Un altre regal per a Junqueras

"Quan a un totes li ponen. Quan està de sort. Quan tot li va bé. Quan et dius Oriol Junqueras i vius l’actual moment polític"

Quan a un totes li ponen. Quan està de sort. Quan tot li va bé. Quan et dius Oriol Junqueras i vius l’actual moment polític. Està passant. I quan pensàvem que a can Partit Demòcrata ja no li podien fer més regals i que anaven mirant de fer la feina en el seu camp (no amb pocs problemes i batusses soterrades), va i apareix Albano Dante Fachín i obre una altra finestra d’oportunitat per a Esquerra. Perquè és cert que el PSC ja fa anys que es va sentint satisfet amb allò que diuen “salvar els mobles”, i cada dia els en queden menys en el recompte. És cert que el PDeCAT com a artefacte polític i com a oferta electoral encara és difús i està per fer. Però no era menys cert que Ada Colau i el seu projecte dels Comuns s’estaven erigint en un adversari potent a l’hora de taponar el creixement d’ERC per l’esquerra i en l’espectre ciutadà que sociològicament es podria ubicar en els antics votants del PSC-PSOE. Però ara ve aquest senyor de Podem a Catalunya i en clau de quotes (de pantalla i de càrrecs) amenaça en dividir aquest espai electoral emergent.

 

 

Divide et impera. Divideix i venceràs. Però el cas és que això Junqueras no ho ha hagut ni d’incentivar, en aquesta ocasió. A l’hora de torpedinar des de l’ombra l’opció que el PDeCAT pugui anar configurant un centre ampli i potent que abraci en clau sobiranista allò que CiU va integrar durant anys, aquí sí que hi ha pogut i ha volgut fer alguna cosa. Però pel que fa a l’actual crisi que viuen els Comuns, abans i tot d’existir, això s’ho han fet tot ells solets. O millor, ho ha fet l’home de Pablo Iglesias a Catalunya, geni i figura. I el junquerisme, a gaudir de l’espectacle. De fet, és ben bé que en un proper cicle electoral en clau catalana, o Esquerra s’imposa ara o no ho farà mai.

 

 

 

És cert que la rebequeria de Podem recorda molt a aquella que en el seu dia va tenir la federació catalana del PSOE quan en els anys 70 del segle passat es va decidir impulsar el PSC. Era una lluita per quotes, per no deixar d’existir, diuen els qui van viure aquell moment des de dins. I finalment va venir Felipe González a fer creure els seus, quan la cosa ja s’havia tensat suficientment i s’havia negociat el màxim de rèdit possible. Confien en l’entorn de Colau que això passi ara també, en aquest cas amb Iglesias en lloc de Felipe, com a desllorigador. La vida política és cíclica, diuen. Però el món ha canviat molt i la paciència del respectable també, així com, per descomptat, el punt d’imprevisibilitat que viu la política catalana. Un pati on de les poques coses que últimament es mantenen amb certa regularitat són els regals a Junqueras per part dels seus adversaris.




