Passi el que passi

"Res d'això importa, pensa l'home, perquè porta un cistell carregat de milions per invertir en infraestructures negats durant anys"

De vegades, els diàlegs són cantelluts, no directes i molt poc platònics. Han estat anys de desavinences, d'enfrontaments entre un govern anticatalà a Espanya i un independentista a Catalunya que han portat al conjunt de l'Estat a una situació límit. Ara, quan les famoses 46 reclamacions de Puigdemont el 2016 han estat rebutjades per Rajoy i el full de ruta porta 2/3 de camí cap al referèndum i la possible independència, una carta conjunta de Puigdemont i Junqueras a El País, que guanyi el diàleg, que les urnes decideixin, amb aparença d'ultimàtum, demana al govern central un referèndum pactat com l'escocès i avisa que, en qualsevol cas, el referèndum se celebrarà, si o si.

 

El govern espanyol no respon, encara que la seva vicepresidenta ha reiterat que no hi hauria referèndum de ninguna manera i, per la resta, disposició al diàleg. El principal partit de l'oposició, el PSOE, per boca de la seva comissió gestora provisional, demana a la Moncloa que es negociïn 45 de les 46 reclamacions i el referèndum quedi fora. Aquest sembla ser, doncs, el punt de trobada del nacionalisme espanyol enfront del català, presidit per un saber convencional “mesetari” molt arrelat: els catalans amenacen, però, si se'ls ofereixen unes quantes inversions –d’aquestes que l'Estat porta negant sistemàticament des de fa anys o incomplint en les seves promeses (que és el mateix)- s'apaivaguen i s'avenen a raons.

 

Avenir-se a raons, en romanç i català, significa que s'oblidin del referèndum i de la independència i que acceptin els guarniments que l'autoritat central aporta.

 

Amb aquest esperit es persona Rajoy a Barcelona. El mateix Rajoy que va demanar -i aconseguir- quatre milions de signatures "contra Catalunya", el que es va negar a tot diàleg amb l'independentisme, el que va reformar el Tribunal Constitucional per usar-lo com una porra contra el procés, el que va a atiar a la fiscalia per processar els dirigents i representants populars catalans. Res d'això importa, pensa l'home, perquè porta un cistell carregat de milions per invertir en infraestructures negats durant anys i els catalans, com sempre, tornaran a acceptar vagues promeses a canvi d'abandonar la via independentista.

 

Complementàriament, la vicepresidenta del govern i l'aparell mediàtic de propaganda a les seves ordres, tracta de dividir el bloc independentista. La seva idea és acontentar els sectors moderats (identificats amb el PDeCAT i l'empresariat català) amb les seves sempiternes promeses i enfrontar-los amb l'ala més radical de l'independentisme, la CUP. Argumenta que és una minoria radical perjudicial per a Catalunya i no esmenta que, radical o no radical, sense el suport de la CUP, el govern independentista té les hores comptades. I d'això es tracta: d'enderrocar aquest govern i forçar unes noves eleccions que acabarien amb el full de ruta.

 

És una operació de compravenda en la qual, com sempre, la compra serà tot i la venda, res.

 

Rajoy ha declamat la seva política d'aparent generositat davant d'un auditori bastant entregat, tot i que mig buit, sense assistència de cap membre del govern català, en justa correspondència als desaires que els catalans reben quan van a Madrid. Diversos empresaris i coreligionaris ideològics i alguns curiosos interessats de l'àmbit municipal. Els independentistes li han deixat temps per llegir un article publicat a El Periódico, Catalunya, Estat pel progrés, en què aclareixen l'ambigüitat del títol. El seu punt central, sostingut després per Neus Munté, portaveu del govern, és que les promeses d'inversions ja no enganyen a ningú, que no tenen credibilitat i, per tant, ja no són suficients per aturar el full de ruta, que és el seu únic objectiu. Afegeixen els autors que, en tant la situació segueixi sent la que és, atendran les promeses d'inversions del govern espanyol, sempre injustament postergades o negades. Reiteren que passi el que passi (una nova ambigüitat que enllaça amb el títol), seran responsables en l'administració dels recursos que rebin. Són consideracions fonamentalment dirigides a l'empresariat català, inquiet per l'efecte del xoc de trens en els comptes de resultats. Però deixen obert un dubte que pot tenir conseqüències explosives: I si aquesta vegada les promeses es compleixen i el govern central accepta la clàusula "anticumplimiento" que demana Munté? Es desactiva el procés? Què hi ha del referèndum?

