Resposta de Rajoy a la carta catalana

"No hi ha més via, ja que qualsevol altra apunta directament a la legislació d'excepció. Òbviament no volem recórrer a ella per una qüestió d'imatge"

Benvolgut president i vicepresident: moltes gràcies per la seva carta publicada a El País, diari de la meva màxima consideració, encara que no tant com El Marca. Proposen vostès per enèsima vegada un referèndum pactat, malgrat que ja els hem avisat la vicepresidenta i jo que de referèndum, res. Ni pactat ni sense pactar. Aquí no hi haurà referèndum. Quan els vam oferir iniciar un diàleg, arribant, fins i tot, a obrir un despatx dialogant de la vicepresidenta a Barcelona, quedava ja clar que el diàleg tenia com a límit la unitat d'Espanya contra la que atempta el referèndum. 

 

Insisteixen vostès a argumentar el cas d'Escòcia com l'única base de què disposen per a la seva desmesurada pretensió. Sembla mentida que no s'hagin adonat del que he vist fins i tot jo: que Catalunya no és Escòcia. Ni Espanya el Regne Unit. A Espanya un referèndum és il·legal i, per tant, inconstitucional. Sospito que al Regne Unit, també. Però allà, amb això que no tenen Constitució escrita es permeten certs luxes sobre els que no opinaré. A Espanya, la llei es compleix. D'això m'encarrego jo per voluntat dels espanyols, entre ells molts catalans. La majoria silenciosa i no cal explicar-la. Es veu al carrer. Resumint i per entendre'ns: no hi ha referèndum perquè no. 

 

No sóc un legalista estret. Estic disposat a reconèixer el caràcter polític de les seves pretensions i a negociar sobre elles en el marc de la Constitució. Fins i tot a abordar la reforma d'aquesta. És el camí per les discrepàncies polítiques en un Estat de dret. El que no sigui això serà un cop d'Estat propi de feixistes, de la qual cosa en sabem molt al PP, i no ho tolerarem. Per a les de dret comú, els tribunals ordinaris. La causes contra càrrecs públics independentistes no ho han estat per les seves idees, sinó pels seus actes presumptament contraris a la llei. Que aquests casos coincideixin amb independentistes és una casualitat. 

 

En el marc de la Constitució em trobaran vostès. Proposin una reforma del text de l'abast que els plagui i, si s'aprova per les vies oportunes, podran posar-la en pràctica. Em diran que això és impossible i gairebé una burla, atès el caràcter minoritari de Catalunya en el conjunt de l'Estat, però aquesta és una realitat aliena a les nostres voluntats. Aconsegueixin suport majoritari a Espanya a la seva proposta de reforma constitucional i no faran falta cartes. 

 

Semblen haver demanat permís al president del Senat, Pío García-Escudero, per pronunciar la conferència que ja han donat vostès en un altre lloc. Pío és autònom, és clar, i ell decidirà, però si fos jo no l'autoritzaria per una raó de respecte a la càmera. Al Senat es va amb un discurs original, nou, inèdit, no amb un refregit, assajat per a altres auditoris.

 

Afrontin vostès la seva responsabilitat com a governants d'una comunitat autònoma i resolguin els problemes dels seus administrats, que no són de banderes. Són vostès part d'aquesta gran nació que és Espanya. Siguin lleials a l'esforç comú i segueixin contribuint a l'engrandiment de la nostra pàtria. Tots els espanyols estan agraïts a la solidaritat catalana i orgullosos de ser els seus compatriotes. I, per demostrar-ho, visitaré Catalunya pròximament amb un pla d'inversions en infraestructures que sempre proposem i mai complim perquè sabem que vostès els catalans s'avenen a raons quan es tracta de diners, sobretot si és el seu.

 

Lamento que el resum de la meva resposta hagi de comptabilitzar-se en la columna del "no". No pertoca negociar cap referèndum català perquè, com explica amb la seva habitual brillantor la vicepresidenta, el govern no pot negociar amb el que no està en la seva mà concedir, que és saltar-se la llei. Ni més ni menys. No és un desaire. És una necessitat.

 

No hi ha més via, ja que qualsevol altra apunta directament a la legislació d'excepció. Òbviament no volem recórrer a ella per una qüestió d'imatge. Però, si ha de fer-se, es farà, i no ens tremolarà el pols, ja que comptarem amb el suport dels altres partits, PSOE i Ciutadans, tan espanyols com nosaltres, encara que estiguin a l'oposició. Estem segurs que la UE entendrà la necessitat de fer-ho. I, si no fos així, havent quedat tot "lligat i ben lligat" des dels temps d'aquell cabdill del qual el nostre partit és hereu, sabrem prescindir d'una Europa que no ens vol com som. 

