nafra de la legitimitat del règim del 78 i ha fet ressaltar, una vegada més, la seva condició d'hereu directe de la dictadura de Franco. Perquè la mateixa legalitat que impedeix la revisió de les penes de mort que van de Companys a Puig Antich és la que empara al cap del govern franquista, corrupte i opressor, com a una víctima d'ETA -una víctima!- de la qual se n'ha de protegir la memòria, si cal amb presó.

 

De fet, és extraordinàri l'ús que s'ha fet dels crims d'ETA com a font de reconeixement del sistema polític que es va implantar a finals dels anys setanta i, encara més, el procés de legitimació retrospectiva que s'ha acabat implantant respecte a la dictadura de Franco. Si ETA era el mal, el bé eren els que la combatien en nom d'Espanya, tant se val si això anava a càrrec de la policia i els jutges franquistes o els de la transició. Sobretot perquè, de fet, eren els mateixos.

 

Ara ETA ja no hi és, però queden les lleis i els tribunals d'excepció que defensen l'ordre pactat el 78. I actuen, amb les seves lleis a la mà, contra els dissidents. Tant se val si són representants electes catalans o tuiters anònims que gosen riure's d'un jerarca falangista. Lligat i ben lligat.




Comentaris
Totes
Totes les víctimes són víctimes. Això és una obvietat, no n'hi ha de diferents categories i menys - mai! - "que s'ho tinguessin merescut", frase que repugna per si sola. Com deia un important intel·lectual català, aquí sempre hem d'estar lluitant per l'evidència.
Gràcies
per expressar amb tanta claredat una opinió, que hauria de ser una obvietat però que encara s'intenta combatre amb arguments pretesament "constitucionals" . Sembla mentida com s'arribat fins a la seudo-beatificació, per via indirecta i amb "sacrifici d'innocents", de unes persones que en vida van ser fins i tot torturadors. Sepulcres blanquejats.
Sly
Clar, precís i encertat com sempre, en Salvador Cot. Jo procuraré ser més directe: quines ganes de perdre de vista -i de poder ser jutjar-los en absència- a tots aquells i aquests malparits, d'en Martín Villa al Fill de Puta d'en Carrero Blanco! Ho he escrit prou clar, malparits feixistes?
Fat Boy
Al Carrero el van assassinar i al Companys el van executar. Els republicans estan als revolts de les carreteres i el Franco i el Jose Antonio al Valle de los Caidos. El PP i C's son democrates i Jxsi son uns nazis. Fan recepcions als de la Division Azul pero no als de les Brigades Internacionals. Espanya es asin.
@Totes
Estic d'acord en que "que s'ho tinguessin merescut" és una bestiesa, però morir assasinat, sigui per un assesí comú o per un terrorista, mai millora els fets de ningú. Naturalment que en cas de terrorisme l'estat ha d'ajudar als familiars de totes totes; aixó si que és obvi. Però l'honor del mort és fruït només de les seves obres en vida, i aixó també hauria de ser obvi.
Jordi(Català i Suís)
Caldria abandonar el llenguatge següent: "Franquisme, Règim Franquista, etc". El problema rau en els Espanyols. Espanya - els Espanyols - és i són el problema. Són el pitjor i el més corrupte d'Europa. És allò que en francès en diem: "une sale race" o "un pays de merde". Fa un parell d'anys vam parlar amb una dona franco-espanyola (mare francesa i pare espanyol). Ens explicava que Espanya no era un país democràtic. I punt. Foteu-fora els Espanyols abans que no us embrutin definitvament.
JRRiudoms
Responent a la pregunta del tíitol (i sense cap més implicació amb la resta de l'escrit): "Sí". I és ben possible que una persona,ademés de ser víctima, també pot haver estat botxi. Atentament
Carrasco i Formiguera
Amb les lleis del franquisme Carrero Blanco hauria estat condemnat a mort per tot el que va fer però ell estava al costat d'en Franco que va morir al llit.
cebrià aldric
Carrero Blanco va morir executat, no assassinat. Al que son com ell és impossible assassinar-los.
caesar
Tras la proclamación de la República Catalana, entre otras muchas cosas, se podrá investigar que pasó realmente en el atentado de Carrero, un comando de Eta estaba allí , ¿había alguien mas en la sombra?, un Estado que no aprobaba el proyecto de la bomba nuclear, una "visita" días antes de Kissinger...........
Franco es un Sant que ens va regalar una constitucion de Franco del 78
El Franco era un terrorista, un criminal terrorista, el major terrorista de la repugnant historia de españa, pais de criminals, ara i sempre. Ara l'amnistia als jutges del terrorisme franquista es van amnistiar ells mateixos, com ultim cop d'estat juntament amb la constitucio franquista que ens van imposar els Carreros y sus jueces de Franco, QUE CONTINUEN ADMINISTRANT JUSTICIA com als bons temps del seu estimat i criminal Franco
Narcís ( anem's-en jaaaaa .. en fastiguejat de ' dicotomies absurdes per diàfanes ' provocades per país veí amagat sota estat amb el mot d'espanyol!)
