L'humor no és una prostituta

"La comèdia és un mecanisme que t'obre l'ànima de les persones i et deixa penetrar la seva psique i potinejar la seva voluntat"

L'humorista Ignatius Farray diu que la comèdia és com Shiva, el déu de la destrucció. Una força incontrolable que es fa més devastadora quan penses que l'estàs dominant. És molt atractiu el poder de la comèdia. És fascinant la possibilitat d'utilitzar el riure per imposar certes idees. Sabeu la frase que diu "m'agrada un noi que em faci riure"? Doncs això mateix però transportat a la política, a l'esport o a qualsevol activitat que requereixi, per al seu desenvolupament habitual, cert grau de control mental. La comèdia és un mecanisme que t'obre l'ànima de les persones i, aparentment, et deixa penetrar la seva psique i potinejar la seva voluntat

 

Michael Stipe, el cantant de R.E.M., va criticar el programa d'humor Saturday Night Live perquè, segons ell, la caricatura que feien de Donald Trump va convertir el president en un personatge entranyable. És a dir, segons Stipe, l'actor Alec Baldwin volia satiritzar a Trump per enfonsar-lo i la comèdia, com un animal salvatge, va donar-li la volta per acabar beneficiant l'actual president. Shiva.

 

M'agrada que sigui així. M'agrada que es rebel·li. Que la comèdia no sigui la puta de ningú. Jo n'he estat víctima, d'aquest agent del caos. Quan escrivia al Polònia vaig fer un sketch de Franco que el meu cap va considerar "franquista". Textualment. El mateix passava amb l'Alfons Arús i el seu Núñez. A base de satiritzar-lo i humiliar-lo va convertir el president del Barça en un personatge entranyable, amable i divertit. Això no vol dir que el Manel Lucas hagi canviat la història i, gràcies a ell, Franco sigui un demòcrata. Però evidentment és impossible veure un genocida salvatge en aquell personatge magistralment interpretat pel gran Lucas. Aquell Franco ens diverteix. Ens agrada i ens cau bé. La comèdia és rebel i destrueix el món cada cop que volem utilitzar-la com una eina.

 

Adoro la sàtira. M'agrada la comèdia des de baix cap a dalt i, per tant, la sàtira em sembla divertidíssima. El poder (com a concepte abstracte i genèric) ens concedeix una sola oportunitat de rebel·lar-nos: la sàtira. Ara bé, gràcies a Déu la comèdia no és una eina. O, més ben dit, és una eina incontrolable. Molt poderosa però d'efectes inesperats. Pot fer entranyable un dictador a qui vols humiliar, pot fer president a un magnat a qui vols enfonsar o pot provocar que em caigui una bronca per ser franquista.