 

Al cap i a la fi, més es va perdre a Cuba.




Comentaris
Espectador
La confrontació de veritat encara no s'ha produit .Será una confrontació de legalitats i legitimitats conceptuades per dos nacions completament diferents, per aixó xoquen . Espanya es forta peró no tant com volen fer creure .Es tracte d'utilitzar la inteligència de una manera eficient i definitiva . No tanta por !!
0
Qui diu que el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord no té constitució?
En concret amb Escòcia ha un conjunt de textos legals, a manera de constitució de 25 articles, que regulen la unió d'Escòcia amb Anglaterra en 1707, generant la Gran Bretanya i que es denominen Actes d'Unió. Si Escòcia va poder pactar el seu recent referèndum d'independència és perquè les Actes d'Unió ho permeten no perquè no existeixin.
2
Narcís ( aplaudiment per la columna .. molt de mèrit sent d'on n'és i professió que té o tingué!)
La resposta d" en Mari ' ha estat força aconseguida, fotogràfica, àdhuc sa estima pel El País ( nou El País? .. no pas que sí partícip del " lligat i ben lligat amb llur paperot "!) ! PD: molt bo el final : delata no ser estat/ part de l'estat, tot plegat, propietat/ possessió/ domini .. usdefruit!
0
Eduard
GRANDE Ramón ;-)
0
No és cert
Vull dir que no ès cert que perdessin mes a Cuba. Cuba possiblement els costava diners a Espanya. Poques linies d'Alta Velocitat, poques radials, poques autovies gratis i pocs aeroports sense avions podrien fer els espanyols amb la renda que els aportava Cuba. Per a Espanya, Cuba era tant sols una questió d'orgull,n Catalunya, mes que una questió d'orgull -que també- és una questió de PIB i renda per a les elits extractives madrilenyes.
1
@no es cert
Cotarelo, vol donar a entendre que l'actitud d'Espanya respecte a Cuba, va ser la mateixa que ara amb Catalunya, i el resultat va ser una Cuba independent.
0
Oriol Guasch
"No hi ha més via, ja que qualsevol altra apunta directament a la legislació d'excepció. Òbviament no volem recórrer a ella per una qüestió d'imatge" ( no HI volem recórrer...) "No hi ha més via, ja que qualsevol altra apunta directament a la legislació d'excepció. Òbviament no volem recórrer a ella per una qüestió d'imatge"
1
Ara i aquí
Algú es pot creure que en Rajoy es prou "intel·ligent" com per escriure una carta com aquesta? O haurà de demanar que l'hi escriguin?
0
Pep
Contra el diàleg de sords, la veu al poble. Referèndum!
0
Cèsar VNG
A molts habitants de Catalunya (podemitas i similars) els convé llegir al bo del Ramón Cotarelo. Diu les veritats que no volen sentir i ho fa a base de divertidissima ironia. Agrair-li que fa uns mesos vingués a Vilanova i la Geltrú. Va tenir la audiència completament bocabadada. Visca la República Catalana!
0
Fallida a la vista.
Es rumoreja insistentment, que un Banc estranger que opera encara a Espanya esta negocian la venda dels seus actius per marxa. Actualment amb oficines a tot l estat crec que no nia cap mes. La deute del PIB Espanyol va cada vegada a mes, es posible que la por de una nova fallida, estiguin decidits ha marxar, per no tindre que fer d`administrador amb els seus client de aquest fallida. Que cada un reflexioni com millor cregui, pero això no dona (de confirmar-se) tranquil·litat a ningú.
0
Joan S ha
Haig de pensar que aquesta és una carta inventada pel Cotarelo amb molta intenció. Ni tant sols imagino a presidencia del gobierno escribint a elMón.
0
Quico
Cotarelo, amb ironia de la fina. Sempre molt punyent i amb les coses clares pel davant. Quin plaer poder llegir els seus articles, a on de la desgracia i del desgraciats en fa crítica amb una befa intel·ligent. Gracies Sr. Cotarelo.
0
Eduard
Tenim mes vies. La via diguem historica, fer referencua l Cimpromis de Caspe, els capituls matrumonials dels Reis Catolics, els usatges i furs anteriirs a 1.714, els acords de les paus d.Utrech i Viena de despres de la guerra de succesio espanyola...i demanae ka separacio del Regne d'Arago. L'altre via es la europea. Aconseguir el estat euripeu i disoldre els actuals estats que l'integren i el perjudiquen...Nosaltres seriem unaa reguo autonoma d'aquest Estat EUROPA.
0

envia el comentari