La carpeta catalana

"Si a Londres creiessin que el govern espanyol està fent la política adequada per resoldre el plet català, aquest intergrup no existiria"

Si els presidents dels EUA, de Rússia o de la Xina volguessin parlar amb Europa i només poguessin fer una trucada, suposo que tots estem d’acord que haurien de trucar a Angela Merkel: Alemanya mana a Europa. I a Alemanya mana la CDU, la democràcia cristiana, que comparteix família política europea amb el PP espanyol. I la CDU té, com tots els grans partits, una fundació que li fa de think tank: es diu KAS (Konrad Adenauer Stiftung).

 

Doncs bé. La fundació del partit de la presidenta del país a qui els líder mundials haurien de trucar si volguessin parlar amb Europa i només poguessin fer una trucada, ha escrit en un document, fa pocs dies, el següent: “Rajoy ha insistit en diverses ocasions els darrers anys, sobretot davant la presidència del Consell de la UE i la cancellera alemanya, que a Catalunya no hi hauria cap plebiscit i, malgrat tot, una consulta sobre la independència de Catalunya es va dur a terme el 9 de novembre de 2014. Fins i tot ara, no està clar com s’impedirà un nou plebiscit, i en particular, quin projecte polític ofereix el PP”. I conclou: “Que el separatisme no es pot combatre únicament amb accions judicials i amb la policia és evident, almenys fora del PP”.

 

El que ha escrit la KAS és el mateix que els representants de la diplomàcia catalana expliquen que es troben en totes i cadascuna de les discretes trobades que fan cada setmana amb representants de països estrangers. Fora d’Espanya, ningú no entén que el govern espanyol no hagi donat tractament polític a un problema polític i hagi permès, amb aquesta inacció política combinada amb una hiperactivitat judicial, que el conflicte arribi fins al punt de no retorn on ja és ara. La incomoditat a les cancelleries és creixent, i el toc d’atenció alemany a través de la Fundació Konrad Adenauer n’és un senyal significatiu. Europa volia que el tema de Catalunya es resolgués internament a Espanya a través de la política, i l’actitud del govern del PP està a punt de convertir Catalunya en un problema de dimensió continental. Espanya està començant a posar els seus socis en un compromís.

 

És així, també, com s’explica la constitució d’un intergrup parlamentari sobre la qüestió catalana a Westminster (a Westminster, no al parlament d’una regió perduda de Bulgària). Si a Londres creiessin que el govern espanyol està fent la política adequada per resoldre el plet català, i que per tant el problema es quedarà dins de les fronteres d’Espanya, aquest intergrup no existiria. La inacció política del govern espanyol, junt amb la serena determinació dels representants catalans (tenim una diplomàcia molt modesta en els mitjans i amb molt poca capacitat de comprar favors, però que treballa molt bé), ha fet entendre finalment que sí, que Catalunya és un tema europeu. Els fa una mandra horrible, no haurien volgut haver d’afrontar mai aquest problema, però nord enllà ja tenen la carpeta catalana sobre la taula, i oberta.

 




Comentaris
Narcís ( quin país decent europeu, a hores d'ara, no veu la mentida d'estat democràtic en el que hi som .. amb el munt de salvatjades que fan en malbarataments, en munt de diners regalats sota excusa de nòmines i pagaments, en desitjar ferir de mort Catalunya, amagant-s’hi en la igualtat?)
Ras i curt: 1. Què es pot esperar d'un estat que fum, fum, fum, sigui via recórrer ' deixalles ' d'estatut, sigui via mitjans de comunicació catalanofòbics fora mida, sigui .. comptat i debatut, via " difamadora, anihiladora i espoliadora "? i 2. Què es pot esperar d'un estat que vol fer veure la independència com iniciativa/ capritx de quatre càrrecs .. quan aquests són empentats, pressionats per la població del país que representen? PD: Europa se n'ha d'adonar de ser estat fatxa i colpista!
Joan Emili
Un article molt bo Eduard, i molt ben escrit. Et felicito!
Ara tenim continuïtat...
Tinc 76 anys i tinc clar de fa 30 anys que només tenim un camí els catalans que és la independència. Però durant molt anys, era com un somni de ciència ficció... Ara veig part dels meus fill en plena maduresa, i també part dels nets que "pugen", que ho tenen tant o més clar que jo. I això és el futur de Catalunya.... Això em don esperança perquè si fracassem aquest cop, no quedarà aquí.No ens tornaran a enredar. Suposo que a la UE ho vuen també.
Ramonet
La gran diplomàcia espanyola tracta la qüestió catalana pagant "favors" per a que els estats no li portin la contrària (Segons Margallo).Qui disenya els "favors"?La Corinna?La Bàrbara Rey?

envia el comentari