Un assassinat sempre n'és un assassinat .. la pregunta és: n'és el mateix assassinar una persona que una altra .. n'és el mateix assassinar assassí que víctima o innocent/no assassí? PD: en MHP Companys només sancionar ' Estat català dins república federal espanyola ' i ni això l'acceptaren .. executant-lo/ assassinant-lo/ matant-lo així matant/ assassinant qui representava, així matant/ assassinant Catalunya!
busman
Jo no em ficaria en el terreny de dir que "els espanyols" són un problema. Difícilment un dentista de Salamanca o xòfer d' Àvila, malgrat el que puguin dir de nosaltres, són responsables dels problemes dels catalans. S' apunten a un discurs i el compren, però d'aquí a atribu¨Çir-los una maldat en fer-ho n'hi ha un bon tros.
Gombau
Potser el millor destí de l'almirall Carrero Blanco hauria estat d'ésser jutjat per un tribunal imparcial en un règim veeritablement democràtic que hagués vingut després del franquisme. Que aquest tribunal hagués investigat a fons les seves més que probables responsabilitats en fets molt lletjos, tant durant la guerra com la postguerra.
Ramon
Jo no he dit mai i sempre m'ha semblat una estupidesa dir-ho en el to i sentit que es diu, que "Franco va morir al llit". Però hem d'entendre que ara serà delicte? Per lògica, atesa aquesta sentència, sí.
Bestiesses que no se les creuen ni ells
Malament anem si fem distincions entre víctimes. Res justifica un assassinat. Si un creu el contrari, que s'ho faci mirar. Que no hem quedat en que ni els pitjors assassins en sèrie o de masses mereixen la pena de mort? Que no hem quedat que prendre's la "justícia" per les pròpies mans és criminal i et fa assassí? Que no hem quedat que la fi no justifica els mitjans? A què ve voler-nos fer retrocedir tant?
No sé si es tenen les idees clares
Les víctimes són víctimes i prou. Igual que amb la violència domèstica, és repugnant i reprobrable, fins condemnable legalment, insinuar - ja que no s'atreveixen a dir-ho clarament perquè encara els hi queda vergonya i sentit comú - que "s'ho mereixia" o que "s'ho havia buscat" o que hi ha víctimes i no-víctimes, quan han estat assassinades igual i per la mateixa organització terrorista.
No ens deixem enredar ni confondre
Si sou capaços de d'alguna manera justificar un assassinat, d'alguna manera esteu justificant els assassinats, tots els assassinats. No se'n pot justificar cap. No hi ha motius que valguin. Res pot justificar l'njustificable. I menys encara justificar-ho quan va a favor nostre o la víctiima ens cau antipàtica. Amb quina cara condemnariem els qui van en contra nostre o les víctimes ens cauen simpàtiques?
Ramon
Doncs jo sí, busman. Ens enfrontem a Espanya. No al franquisme ni al dit "Règim del 78". Ens enfrontem a Espanya. No a mitja Espanya. No a l'Espanya de dretes sinó a Espanya en general. Al seu govern, a la seva oposició i al seu poble perquè si hi ha una cosa que els uneix govern, oposició i poble és precisament Catalunya.
Laura
L´estat espanyol és comparable a aquell tocanassos que et va treptjant el peu simultàniament i el dia que t´hi tornes et castiga i t´acusa de violent
Ramon
L'oposició democràtica, és a dir, l'oposició que hi cregués de debò o no en la democràcia treballava per la ruptura democràtica, es cagava en tots i cadascun dels atemptats d'ETA perquè li esguerrava la tàctica i considerava que allò només reforçava el règim. Tanmateix, si hi va haver un atemptat que feia trontollar aquell criteri va ser precisament el de Carrero.
SpainIsPain
Alegrar-se i manifestar-ho per la mort d'un tirà assassí és total i absolutament legítim. No és cap víctima del terrorisme. És víctima dels seus actes contra els ciutadans.
Pere de Kaltruku
Començo estar una mica fart de aquests temes; uns i altres van fer ver-veritats a la guerra civil; em de pensà que el passat ja no tornarà i tot aixó, l'unic que fà es distreure el present. Dixem el passat per els llibres d'historia hi anem per feina, que ni ha moltes per fer, hi procurem deixar el nostre pais net per els nostres fills i nets, Visca Catalunya Lliure.
Jordi Estelada
I això mentre l'assassí de Guillem Agulló encara està al carrer, mentre tampoc s'ha anul·lat el judici sumaríssim contra el president Companys, mentre encara hi ha tants i tants desapareguts als vorals assassinats pels franquistes... Això que n'hi diem Caspanya és una encarnació de la subnormalitat feta llei, on no hi ha lloc per a la justícia i la gent de bé. I, per favor, que no vagin dient que això és una democràcia!
Perdó però... Companys és una víctima?
Amb la quantitat de sentències de mort que va signar, fou un altre exemple de botxí assassinat. Però assassinat i víctima fou i que en pau descansi. Un assassinat, és un assassinat. Millor no oblidem això mai.

envia el comentari