La loteria del naixement

"Ara que potser tindrem l’oportunitat de començar de nou, és important posar al centre del debat la qüestió de la desigualtat, i especialment la desigualtat en origen"

Imagino que tots estarem d'acord que la desigualtat d'oportunitats té a veure, en origen, amb un fet absolutament atzarós: on has nascut (continent, país, ciutat o barri) i en el si de quina mena de família (pares rics o pobres, cultes o ignorants, sans o malats, carinyosos o maltractadors...). En origen, doncs, la desigualtat és una tremenda injustícia que no té res a veure amb els teus mèrits o demèrits: és una loteria. Una loteria que fa que n'hi ha que comencin la cursa de la vida muntats sobre una moto de gran cilindrada i n'hi ha que la comencin amb dues mans lligades a l'esquena i una cama amputada. Totes les evidències estadístiques demostren que tens moltes més possibilitats de ser pobre o de ser ric si els teus pares ja ho eren.

 

Quan la cursa és tan desigual des de la graella de sortida, els discursos sobre la meritocràcia, la cultura de l'esforç, el sortir-se'n malgrat les dificultats, segons qui els faci, fàcilment poden ser percebuts com un exercici de cinisme que podria ser respost més o menys així: molt bé, dóna'm la teva moto de gran cilindrada de naixement, que jo et donaré la meva cama amputada de naixement, i després juguem el joc de la meritocràcia. Per què dic “segons qui els faci”? Doncs perquè no és el mateix Malcolm X esbrocant els joves negres del barris i dient-los que fessin el favor d'anar a l'institut, d'estudiar, d’esforçar-se i de ser dignes, no és el mateix, deia, que no que els ho digués un senyoret blanc i ric des d'una poltrona de Washington. Hi ha un abisme d'autoritat moral entre l'un i l'altre.

 

L'estat del benestar va ser un invent europeu per mirar de pal·liar aquestes desigualtats d’origen. Educació pública, sanitat pública, serveis socials, pensions... Un sistema d'actuacions estructurals de l'estat, compatible amb l'economia de mercat, destinat a compensar i reduir les desigualtats. Alguns països europeus han excel·lit més que d'altres en aquest propòsit, i per desgràcia Catalunya no és un d'ells. Estem molt lluny dels indicadors d'equitat dels països nòrdics, per exemple, i probablement hi té molt a veure que, com a país, també hem tingut una desigualtat en origen respecte a ells: la manca de control sobre els propis recursos.

 

En qualsevol cas, ara que potser tindrem l’oportunitat de començar de nou, és important posar al centre del debat la qüestió de la desigualtat, i especialment la desigualtat en origen. Sense desmerèixer la importància i els efectes positius de les mesures clàssiques de l’estat del benestar, cal reconèixer que no deixen de ser cures pal·liatives que fins ara no han aconseguit desmentir l’evidència estadística que citàvem abans: les teves possibilitats de ser pobre o ric tenen massa a veure amb la loteria del naixement. Començar de nou com a país també és una oportunitat de pensar nous enfocs i fer-se preguntes diferents, i vull pensar que en serem capaços. Combatre la loteria del naixement és un imperatiu moral.




Comentaris
Guillermina
L'article d'aquest Voltas sobre la corrupció de CDC inventada pel CNI ja feia intuir que era un comunistoide resentit de classe. Això d'avui ho confirma. Aquests d'ERC no són de fiar.
Ramon
Les esquerres de les democràcies estaven bastant a la dreta de Convergència. Ara ja no. Ara hi estan molt.
Dues coses....
No creu que fa el compte de la lletera? Primer siguem lliures i després ja decidirem. Segon... Creu "realment" que als països nòrdics tothom és igual? Com a aspiració filosòfica és bonica, però res més....
Em decep molt.
Com a aspiració de la humanitat és magnífic, com a obligació per ser un estat nou, ho veig una "excusa de mal pagador" que deien els avis...
Ramon
I perquè no hi han atinat, que, si no, aquests tocacampanes li posarien també a l'estat català el condicionant i l'objectiu d'acabar dins les seves fronteres amb la injustícia de la cadena tròfica.
vits52
Molt bon article. Posa el dit a la nafra.
Home, doncs no
Ni biològicament, ni socialment, ni econòmicament el naixement no és cap loteria. Neixes dels teus pares, no es pot néixer dels pares d'un altre, i ho fas en l'entorn que ells i els seus ancestres hauran sabut crear. Depens, per tant, dels seus mèrits. Se'n diu llegat, i no té res d'injust, perquè es basa en que hi ha gent que treballa per a les seves generacions futures i altres que s'ho poleixen tot sense pensar en els fills. L'atzar és l'explicació del neci.
Ramon
La República Catalana serà corrupta. Tindrà la seva corresponent casta. I per descomptat que hi haurà portes giratòries. I què?
Ciutadana farta
Si tens educacio publica, gratuita, nomes depen del teu esforç personal tirar en devant , a l,escola tot-hom es igual i s,exigeix el mateix, amb sanitat publica tot-hom es ares igual i curat igual, en cuant al lloc de naixement , es evident que no tots podem ser rotschild, i tenir tres porsches i un iot, pero la base per tirar endevant amb l,educacio i la salut garantides tots la tenen, despres depen de cada un, aquest article es demagogia pura de dalt abaix, visca la xultura de l esforç,
Narcís ( la “ igualtat n’és garantir l’exercici dels drets i el compliment dels deures “!) ( n’és necessitats bàsiques solucionades que no pas enveges, gelosies o complexes varis sinó maldat!) ( mai per mai pot trepitjar valor de la ‘ llibertat ‘, ni de bon tros, afany de superació!)
Ras i curt: 1. Som dessota país veí botxí així no amos i senyors de nostres rendiments/ recursos! 2. Munt de persones de ' bona familia ' han romàs en la misèria o un obrer més, i munt de persones sense o poc mitjans ara són folrats ( cal noms? cal exemples?) ! 3. Què ens està dient, hagin persones tenint-en fills ' a la babalà ' i els hi paguin qui responsablement en tenen 1, 2 àdhuc cap? 4. No tenir casa o ser humil o ser a un barri, no té perquè implicar ' delinqüència ' , prou d'excuses!

envia el comentari