Comentaris
Narcís ( per què no feixem ERC i PDC, més, JxSí tranquils, no debades tots som/ hem de ser JxSí i, si m'amoïnes gaire, CUP, si verament cerquen la llibertat pel que fa a aquest país veí botxí!)
Tots sabem que l'esquerra no ERC a Catalunya n'és espanya o sinònim de fúmer Catalunya, fúmer catalans i fúmer simple gent normal de ca nostra que amb prou feines va tirant! PD: vagin-se a ' jugar a revolucionaris a espanya ' .. estímul la cal !
2
Ramon
Que Convergència és desesperant, de tan tòtila, ho veu un cec. Tanmateix, cada vegada tinc més la sensació que tant Espanya com ERC s'haurien de pintar a l'oli el sorpasso que tant desitgen i pel que tant maniobren. El verb en condicional perquè, òbviament, fer eleccions, ara no toca. Ara toca el peix del referèndum al cove. Però sense deixar mai de jugar a la puta i la Ramoneta: que tinguin clar que si no ens deixen votar, tirem pel dret amb una DUI.
8
Isabel C.
Doncs jo espero amb totes les meves forces, més fins i tot de les que tinc, que ERC ho aprofiti de debò. La única manera de que l'esquerra catalana (ERC i CUP) deixin d'estar tot el dia obsessionats a ensorrar el PDECat, és precisament que deixin d'estar acomplexats davant l'esquerra espanyola (comuns i adlàters). Per això, cal que ERC s'imposi molt per sobre dels comuns i durant uns quants anys. Realment, crec que desitjo més jo que molts d'ERC que ERC trituri els comuns.
1
Isabel C.
De debò desitjo amb tota la meva ànima que ERC sigui l'esquerra hegemònica de Catalunya, seguida per la CUP, perquè ja m'està bé que la nostra esquerra maduri amb responsabilitats de govern i sentit d'Estat i deixi de xuclar roda i de viure sempre buscant que l'esquerra espanyola la legitimi com a tal esquerra a base d'obligar els nostres a fer un gest rere l'altre dirigit sempre no contra PP o C's, sinó obsessivament contra el PDECat.
2
Isabel C.
I la segona raó per la qual desitjo amb tot el meu cor que entre ERC i CUP siguin capaces de passar la piconadora i reduïr a la mínima expressió els comuns i els psoecialistes, és perquè més enllà d'algunes diferències ideològiques legítimes en una democràcia, jo amb els catalanistes (els que no tenen més nacions que Catalunya i des de Catalunya, el món), sempre m'hi puc entendre i sempre els puc respectar. Amb els colonialistes encoberts de l'esquerra de marc mental espanyol, no.
0
Isabel C.
Per tant, si us plau, ERC (i CUP de retruc), feu el favor, el santíssim favor, d'aprofitar que aquest projecte de Colau és més vell i més ranci i més arnat i més repetitiu (respecte del que ja varem viure amb el PSOE-PSC) que l'anar a peu i feu el fotut favor d'alçar-vos per sobre de les esquerres colonialistes, passeu la piconadora, no tingueu pietat i deixeu d'estar acomplexats davant els comuns i de voler buscar la vostra legitimació en la seva aprovació. Aixafeu-los.
2
Doncs jo no crec que
la Colau no vulgui formar part de l'aliança amb Podemos. Per por d'esdevenir residuals, arribaran a un acord (de repartiments de poders) amb aquests darrers. I si no hi arriben , un dels dos acabarà desapareixent o tenint la minsa representació de l'antiga ICV. Cap nova política, cap canvi, cap "sí se puede". Molta propaganda i molt de màrqueting polític és el que jo veig amb aquests "revolucionaris de pacotilla".
1
Joan
Tant de bo aquesta divisió de l'esquerra espanyolista la sapiguem aprofitar, i que ERC agafi part d'aquesta gent, però no hem d'oblidar que per aconseguir la Independencia és necessari i molt el Pdcat. Sense aquest partit que arrossega la majoria de gent gran que mai a la vida havien sigut independentistes, no ho aconseguirem. Aquesta gent la majoria mai es passarà a ERC. O sigui que si la temptació d'ERC, ara que totes li ponen, és passar per sobre del Pdcat, ens quedarem sense independència.
1
Ramon
L'esquerranisme de la Colau és antidemocràtic, populista, demagog, vell, ranci, caduc, obsolet, carca i fracassat però clavat al de la CUP i força paregut al d'ERC. El que si de cas distingeix aquests dos partits de la Comuna Pudent és que els primers volen dur-lo en la pràctica en una Catalunya independent i l'altre figura que en una Catalunya sotmesa (dic figura perquè, si el procés sobiranista fracassa, acabarà sent tot puta façana, com aquell esquerranisme del PSC i la turba ecopastanaga).