 

És una qüestió que afecta directament al suport de la CUP al govern de la Generalitat. A primera vista aquest té una difícil tasca: navegar un curs propi entre l'Escil·la de vendre el referèndum per un cistell de promeses d'inversions del govern central i la Caribdis de fer el referèndum que exigeix la CUP i s'obre un període d'incertesa alimentat per les vetllades amenaces de Rajoy.

 

La CUP no és només un aliat incòmode. També és una bona ajuda per seguir negociant amb el govern central el referèndum, al qual no afectarà en absolut que, a més, per fi aquest govern compleixi els seus compromisos anteriors amb Catalunya.

 

Una cosa ha de quedar clara: si el govern central aconsegueix enfrontar la CUP amb JxSí a compte de les promeses i el referèndum, no hi haurà referèndum, les promeses quedaran com sempre en res i els processats seguiran sent processats.

 

I es complirà el vaticini de Puigdemont de la venjança de l'Estat.




Comentaris
Tramontana
El PdeCat ha dit que les promeses sense "clausula penal d'incompliment" no serveix de res. Això no vol dir que ho accepti com a contrapartida del referendum. Mai ho ha dit això. Si venen inversions incomplides, que vinguin,,, això no atura res.
terrassenc
Sí home, ara resulta que si Rajoy-Pinocho afegeix una clàusula de salvaguarda deixarà de ser mentida el que diu!? Quina manera de fer el ridícul! L'estat espanyol no te cap credibilitat. Punt.
Bayle
Jo trobo que el sr. Rajoy és molt bona persona. Ens regalarà 4.000 millions d'euros i així no falta la independència. Ja podem tornar a casa i contents. Gràcies Sr. Rajoy. Anava a dir gràcies Bwana però tampoc tant, no?
Espectador
Molt "politiqueo" ....però encara no hi data pel referèndum .La societat civil haurà de donar un cop de puny sobre la taula !!
un únic camí
el camí cap a la Independència....si el pdecat és pot arribar ha creure això del incompliment (el govern espanyol les promeses sempre li surten gratuïtes, a part "Ells" (pp) són la mateixa justicia) sortirà ben escaldat...el Poble ja no estem per rumansos i volem un Estat Propi.
Joan
Despues de oir hoy las mentiras de Rajoy y la Soraya, a que se espera para poner fecha al referendum ?? Escanya no tiene remedio, lo que pretenden es hacer creer que con Junqueras se puede llegar A un acuerdo para que no se realice el referendum. Aquello de divide y venceras...... Pero se equivocan porque Junqueras es uno de los pilares de la futura independencia. Las infraestructuras ya nos las haremos nosotros cuando seamos independientes. Visca Catalunya Lliure!!!
Una clausula d'incumpliment no tindria ncap validesa
Hauría d'estar avalada per un Banc de tota solvència. Si el Reyno d'Espanya no cumpleix les seues promeses, el banc en questió hauria d'apoquinar 4 0 5 mil milions en conceptes d'imdenització. Ara la pregunta ès, Quin banc voldría avalar les promeses del Reyno de España? De qualsevol manera, ni amb el aval de la Reserva Federal aceptaria res d'Espanya. Referèndum o Referèndum
Narcís ( on n'és allò de ' a Déu el que és de Déu i al cèsar el que és del cèsar '?) ( els hi pot més el primitivisme o pecats capitals així com la fatxenderia de baixa estofa o aparença que no pas la veritat, el bé i el dret, dret natural) ( llàstima de la boma gent d’allà que també els ha de sofri
