Susana i els vells

"Si la presidenta andalusa aconsegueix posar-se al capdavant del PSOE -i fins i tot arribar a la presidència del govern espanyol!-, què es pot esperar d’un país que ho permet?"

Les darreres fotografies de Susana Díaz amb les velles glòries del PSOE -Felipe González, Alfonso Guerra, Alfredo Pérez Rubalcaba i José Luís Rodríguez Zapatero, entre d’altres- recorden al títol d’aquell famós quadre de Tintoretto, pintat a la segona meitat del segle XVI: “Susana i els vells”. La història bíblica (Llibre de Daniel, capítol 13) relata com una dona jove, bonica i esposa del ric Joaquim, és espiada per uns vells, que li fan proposicions a les que ella no accedeix. Al final l’acusen d’adulteri però se salva, i el meravellós relat acaba amb Susana viva, mentre que els vells són executats.

 

Les semblances amb el context actual i la presidenta andalusa són relatives, però n’hi ha una d’evident, més enllà del títol del quadre. Aquella Susana bíblica era virtuosa, mentre que hi ha serioses i realistes sospites per pensar que la Susana amiga de Felipe ho sigui. Aquesta es relaciona amb naturalitat amb “els vells” del partit. La Susana del llibre de Daniel rebutjava uns vells que feien propostes, als seus ulls, deshonestes. En canvi, la socialista insisteix en apuntalar un règim caduc, on els “vells” mantinguin el protagonisme.

 

Ara cal esperar per veure què passa amb la Susana actual, però en qualsevol dels casos el resultat serà decebedor. Si no guanya i no aconsegueix liderar el PSOE, resulta bastant reveladora tant la seva actitud com la dels històrics dirigents socialistes. I si se’n surt i aconsegueix posar-se al capdavant del partit dels socialistes i obrers espanyols -i fins i tot arribar a la presidència del govern!-, què es pot esperar d’un país que ho permet? En qualsevol cas, de “Susana i els vells” a “Susana amb els vells”.

 

 




Comentaris
Peret
El proppassat dia 28, a EL NACIONAL.CAT, Jordi Galves hi va publicar un article amb el mateix títol, «Susanna i els vells», i el mateix tema.
@Peret
És que malauradament el tema no perd actualitat.
Jordi Comasobirana
El partit dels socialistes i obrers???? Serà, en tot cas, dels sociolistos (altrament dit sociates) i d'obrer res de res (ja fa molt de temps que van girar l'esquena a la classe treballadora, malgrat la verborrea pseudoobrerista que encara gasten de cara a la galeria).
Ufff, mes del mateix, cardem el camp ja!
Certament "la populista Sultana Díaz", no es més que la continuïtat, caigui qui caigui i peti qui peti, del actual status quo polític a Escanya (bipartidisme i Escanya una) i a Andalusia. El més greu, es que els andalusos ho recolzin, o potser es, que ja els hi està bé?
zas
ben vist!!
desgràcia
Als PsoePsc només els caldria la desgràcia que quanyés aquesta política impresentable, escaladora cutre.
ion
Aquesta precarietat política a Andalusia i la llesta Arrimafas aquí empaitant catalans.
Narcís ( aquest tipus fent-se foto amb qui han dut PP pertot àdhuc donant-lo majoria absoluta!) ( aquest tipus dient-ne ‘ andalús ‘ .. quan n’és “ castellà degenerat o/ i d’oïdes o/ i de mandra “ ) ( aquest tipus que s’hi ha anat ‘ enfilant ‘ .. sent com n’era peça grossa del PSA!)
A) Aquesta tipus que ha aconseguit per a Andalusia que no sigui pidolar i pidolar fent dels andalusos mendicants perpetus? B) Aquesta tipus com ha caigut bé a Andalusia com no sigui perquè el primer que féu ( i continua fent ) fou ' fuetejar tot allò català '? C) Aquesta tipus a qui pot representar que no sigui qui avali el jou, la anihilació i l'espoli de la nació catalana? PD: a espanya .. de desagraïts, el cel n'és ple!

envia el comentari