6
Ramon
Tret de l'independentisme en si mateix, no se m'acut cap aspecte en el que ERC no sigui una calamitat.
13
catala progresista
unio altra vegada comuns podem, i a arrasar com les dues anteriors eleccions generals i com ha fet sempre a catalunya el psc-psoe encara que a alguns indepes amb el cervell rentat, no es recorden mai d'ai,o aci un partit poten, fort, d'esquerres federalista catalanista e integrador amb espanya i europa, i tambe internacionalista es lo que sempre aha guanyat a catalunya el provincianisme excloent i caspos ha segurt es isera sempre minoritari, per aixo erc mai diu que es nacionalista, i sempre v
70
catala progresista
deia que per aixo erc sempre ha anat de progre de internacionalista, de no nacionalista ni essencialista, encara que siga tot aco i mes, perque sap que aci la majoria tret de 4 adoctrinats i alucinats, mai comprarem el concepte tan medieval de tribu o etnia i que els clans van molt be per a a la peli del oso cavernari, pero res mes per a un ciutada del segle 21 normal i no adoctrinat aco es molt antic.
65
Ramon
El dit "efecte Rufián" és una mostra més de la calamitat d'ERC. Si Rufián aconseguís que immigrants sense integrar votessin independència probablement seria pa per independentista avui i fam nacional per demà, però, vaja, encara podria defensar-se que la prioritat és fer i guanyar el referèndum. Però no és això. Rufián no fa independentista cap colon. Cap ni un. Rufián només capta per ERC vots que ja eren independentistes però que ara els ha fet condescendents amb la castellanització.
19
Ramon
Rufián només capta per ERC vots de catalans amb la mentalitat preventiva del gos apallissat, catalans porucs que s'escagarrinen davant qualsevol fermesa política en catalans ni que estiguin preparats. Catalans que, senten Laporta, senten Espot, senten López Tena, senten Sala i Martín, i els agafa tremolera: "Ai que els farem enfadar i rebrem tots!". Però que en canvi no temen la xuleria i la suficiència d'un analfabet funcional com Rufián, precisament perquè el veuen i saben espanyol.
21
Ramon
Només ens en podríem sortir si ERC fes exactament el contrari del que porta fent des de la bifurcació. No n'hi ha prou, amb què en el millor dels casos es posin de costat davant la guerra bruta d'Espanya contra Convergència. Haurien de donar imatge i sensació explícita de reconeixement. Imatge i sensació explícita de legitimació. Imatge i sensació que el que els separa és puta mandanga al costat del que els uneix. Espanya va fer-ho per una cosa tan comparativament menor com ho era la democràcia.
6
Perdoneu...
No és ERC qui es va apuntar a l'independentisme a darrera hora i per oportunisme polític. No és ERC qui ha estat retardant-ho tot (mig any per fer declaracions, mig any per la pregunta, una altre any per a la data... Ni qui va anar de gallet dient que farien el referendum peti qui peti per després deixar-ho en una consulteta inútil que l'unic que ha fet és debilitar-nos, en comptes de fer unes plebiscitàries quan el nacionalisme espanyol estava tocat.
29
Perdoneu...
No és esquerra qui ha donat oxígen a Ecspaña i li ha permès inventar-se noves opcions espanyolistes. Tampoc és Esquerra qui va trigar anys a resoldre els problemes interns i a posicionar-se clarament com a independentista (per això CiU no va fer abans les plebiscitàries). Ni qui té gent espanyolista encara a les seves files.
33
Ramon
Sí, sí, ja podeu votar negatiu en defensa del dit "efecte Rufián". Però espera al dia que Espanya ja només tingui ERC per objectiu a abatre. Espera el dia que posin al davant de Rufians i Tardàs un espanyol d'esquerres amb algun rudiment d'economia. No serà un debat. Serà una massacre. Si José Borrell, que no podia mai amb Aznar, va menjar-se amb patates Junqueras, imagina't el dia que liquidada Convergència vagin a per ERC. De què us serviran, llavors, aquests negatius?
8
Perdoneu...
Trobo a faltar -també a ERC- que els polítics comencin d'una vegada -si volen realment que triomfi el SI- a il·lusionar la gent, a promoure i comunicar els avantatges de la independència de manera clara i entenedora per als indecisos. Es quelcom que no s'ha fet mai. S'han venut referendums i plebiscitàries, però no el més important: la INDEPENDÈNCIA.
0
Ramon
