La pregunta de l’elefant

"El que no permet dubte és la dimensió del problema que entoma l’Estat espanyol amb l’elefant instal·lat a la seva estructura. El referèndum"

No hi pensis. I si hi penses, que sigui per dir que és inconstitucional, il·legal, inversemblant. Res a fer: et posis com et posis, aparell de l’Estat que vol barrar el pas al referèndum, l’elefant ja s’ha ficat ben dins del teu imaginari, en la mateixa mesura en què l’independentisme ha entès que preguntar és ara per ara l’objectiu.

 

Perquè qui vol la independència està clarament més mobilitzat que qui no ho vol, però sap que no és prou, com si ha contundència en voler respondre una pregunta. No sabem què pensa sobre la independència la majoria (una majoria minvant?) que calla; potser ho fa perquè creu que l’objectiu pretès per la mobilització és impossible; potser ho fa perquè tant se li en dóna; potser ho fa perquè ja està molt cansat de veure girar la política en general sobre els dos bàndols enfrontats per veure qui es queda amb el poder sobre la gent a Catalunya, mentre s’ensuma que la seva vida quotidiana no canviarà gaire. Totes les raons són possibles, tal vegada igual de probables i en tot cas, tan legítimes com aspirar a aconseguir que una comunitat autònoma d’un Estat esdevingui Estat, i que aquest prengui forma de república, monarquia o sultanat. Però per tot això el que no permet dubte és la dimensió del problema que entoma l’Estat espanyol amb l’elefant instal·lat a la seva estructura. El referèndum.

 

Fa uns dies el president Puigdemont incloïa entre les eventuals preguntes, totes elles binàries, que podien plantejar-se en el referèndum, la que des de fa temps he dit que l’Estat hauria d’haver plantejat ja si tingués la intenció de què ningú prengués mal: vol que Catalunya continuï formant part d’Espanya? Aquesta és la pregunta que el President del Govern pot permetre i podria autoritzar. Perquè en ella Catalunya accepta la seva història de pertinença al conjunt, perquè està plantejada en positiu, però sobre tot perquè qui creu en el projecte comú sap que a aquestes alçades del segle XXI és impossible barrar el pas als elefants esgrimint un paper en què els elefants no hi creguin. És la seva responsabilitat donar la volta a la situació, perquè després del Brexit, precedent alarmant per al futur de la Unió Europea, la següent amenaça en seria l’esmicolament dels subjectes que la varen posar en marxa.

 

Prenguin els Estats-nació del XIX que construïren la comunitat europea, bona nota de la tendència, perquè serà ara o serà més tard, però cap unió es mantindrà si no és des de la llibertat. Aquesta és la raó de ser de I ‘article 50 del Tractat que aquests dies s’ha esmentat tant. I aquesta és la raó per la qual el referèndum ha esdevingut l’elefant, i el referèndum necessita una pregunta. La pregunta de l’elefant.




Comentaris
...
la gallina!
narinan
Els unionistes esteu desesperançats d'una acció eficaç de Rajoy. Cada vegada la pifia més i l'elefant es fa tan perspicaç com un dofí que fins i tot aguantaria una resposta de NO.
El meu nom és cosa meva
NO
Narcís ( encara recordo que feien/ deien en la ' recollida ' de signatures contra estatut del tot plomat!) ( encara recordo el ‘ frau ‘ en el recull .. sabent que a llei orgánica no n’és posible!) ( encara recordo com el PP feia/ fa ‘ negoci ‘ malparlant de tot allò català!)
Deixem 's-e d'orgues .. qui sempre ha estat ' separatista, independentista .. imperialista i unitarista ' ha estat país veí entrat a mata-degolla amb ajut francès, ço és, aquell mai ha volgut saber res de Catalunya, dels PPCC, de la Corona catalanoaragonesa que sí de son aixafament, de sa anihilació i de son pirateig! PD: renoi, les bestieses que deien de Catalunya del 77 ençà, les animalades que deien dels catalans del 77 ençà, tot plegat, a quines pitjor!
Abderraman
Encolomar-nos una pregunta així és una petita trampa, Montserrat, que no ens podem deixar fer. La pregunta possitiva l'hem de fer nosaltres: "Vol que Catalunya sigui un Estat?".
Ernest
Sigui quina sigui la pregunta, la resposta dels ciutadans ha d'anar en consonància amb la resposta política q se li doni. Si la pregunta és vol que Catalunya sigui un nou estat independent, dins la comunitat internacional, pocs dubtes deixem. La resta d'opcions o "apanyos" només vindran de Madrid quan s'hagi fet el referèndum, guanyat i el que quedi del Regne Unit i RÚSSIA diguin que ens reconeixen (per fotre la U.E. )
Genís
Sra. Nebreda no acabo d'entendre el seu article. En definitiva per a Vd, que és "l'elefant".??? En algun moment em dona la sensació que asimila elefant a independentistes. Si aquest és el seu sentit llavors no entenc per que ha escollit precisament aquest animal??? Admeto la seva llibertat creadora però constant aquest animal al títol i al pal de paller de l'article, crec que hauria de quedar una mica més clara la seva intenció. Massa criptic i profund per a un simple mindungui com jo.
Jordi Marti
"serà ara o serà més tard, però cap unió es mantindrà si no és des de la llibertat." Exactament es lo que penso. La Espanya actual, s'ha fet per les armes, no per la llibertat dels pobles.
Ah! Com us agradaria
que ens enganyesin i vosaltres a seguir vivint tant"ricamente".
ciutada del mon
que no sabeu ja ni llegir tribu indepre, lo que ha dit la nebrera es que cap unio es mantindra sino es lliure, el que ella o jo o qualsevol amb dos dits de front no vullga trossejar el mon en petitas tribus no vol dir que no siguem democrates lo no democratic es no deixar votar el voler un mon unit i no dividit en tribus barallades em sembla lo mes logis, aixo si desde la llibertat no desde la imposicio.
No pots ser ciutadà del món
si no saps qui ets. Els que viuen molt be del estatus quo us han donat unes consignes buides que repetiu incesament, del que no us adoneu es que d'aquesta manera us tenen entretinguts defensant els seus interesos i no els vostres. Aixi que si no et proclames "ciudadanos del mundo" ets un "labriego"? D'acord al seu esquema cultural, si. Sempre menyspreant als que tenen per sota.

envia el comentari