Ni pa, ni hòsties

"Durant el seu llarg mandat, Duran ha anat afegint prop d'un milió d'euros cada any al forat del partit que dirigia. Això, tot i disposar d'un tracte privilegiat amb els bancs, un munt de càrrecs a les institucions i notables subvencions públiques"

Gairebé com un sarcasme, Unió Democràtica de Catalunya ha acabat abaixant la persiana perquè no ha pogut pagar el deute -estratosfèric- de 22,5 milions d'euros que, ara, li reclamen uns bancs que portaven tres dècades sobrefinançant el partit. No ha servit de res que el bufet de Miquel Roca intentés un refinançament a mida -amb una quitança del 95 per cent- perquè al final, els set bancs (La Caixa, Santander, BBVA, KutxaBank, Popular, Sabadell i Ibercaja) han decidit que ni el partit tenia opcions reals de remuntar ni l'opinió pública admetria un favor d'aquesta mena en temps d'execucions hipotecàries. Punt i final.

 

Si no es tractés d'un partit polític, la fallida d'UDC tindria tots els elements per ser considerada fraudulenta. Segons el Codi Penal, en una empresa es dóna aquesta mena de delicte quan "la situació de crisi econòmica o la insolvència sigui causada o agreujada expressament pel deutor o la persona que actuï en el seu nom". I, efectivament, en les tres últimes dècades, Josep Antoni Duran Lleida ha dirigit el partit, de forma molt personal, fins abocar-lo a aquesta situació tan extrema. Durant el seu llarg mandat, Duran ha anat afegint prop d'un milió d'euros cada any al forat del partit que dirigia. Això, tot i disposar d'un tracte privilegiat amb els bancs, un munt de càrrecs a les institucions i notables subvencions públiques. Tot això, Pallerols a banda.

 

En la seva última carta setmanal, de gener de 2016, Duran s'acomiadava del càrrec dient als militants que "estic més que mai a la vostra disposició". Mai més ningú no el va veure entrar per la seu del carrer Nàpols. Ara ha escrit un llibre titulat "Un pa com unes hòsties" amb un subtítol ("Valia la pena trencar-ho tot?") que podrien subscriure els liquidadors judicials del seu partit. Una última insolència del tafur que marxa rient quan els ha plomat a tots.




Comentaris
jamfri
Duran lleida, advocat mediocre conegut a lleida per le seves males arts, al que no podrem recordar com a botifler ilustre, ja que per a ser botifler es "conditio sin equa non" esser catala i don jose antonio no ho es ( segons tinc entes per que ell no vol), requiem canti pace
JM
I el que no sap en Duran, que Carrasco i Formiguera, l'està esperant amb un garrot a la mà.
maite
Confio que tele3 i Catalunya Ràdio li facin el mateix tracte que els hi feia ell quan era el rei del mambo i amb la seva insolència els despreciaba de mala manera. Ara es mereix el mateix tracte ell
Narcís ( de sempre .. del 77/ 78 ençà .. m'hi he fet un fart d'escoltar vertaderes bestieses contra Catalunya .. massa ha trigat nostre poble en adonar-se, en despertar, en reaccionar!) ( necessitem ‘ pàtria ‘ com l’oxigen, necessitem amor, amor català, com l’oxigen .. i això no n’és ser contra ning
Ras i curt: com pot ser possible aquest ' títol ' .. quan tot ho provocà espanya, sia PP recorrent estatut plomat, sia PSOE callant com un de la colla o PP ( i d'ambdós espolià'ns-e, usurpà'ns-e, plagià'ns-e, anihilà'ns-e i, per si no fos prou, desprestigiar qualsevulla cosa o persona catalana, a més, de befar-s'hi fora mida!)? PD: o .. no n'és veritat que pocs anys enrere d"escons independentistes ' només n'havien 14 de 135? Nota: i què dir-ne com romania el congreso quan sortia a ' orar '!
Ni fallida fraudulenta "ni hòsties"
El deute bancari no ha sigut altre cosa que una financiació il.legal encoberta. Els bancs ja ho sabien que UDC no tenia capacitat de reemborsar el deute, peró l'unionisme necessitava d'en Duran per dinamitar el procès des de dintre. La financiació ha sigut una donació ordenada per l'estat a la que la banca no ès podía negar, algo similiar a quan els joiers del Ferrol acordaren compartir les despeses realitzade (i no pagades) per la Marquesa de Villaverde en algunes de les joieries del poble.
Cervera
Un pa com unes hosties...? Unes hosties com un pa, això et mereixeries botifler
Quico
Rei del botiflerisme, embaucador, trepa i miserable. De positiu en Duran? Res, absolutament res. Au, cap a casa i calladet, que per dir tonteries mes val no parlar.
Jordi
Duran ha estat el paradigma del "vividor" de la política. Líder absolut d'un partit petit, ben "diluït dintre Convergència, i sense oposició interna (mes aviat tenia escolanets), ha viscut com ha volgut. Ha fet i desfet. La ambigüitat calculada i els equilibris que ha hagut de fer en aquesta ultima etapa, per mantenir el cul a la cadira, han estat ridículs. Si mes no, el proces ja ha servit per treure's de sobre un "espavilat" com aquest. Llàstima que el "pajaru" s'hagi carregat UDC
L'hòstia és Espanya. Mireu, ahir...
El vaig trobar a faltar ahir, a la fila zero del PZOE, junt amb la màfia espanyola, dita d'esquerres, que estava asseguda a lloc preferent. Si el problema és que no podia ser a Madrit, també hagués pogut deixar-se caure per l'aquellarre pepero, a Barcelona, aquests que fan darrerament per autoaplaudir-se i fer-se... bé, actes d'onanisme. Tampoc no hi faltaven des de gentussa amb pocs escrúpols, trillers i espies cutres hispàniques.
Una misèria com una catedral
Aquest autoanomenat cristià va dir públicament a Can Comte i sense parpellejar que no podia viure amb el sou d'un mestre. Una frase que defineix la miserable alçada del personatge. Gràcies al Procés entre tots l'hem col·locat on li pertoca: les clavegueres de la història.
MN
un barrut sideral
Durán el Villano
Y Joana Ortega, De Gispert, Rigol, Sánchez Lliure, Antoni Castellà y un largo etcétera, todos héroes. Todos han metido la gamba sólo que unos se pasaron al adversario y Durán, el Villano, ha aguantado hasta que el barco se ha hundido, como hacen los buenos capitanes. A ver si Mas aguanta así cuando se hunda el Pdecat. De momento no ha sabido sostener CDC y lo ha cambiado todo (hasta el nombre) para seguir. ¿Cuanto debe CDC-Pdecat a los bancos?.
Ara no toca
Quan la fiscalia investigarà Duran i els 22 milions d'euros desapareguts?
xup
hi ha una dita que diu, a cada cerdo le llega su Sant Martin
Baldric
Sempre li quedará el paper de "serillu" al Polonia.
Anna Armendares
Un vukgar lladre disfressat de politic. I un cinic.

envia el comentari