Arran del “cas Pretòria” i del “cas Palau”: misogínia, corrupció i ús privat de les institucions a Catalunya

"A les institucions públiques catalanes hi ha massa homes que no toleren treballar amb dones no submises"

A més de per què són les diferents partides dels pressupostos, de com es farà front a les inhabilitacions i de com es gestionarà el referèndum, a mi m’agradaria sentir i veure que s’està pensant en una autèntica transformació política a Catalunya. Voldria veure que més enllà de si serà república o no, s’està pensant en les realitats humanes i relacionals que tindrem.

 

La Catalunya independent seguirà sostenint la pràctica habitual de l’ús privat de les institucions públiques?

 

En els darrers dies n’hem vist dos més, de casos flagrants: l’ex-alcalde de Santa Coloma de Gramanet, l’ex president del Palau de la Música i els seus amics, a judici. Deixo de banda que hàgim incorporat com a normal que els judicis per corrupció acabin en no res, que qui roba molt acabi impune i qui no arriba a final de mes, en canvi, sigui legítimament susceptible de càstig social i econòmic a Catalunya. Amb els judicis del cas Pretòria i del cas Palau hem tornat a veure, a més, que els homes que fan ús privat de les institucions estan afectats de misogínia.

 

A les institucions públiques catalanes hi ha massa homes que no toleren treballar amb dones no submises.

 

Ens ho han tornat a explicar Maite Carol amb la seva narració dels fets a Santa Coloma de Gramanet i les dones de la família Millet, que amb un “no se li podia discutir res” o amb el relat sobre el casament de la filla han deixat entreveure que devia ser terrible l’autoritarisme del patriarca.

 

En les converses telefòniques de Muñoz i Luigi, a més de despotisme pel que fa a la gestió institucional i de diners públics, hi ha misogínia i masclisme.  És una combinació habitual, aquesta de gestionar en benefici propi el càrrec institucional, envoltar-se de gent submisa per anar fent i fer-ho patriarcalment, desfent-se de les dones no submises, si cal.

 

Maite Carol ha explicat que “els seus companys i companyes van mirar cap a un altre costat” i que va perdre el lloc de treball. Ara coneixem quina visió tenien Muñoz i Luigi de la interventora: vaja, que com no els deixava robar o gestionar la institució en benefici propi “era una puta”.

 

A la Catalunya independent, els treballadors i treballadores, els polítics i les polítiques, qui governi i qui gestioni les institucions públiques miraran de cara l’ús privat que se’n fa amb brolls de patriarcat i de misogínia i renovaran així veritablement el sentit de la política? 




Comentaris
Narcís ( com no fugim ràpidament .. aquest jou d'estat acabarà encomanant a nostra gent ses misèries, ses baixeses i sa indignitat!) ( així com ses tendències violadores o de cap respecte a ningú ni de bon tros reverència a la infancia!) ( la sobirania de nostre poble farà ses lleis, lleis catalanes
Quina llàstima .. aquest text qui l'ha fet .. aquests del " los niños tiene pene y las niñas tienen vulva " ( dubto sigui fet per català - na .. persona catalana mai per mai parlaria/ escriuria i pensaria així ! ) ! PD : i. per curiositat femenina .. " què compon la llibertat, força més, la no mortificació, de nostra nació per nació aliena amb delinquiment de qui fos "?
JRRiudoms
L'autora de l'escrit escriu: "Ens ho han tornat a explicar [...] les dones de la família Millet, que amb un 'no se li podia discutir res' o amb el relat sobre el casament de la filla han deixat entreveure que devia ser terrible l’autoritarisme del patriarca". Sembla ser el text absolutori de la defensa de les dues dones. Això sí: per molt terrible que fos l'autoritarisme del patriarca, aquestes dues callaven com unes... En treien un bon profit, del seu silenci i de la seva submissió. Atentament
Glòria
"Treballadors i treballadores", "polítics i polítiques"? Deixa si us plau de fer el ridícul amb el desdoblament que acabarem dient girafes i girafos o persones i personos. Ja n'hi ha prou del desdoblament confonent gènere gramatical i sexe. Menys feminisme tronat i més seriositat. Se n'està fent un gra massa. Sap que monoparental ve de parent i que parent ve de parir? Llegeixi una mica i siguem una mica seriosos si us plau!
pepeta
Doncs a mi també m'agradaria conèixer com a la nova República hi haurà tolerància 0 amb aquestes pràctiques i que determinats personatges deixaran de comptar.. espero la campanya a veure què diuen.
Pitxolí
A propòsit de les persones que han fet com Maite Carol, potser la premsa, la de paper i la digital, ha tingut un comportament decebedor. ¿Ha fet un seguiment i una denúncia -si esqueia- de si aquestes persones tenien dificultats per continuar treballant en la seva feina? Si no ho fa la premsa, ¿qui ho farà?, ¿els partits?
E,l mateix?
I arran del cas Arran?
Mariona
El cas de Maite Carol no està gens clar. Gent que treballava amb ella i precisament no adscrita a cap partit dels que manaven m'han comentat que sobre aquesta senyora millor no tocar el tema perquè potser sortiria escaldada.
panxoman
A la senyora Maite Carol, que em mereix tot el respecte, no la van insultar per ser dona, sinó per ser honrada i no colaborar. Si enlloc d'ella hagués sigut un interventor home que hagués fet lo mateix que va fer ella, també l'hauríen insultat. Darrerament l'autora enlloc de parlar directament del seu feminisme i el seu odi contra els homes, ho enbolcalla en qualsevol altre tema però acaba sempre dient que els homes són dolents i les dones víctimes innocents.
No s'hi veu, és ambivalent com a mínim
En aquests casos, ben mirat, on és la misogínia i el masclisme? Caldria explicar-ho perquè igualment es podria dir, amb més motiu, que hi ha misandria i androfòbia. Anem malament si amb aquesta parcialitat i unilateralitat, totes pel mateix cantó, volem anar cap a una Catalunya independent.
Més del mateix, al final se n'adonaran
Pot explicar l'autora on carai hi veu la misoginia, el masclisme i l'antifeminisme? O és sols un recurs retòric fàcil i gastat? Perquè realment no s'hi veu a compte de què ve.
Cal que se siguiu
perfecte per tenir un estat independent?.... Apa noia. Aras ja hi som en un estat molt , però molt, imperfecte i que a sobre ens colonitza, se'ns menja el diner, la moral i la cultura.....

envia el comentari