Comentaris
terrassenc
T'enganyes, l'humor sempre ha estat al servei dels poderosos. Agradi o no, el bufó del rei és una figura universal.
7
Ramon
Allò que els va passar amb Franco, no tinguis por que els passi mai amb ningú de Convergència. Ja se'n cuiden prou. Els sicaris de Polònia ja se'n cuiden prou de no deixar cap escletxa per la que amb res que tingui relació amb Convergència pugui passar com amb Trump a SNL, com amb Núñez a Força Barça o com va estar a punt de passar amb Acebes al propi Polònia. No, aquest efecte boomerang no es produeix sempre. Quan l'odi envers el caricaturitzat és visceral, extrem, l'efecte pot evitar-se.
24
Narcís ( per qui pugui parlar malament del Trump i d'altres .. què nassos ha dit, ha fet, que no digui o no faci president que guaiti per sa población, per sa societat, que no sigui no cobrar els 400.000 $ de sou àdhuc ni gendre assessorant-lo?)
Renoi, sento no ser d'acord (excepció feta de ' la comèdia no ha de ser la put. de ningú '!), ço és, si allò que escarneix o del que es burla no hi té un rerefons material així real/ verídic on suportar-s'hi .. fum pena sinó ràbia justament per manca de congruència, tot plegat, crítica falsa! PD: sembla ser que avui ' defendre la veritat, el bé i el dret ' sigui sinònim de qualsevol ' ista ' .. mentre que anar d'irresponsable/ fals/ farsant o taral·lirot no ser simple ' buf ', simple ' frívol!
5
Ramon
Crónicas Marcianas se'n cuidava prou que no els passés. La crueltat se centrava en Bush i el PP (la degradació del parodiat aprofitava defectes físics i tot!). La Trinca filava prim en sa funció de bufons sociates: quan va tocar, van anar a per l'Anguita. El Guiñol pintava inútil el Zapatero, no per anar contra els sociates sinó per canviar-ne el Capo. El Guiñol tampoc deixava escletxa al boomerang. El seu antipujolisme era per a coneisseurs, amb més nivell que el de Polònia però igual de cruel.
15
Ramon
Per cert, el guionista del Guñol, català. Català i, com que treballava per PRISA, els mitjans de Catalunya que l'entrevistaven li llepaven el cul i per descomptat que mai ningú no va ni insinuar-li cap connotació. Em temo que Vicent Sanchís no podrà fer-hi res.
13
polonesa
Ara que ho dius, al Polònia Queco Novell fa un Rajoy perillosament entranyable. Li fan un favor.
2
Ramon
La degradació que parteix del defecte físic, l'avançada edat i fins i tot la malaltia, retrata més qui fa la paròdia com un miserable, que el parodiat. I el subgremi progre jijijajà ha fet i fa totes tres coses. Però fixeu-vos com hi ha tares que Polònia no les exagera sinó que les dissimula o fins i tot nega. L'Iceta i el Junqueras reals semblen paròdies cruels dels seus personatges a Polònia. També passa amb el Florentino, entenc que en aquest cas és més per covardia que per afinitat.
11
El
El troll ultra-esquerranista terrassenc coincidint amb el troll ultra-dretà Ramon... els extrems (sectaris i plens d'odi ciolent) es toquen.
12
Ramon
El PDCat, la dreta, són bons. L'esquerra i ERC són dolents, mal catalans, traidors a la pàtria. Només jo tinc raó perquè sóc superior, i qui em contradiu és un sabatot i una bestioleta, incapaç d'entendre els meus raonaments d'ésser per damunt dels altres. Foteu tots fàstic, jo m'elevo per sobre de vosaltres pijo-progres esquerranosos!
14
Ramon
Si mai arriba el cas que algun argument teu valgui la pena de ser pres en consideració per discutir-lo, rebatre'l o acceptar-lo, animaló, tingues per segur que ho faré. Però per això primer hauries d'intentar-ho. I francament no pinta que en siguis capaç.
8
Ramon
Si els polítics sociates arriben a indecècies com la d'atribuir una declaració d'una ministra adversària a "efectos secundarios de la quimioterapia" o la de dir que al president de l'Asociación de Víctimas del Terrorismo li havia tocat la loteria el dia que ETA va matar-li la germana, com podem estranyar-nos o escandalitzar-nos de la indecència dels seus bufons? Tenim unes esquerres impresentables. Hauríem de tenir unes esquerres nacionals, democràtiques i decents.
10
Ramon
Això seria l'ideal. Però, a males, juguem tots el mateix joc: una mica més i fan que dimiteixi Joana Ortega per quelcom que les esquerres sucursalistes ho portaven fent per sistema i encara és l'hora que Polònia en faci cap gag. La hiperlegitimació progre i la totilesa de Convergència són dues cares de la mateixa moneda. Afortunadament, però, s'ha fet camí. S'ha fet molt de camí. La impunitat progre s'ha acabat. Dies enrere se'n queixava un sicari del Triangle (no l'escarabat, sinó un piernes).
8
Ramon
(Ara va de crowd pleaser). Als nostres progres, inclosos els que són independentistes, els passa com als troglodites del Mite de la Caverna. Tancats dins els murs d'aquest Gran Parc Temàtic Progre, es pensen que el món exterior és com les ombres que els n'arriben, deformades per Polònia i la resta de l'espai mediàtic català. Qualsevol programa polític de qualsevol partit de qualsevol democràcia, traslladat a Catalunya el trobarien "d'ultradreta". No se n'adonen que els anòmals són ells.
9
Ramon
Potser va ser a còpia de fer-ho notar, que la paròdia de Mas era infinitament més cruel que la de Franco, que van haver d'afluixar. Continuaven fent-lo odiós però sense arribar als extrems dels primers anys. Carretero, tan bon punt va abandonar ERC per fer els plantejaments més intel·ligents que s'han fet mai des de l'independentisme, també va passar automàticament a tenir la seva paròdia cruel: era un pagesot groller. Però cap, cap de tan cruel, cap de tan miserable com la de Joan Laporta.
8
És un camp molt ampli
Una cosa és l'humor, una altre la comicitat i encara n'hi ha altres com la paròdia, l'ironia, la broma, la burla, el sarcasme, la grolleria, allò grotesc. Unes coses fan somriure o alegren, donen una visió optimista o fan riure, altres són amargues o negres. És un camp molt ampli que va des del més sublim al més deplorable. No es pot posar tot al mateix sac. A més n'hi ha d'intel·ligent, de fi, de subtil o de bast i brut, Ara desgràciadament abunda molt la baixa qualitat.
0
El títol i el subtítol de l'article es contradiuen
No lliguen, diuen diferent, més encara, el contrari. L'humor si és ben fet sempre apel·la i desperta la intel·ligència sobre un tema donat. També hi ha un anti-humor que pretèn enfosquir o embrutar, però això no és humor. I com diu un n'hi ha moltes, es pot afegir la sàtira, la caricatura, acudits i gags, les pallassades... Tot pot ser intel·ligent i de bona qualitat o bé mediocre o encara simple mamarratxada. És com tot.
0
Ramon
Tots aquests que lloen l'humor de Polònia en nom de la llibertat, ha!, i en nom de la transgressió, recontrahà!, veuries tu com es posarien tan bon punt ara posem per cas que el Vicent Sanchís encarregués un programa d'humor de signe políticament contrari.
8
Ramon
La paròdia de Carretero, com la de Puigcercós, a més del sectarisme i a més del paupèrrim nivell, denotava també una altra ignomínia de Polònia: el nul sentit de país. Tot el que no sigui Barcelona els sona a "Catalunya profunda", a ruralisme, a carlinades i barretines. Tanta lluita per la nostra televisió nacional, tant defensar-la dels atacs sistemàtics de les esquerres sucursalistes, perquè hagi acabat sent aquesta porqueria!
7

envia el comentari