Déu ens guardi Rajoy molts anys

"Si un Zapatero o un Sánchez haguessin dissimulat com Rajoy el 9N, els haurien penjat del pal major, sense misericòrdia"

És un desig estrany, ho sé. Potser un punt viciós, pecaminós. Ja posarem la missa a la tele, si cal. Em costa admetre-ho… Però sí, que ens duri molt la dreta al govern de Madrid.

 

Qui va donar llum verda per fer dels Mossos una policia de veritat? Aznar, a canvi dels cromos de Pujol. Aznar, el mateix que es va carregar la mili. I que podia dir que parlava català a la intimitat, sense que la santa inquisició de la premsa espanyola l’apedregués. Aznar, el mateix que va aprovar sense que li tremolés la mà un nou sistema de finançament autonòmic (amb un bon pessic d’IVA, IRPF i impostos especials) o la supressió dels governadors civils. Poca broma.

 

Necessitem, què hi farem, que la dreta sigui eterna a Espanya. Total, oi que estan convençuts que Espanya és seva? Doncs això. Que la gestionin, que no ens ha anat tan malament com sembla des del 1975.

 

Però anem a veure també què passa a l’esquerra. Al PSOE, tenim el “susanisme”, que és una variant folclòrica i sense substància de l’espanyolisme més ranci. Pura voluntat de poder embolcallada en la bandera, amb la “madre de Andalucía” vestida de “madre de España”, beneïda per Felipe i Zapatero. Que Déu o el Diable ens agafin confessats.

 

Per compensar, tenim en Patxi López, que en un atac de generositat va dir que , com a molt, potser es podria estudiar reconèixer a Catalunya com una “nació cultural”. Va tard, pobrissó, i no ho sap. I finalment, Pedro Sánchez, que després de la conspiració i les punyalades, sembla que ha descobert la socialdemocràcia de veritat i el misteri de la plurinacionalitat, miraculosament transfigurada en un federalisme tan fantasiós com la Santíssima Trinitat.

 

Més enllà, hi ha la gent de Podemos, que tenen poquíssimes possibilitats ja a aquestes alçades de fer allò que somiaven, “asaltar los cielos”. Són els millors aliats disponibles per a Catalunya en una Espanya encara impregnada de franquisme, i s’ha de reconèixer que tenen valor per nedar a contracorrent. Però estan més acabats del que es pensen.

 

Ni els uns ni els altres, si un dia arriben a governar en coalició, no podran asseure’s a parlar de res amb Catalunya. Se’ls llançaran al damunt, a matadegolla. No en sortiran vius. I ho saben.

 

La pàtria indivisible és patrimoni de la dreta, de l’Ibex, del monarca invisible i eteri, dels amos dels grans mitjans madrilenys i d’una part no menyspreable de l’esquerra, que fa anys es va quedar atrapada pel nacionalisme d’Aznar o de personatges infumables com Bono.

 

Ell, Aznar, és el gran guanyador, l’arquitecte en cap de l’Espanya actual i futura, pels segles dels segles, amen.

 

Per això, millor que governi la dreta. Infinitament millor. Ens estalviem insults, recollides de firmes, recursos constitucionals, tertúlies hipertenses, amenaces… I hi ha possibilitats, remotes, de trobar solucions creatives.

 

El PP al govern és la millor garantia d’una sortida -ves a saber com- a l’embolic català. Només amb el PP al govern podrem fer un referèndum. Si un govern presidit per Zapatero hagués dissimulat amb el 9N com va fer Rajoy, l’haurien penjat del pal major. Si un Sánchez o Iglesias president -cosa impossible- gosés fer el mateix, seria llinxat sense misericòrdia.

 

El PP al govern actua amb relativa moderació, tot i que tenen ganes de marxa i de gresca. Els seus esperen que envii ja els tancs i uns quants camions plens de jutges, fiscals i policies, però el govern de Rajoy sap perfectament que si fa un pas en fals, perd Catalunya per sempre.

 

No estan tan segurs com aparenten. Ni tampoc no tenen tants amics en el front internacional: es podran fer les fotos que vulguin amb Merkel, però Espanya està a segona o tercera divisió, vigilada, tutelada i amb el prestigi a l’alçada del betum. Cert que a les potències europees no els ve gens de gust imaginar una Catalunya que pugui trencar Espanya. Cert que els fa pànic l’efecte contagi i que tenen al·lèrgia als referèndums i a la democràcia de veritat: el que els agrada és la tecnocràcia agenollada davant dels grans poders econòmics globals. Però n’estan d’Espanya fins als dallonses.

 

Per això, el que ens convé més als catalans (sobiranistes, federalistes, autonomistes i independentistes, amb els infinits matisos corresponents) és que Rajoy governi vint anys més. O trenta.

 

Mentrestant, amb una mica de sort, ja serem ben lluny




Comentaris
Fidriko
Tens més raó que un dimoni.
i tant
Molt intel.ligent l'anàlisi.I la baixa condemna a Homs , una altra prova de la debilitar del PP una prova de la debilitat del PP en relació a la petició del fiscal, una prova de que el Pp té por i perd fortalesa
Pitxolí
A mi em va costar molt adornar-me que el PSOE accepta que Espanya és de la dreta, que amb la guerra civil la dreta es va fer propietària d'Espanya. I van ser coses com el silenci submís del PSOE davant la creació dels cos dels mossos, les que m'ho van fer veure. El PP hauria muntat un sagramental si hagués sigut el PSOE qui hagués autoritzat aquell cos policial: coses així només les pot autoritzar l'«amo» i el PSOE no pretén ser-ho
Catport
En aquest sentit, jo també tinc la sensació que "contra pitjor, millor". L'únic que penso, però, és si la destrossa i el nostre convenciment no seràn massa preu a pagar...
Joan Rovira
Ei, gràcies per les vostres opinions! És un plaer i un honor escriure a "ElMón" i compartir idees i diàlegs amb gent com vosaltres...

envia el comentari