Mai per mai ( jo diria que desde la batalla conjunta de Las Navas de Tolosa!) país veí/ espanya ha complert un Acord, un Tractat, un Pacte, un Conveni .. conclusió: què pot esperar la nació catalana d'éssers així o sense dignitat, sense honor, sense autoestimació, sense amor propi, sense orgull que sí delinqüència i força bruta covard?
Escèptic
Jo trobo que, tal com estan les coses, ni ERC ni el PDECAT poden renunciar al referèndum per moltes contrapartides que els ofereixin perquè els seus electors no ho permetran (Espanya ja no té cap credibilitat). Ni tan sols amb el concert econòmic, que fa uns anys ho hagués solucionat tot, n'hi hauria prou ara, mira què et dic.
Ramon
Venen els generados de pobresa, i en diferit et prometen las engrunas de part de la riquesa que tu has creat.
Sisco
Jo no hi estat tots aquests anys surtin al carrer demanant la Independència per ara vendrem per quatre duros. "CATALANS LA LLIBERTAT NO ES COMPRA"
No es la cup i jxs els que decideixen
Tenen un mandat democratic que no poden deixar de complir. No es alló de voteu nos al poder i després ja farem el que vulgem. Ambició senyors, ambició.
Bouet
La clausula d'incompliment l'aplicareu al Referèndum o Referèndum, perquè si no és així la revenja no serà de'n Raloy sinó dels catalans.
falsaspromesas
¿Como puede prometer nada quien aún tiene promesas incumplidas? Cúmplanse primero las pendientes y luego puede hablarse de otras. Si no es así es absolutamente absurdo. El Señor Cotarelo no tiene en cuenta los tiempos. El incumplimiento del estado se produciría el 2020 y para entonces el referéndum ha ganado y no nos importan nada las promesas españolas o ha fracasado y entonces seguiremos lloriqueando por el incumplimiento (absolutamente seguro) del gobierno español de turno.
clausulas
La clausula incumplimiento se resuelve fácilmente haciendo un doble incumplimiento. Como no hay cupo máximo de incumplimiento por parte del estado español (¿alguien lleva la cuenta?), no hay ningún problema. Vaya tonterías. Una cláusula interesante de anti-incumplimiento, sería la aceptación de un referéndum por parte del gobierno español. Jajaja. Claro que si hay que esperar al 2020... no quiero ni pensarlo.
remigio III
Espere que no caiguen en el parany. És evident que no hi ha credibilitat a madrid. Cal seguir i marcar el pas als que estem esperant torn. Euskadi està, ara per ara venut i nerviós. Han vessat molta sang i molta tortura per aquestes terres i el preu no pot ser un "conveni". Sobra madrid i tot el que representa. Els seus tentacles en forma de "radials" ja evidència quin futur busca i quin ens busca.
Ramon
Engendradors de pobresa son: Els que permeten la corrupcio. Els que fan aeroports sense avions. Els que fan lineas de AVE, amb perduas. Els que fan autopistas sense cotxes. Permeten contractes "blindats", com el CASTOR. Fent Ciutats de la Justicia, sense jutges. No facilitan que fluexi el Corredor Mediterrani. Els practicants del "tardo-franquisme". O no...?
Guiomar Amell AmellLA
"La Comèdia e finita" tot el que ens mostra i ofereix, Rajoy es "mas de lo mismo i sense cap credibilitat. De fet si som sincers no pot i no vol fer res més. Ja està tot dit i ara nosaltres només tenim un camí mantenir-nos ferms. Responent amb allò que ells pràctiques secularment"sostenella e no emmendalla" es lo únic que entenen i és el que hem de fer fins a la fí, EL REFERÈNDUM!!!!

envia el comentari