No em fa gràcia, l'alcohol

"M'esgota sentir amics i amigues elevant l'alcoholisme a la categoria d'espectacle emocionant"

Com a pare, em preocupo per coses etèries però amb possibilitats d'esdevenir reals. Conceptes més o menys imprecisos però que, en el fons, excreten problemes molt importants. Quan parlo d'aquestes idees inquietants, podria referir-me a l'apologia del terrorisme, per exemple. Però no és el cas. He de dir que, en general, l'enaltiment dels terroristes no em commou. Passa per davant dels meus nassos com una pretesa provocació barata i intranscendent. De fet, l'apologia de grups o actes terroristes diu més sobre qui la fa que sobre el terrorisme en sí mateix. I dubto que el terrorisme necessiti dos cretins que fan acudits per Twitter. 

 

Ara bé, hi ha una apologia realment esgarrifosa que es fa quotidianament i que passa desapercebuda. Ni es castiga, ni es persegueix, ni s'investiga. És l'enaltiment de la cervesa, de l'alcohol, de la borratxera. Quants de vosaltres teniu amics que diuen (o han dit) allò de "dissabte anava taja i va ser la hòstia", "vaig pillar una borratxera espectacular" o "no us preocupeu que hi ha cervesa"? Per què aquesta gent no va als jutjats? Per què no se'ls persegueix? Per què poden inculcar la idea que l'excés d'alcohol és bo sense que ningú els castigui?

 

L'alcohol és un problema real i greu a la nostra societat. Provoca malalties, causa accidents de trànsit, destrueix famílies i empeny molts nanos a adoptar comportaments terrorífics i a posar-se en riscos innecessaris. No dic pas que no s'hagi de beure cervesa. M'és força igual el que faci la gent. Però fer-ne apologia és insensat. I incloc (quan parlo de fer-ne apologia) a tots aquells estudis mèdics que aconsellen dues cerveses o una copa de vi al dia.

 

M'esgota sentir amics i amigues elevant l'alcoholisme a la categoria d'espectacle emocionant. Em cansa sentir-los parlar de la borratxera com un objectiu en sí mateix. Em fastigueja que l'alcohol sigui, encara ara, l'esperit que necessiten molts covards per fer coses que la seva consciència els desaconsella. I el que més m'entristeix és que, com a societat, haguem acceptat que l'admiració per l'alcohol ens fa interessants, salvatges, atractius i sociables. En canvi, articles com el meu són pamflets reaccionaris d'un fanàtic amb ganes de donar lliçons morals. 

 

Voldria fer un tracte. Jo beuré cervesa quan em vingui de gust i mai us demanaré que no ho feu, vosaltres. A canvi, eviteu dir-me coses com "he pillat la taja" i pretendre que ho entengui com una cosa bona, atractiva o interessant. 




Comentaris
Raquel Tomàs i Tutusaus
Enhorabona!! És la primera vegada que veig aquesta opinió reflectida en un mitjà de comunicació. Ho comparteixo plenament. De fet, allò que es considera "anormal" és no beure alcohol. Quantes vegades un es troba, sense voler-ho, provant de justificar perquè ha demanat una beguda sense alcohol en determinats contextos?
Ramon
El progre tenia quatre himnes etílics. Un que titllava d'animal qui no s'emborratxava amb el repugnant vi d'una bóta més repugnant encara que feien córrer. Un altre parlava d'una cabra prostituta. El tercer, feia esment a un vinot de color indefinit. I el quart, oh, el quart, el quart el cantaven quan més torts anaven però ara, en canvi, quan sona, tothom es posa ben ert i recte car l'han fet himne oficial d'un cony de mandanga autonòmica de les que es van treure's de l'aixella per fotre'ns.
Narcís ( òbviament qui fa gala de beure'n molt .. és que no ha assolit prou grau de maduresa .. atès que qualsevulla persona sap els efectes que fum en excés i a la llarga .. ) ( la llàstima són qui fan servir la beguda com ‘ ansiolític ‘ .. sedant .. tranquil•litzant .. com suport de sa mala vida!)
No sé pas amb quina mena de gent tracta .. però, n' orgullosos de beure .. un servidor mai n'ha trobat ningú que sí fumuts per ' haver-ho de fer ', sia com eixida a personalitat poruga, sia per escapolir-s'hi de munt de dubtes, sia per amagar sofriment/ frustració de l'ànima, sia per veure's optimista en vida frustrada, sia per manca de sentir-s'hi estimat per quins l'envolten, sia per alegrar xic més ambient de joia, sia per compensar obligacions o rigidesa, sia per suportar treballs forçats ..
Pitxolí
S'ha de ser sofert i pacient. A mi, p. ex., no em fa cap gràcia i m'esgota sentir i llegir coses com ara «pillar la taja» o, simplem. «pillar», amb el sentit que té en aquest article, fins i tot quan és possible que qui les fa servir ho faci per reflectir, ser fidel, a una manera de parlar de certs ambients. Però ves, què hi farem. No em fa gràcia i m'esgota perquè en aquest cas hi ha maneres genuïnes de dir la mateixa cosa; no es tracta d'omplir buits en el lèxic davant novetats foranes
Carles
Fins i tot aquí, Ramon, has de fer-nos sentir vergonya aliena mostrant les teves ridícules obsessions? Si us plau, supera el trauma infantil amb els progres i deixa'ns en pau, home! Com si l'ús i abús d'alcohol, i la seva apologia, fossin exclusius de l'esquerra... Xato, necessites ajuda urgentment. Encara que suposo que esbandiràs el tema amb alguna simplificació ximple, com acusar-me de pijo-progre, sabatot, o qualsevol de les etiquetes que empres per a evitar afrontar la complexitat.
L'excés i el no tenir mida és el veritable problema
Una cosa són els excessos i l'altre la moderació. Fins i tot l'aigua en excés és dolenta i pot provocar la mort per desequilibri de sodi (hiponatrèmia). Amb les medecines i els fàrmacs passa igual, fora de la dosi són tòxics i poden ser mortals. Beure amb moderació ocasionalment, p.e. en festes o amb amics, no és dolent i hi ha molts estudis que mostren que beure una mica de vi al dia és bo pel cor i la circulació. Però no emborratxar-se ni alcoholitzar-se, és clar.
Aureli
Gran article i millor missatge, si algú el vol seguir. És molt important que el jovent no faci de l'alcohol el seu gran cap de setmana, sinó busquen altras alternatives com l'esport, la natura etc. A més a més com bé dius és un gran problema social al que no se li presta prou atenció. Oriol, com diu la Raquel, amb la que estic totalment d'acord, has fet un article dels que no es fan i q no té preu si pot salvar encara que fos a una sola persona d'una desgràcia.

envia el comentari