La pregunta de l’elefant

"El que no permet dubte és la dimensió del problema que entoma l’Estat espanyol amb l’elefant instal·lat a la seva estructura. El referèndum"

No hi pensis. I si hi penses, que sigui per dir que és inconstitucional, il·legal, inversemblant. Res a fer: et posis com et posis, aparell de l’Estat que vol barrar el pas al referèndum, l’elefant ja s’ha ficat ben dins del teu imaginari, en la mateixa mesura en què l’independentisme ha entès que preguntar és ara per ara l’objectiu.

 

Perquè qui vol la independència està clarament més mobilitzat que qui no ho vol, però sap que no és prou, com si ha contundència en voler respondre una pregunta. No sabem què pensa sobre la independència la majoria (una majoria minvant?) que calla; potser ho fa perquè creu que l’objectiu pretès per la mobilització és impossible; potser ho fa perquè tant se li en dóna; potser ho fa perquè ja està molt cansat de veure girar la política en general sobre els dos bàndols enfrontats per veure qui es queda amb el poder sobre la gent a Catalunya, mentre s’ensuma que la seva vida quotidiana no canviarà gaire. Totes les raons són possibles, tal vegada igual de probables i en tot cas, tan legítimes com aspirar a aconseguir que una comunitat autònoma d’un Estat esdevingui Estat, i que aquest prengui forma de república, monarquia o sultanat. Però per tot això el que no permet dubte és la dimensió del problema que entoma l’Estat espanyol amb l’elefant instal·lat a la seva estructura. El referèndum.

 

Fa uns dies el president Puigdemont incloïa entre les eventuals preguntes, totes elles binàries, que podien plantejar-se en el referèndum, la que des de fa temps he dit que l’Estat hauria d’haver plantejat ja si tingués la intenció de què ningú prengués mal: vol que Catalunya continuï formant part d’Espanya? Aquesta és la pregunta que el President del Govern pot permetre i podria autoritzar. Perquè en ella Catalunya accepta la seva història de pertinença al conjunt, perquè està plantejada en positiu, però sobre tot perquè qui creu en el projecte comú sap que a aquestes alçades del segle XXI és impossible barrar el pas als elefants esgrimint un paper en què els elefants no hi creguin. És la seva responsabilitat donar la volta a la situació, perquè després del Brexit, precedent alarmant per al futur de la Unió Europea, la següent amenaça en seria l’esmicolament dels subjectes que la varen posar en marxa.

 

Prenguin els Estats-nació del XIX que construïren la comunitat europea, bona nota de la tendència, perquè serà ara o serà més tard, però cap unió es mantindrà si no és des de la llibertat. Aquesta és la raó de ser de I ‘article 50 del Tractat que aquests dies s’ha esmentat tant. I aquesta és la raó per la qual el referèndum ha esdevingut l’elefant, i el referèndum necessita una pregunta. La pregunta de l’elefant.