Boskov va entrenar el Madrid dit "de los Garcías". Ell va resumir la seva estratègia: "Poso a tres dels meus Garcies a fer marcatge a l'home als tres millors jugadors de l'equip contrari. I llavors ja em queda un partit entre els vuit millors jugadors meus contra els vuit pitjors seus". Espanya fa més o menys el mateix amb el sobiranisme. Han anat a per Jordi Pujol, a per Reagrupament, a per Laporta, a per Mas. Ja saben el que es fan, redéu si ho saben.
6
Ramon
Un post anterior afirma que dilacions de Convergència li han permès a Espanya llançar al mercat polític noves marques unionistes. Això ho desmenteix qualsevol repàs de la cronologia dels fets. El 15M és una reacció immediata al tomb independentista. El dit "Cas Palau" van preferir deixar-lo per si calia complementar el 15M, com així ha set.
5
Ramon
I perdona, Perdoneu, però el més important no és la independència. El més important és la nació. La independència només és un instrument. Jo sóc separatista des de molt abans que ERC se n'hi tornés de la mà d'Àngel Colom i Pilar Rahola, sis dècades després de sa fundació, però em sento més proper a un catalanista que per hac o per be no tingui decidida l'opció independentista, que d'algú que no sigui catalanista ni tan sols lingüístic i només vulgui la independència pels putos diners.
7
Ramon
Això que Convergència es va fer independentista per oportunisme polític és d'una injustícia com per trencar la baralla i engegar-ho tot a pastar fang. I és quelcom que també podem llegir-ho i sentir-ho dia sí, dia també, en els mitjans espanyols. Trobo molt bé que es doni la benvinguda a progres amb dècades de trajectòria botiflera i trobo perfecte que no se'ls retregui res del seu passat. Ara bé, que se'ls llepi el cul alhora que es diuen dels convergents coses com aquella, això sí que no.
7
Ramon
I prefereixo ni respondre com s'ho mereixeria, la qualificació del 9N fins i tot quan ja hi ha hagut condemnes d'inhabilitació com una "consulteta inútil". Fàstic és poc. Però després aquests són els que tenen el morro d'apel·lar a la unitat quan es posen histèrics si els critiques res.
7
JordiP
El col·lega Perdoneu no ha entés res. El sectarisme el cega. Pobret. Arribarà a ser ciutadà de l'Estat català republicà i indepèndent i no sabrà gràcies a qui s'haurà aconseguit.
6
Per Isabel C
Em sento completament identificada amb els seus escrits. Fa molt anys que veig venir tot aquest problema de ERC. Per mi son necessaris i imprescindibles per Catalunya, ara i abans, però tenen aquesta enorme llosa a sobre seu de voler minimitzar el "centre-centre" català.. Els que estem dins el cistell de l'independentisme, no podem lluitar entre nosaltres, només aconseguirem canviar de lloc dins el cistell però no augmentar-lo. Els que ens fan mal son els de fora. Combatem-los.
1
Per "perdoneu"
Fa 27 anys que soc membre de CDC, des que vaig veure que amb Espanya no aniríem en lloc. M'hi vaig apuntar grandeta. ERC era la meva segona opció en les votacions. Heribert Barrera va governar amb Pujol i va ser President del Parlament Català en la primera legislatura democràtica. Crec que va ser fantàstic, però CDC va tenir majoria absoluta i ERC es va fer enrrere. Tot això aigua passada. A CDC, la majoria érem independentistes, però no ens atrevíem a dir-ho gaire fort...
2
Per "Perdoneu"...
Dins ERC molts posaven davant de Catalunya, el fet de les "esquerres" . CDC sempre ha tingut com objectiu la Nació Catalana, els benestar general dels catalans i poca cosa més. Per mi és el primer de tot. Quan siguem independents, ja decidirem si tirem cap a la dreta o cap a la esquerra. Tot el que "imagines" que ha fet convergència de retard i no sé que més, és fals. Vosaltres vareu fer dos tripartits amb els socialistes i ICV i això si que ens va retardar i empobrir.
4
ona
Cal anar fent la nova Constitució entre tots, cal debatre i anar portant decisions a consultes, que no són il.legals (segons l'actual legalitat vull dir) , mentre anem mirant si aconseguim un referèndum pactat i ens anem acostant a la data. I passi el que passi tindrem la feina fet i debatuda quan arribi el moment. I haurem participat i engrescat a gent que ara s'ho mira de lluny i ens haurem asssegurat el Si suficient perquè el No seria mortal de necessitat.
0
partits no
Te n'adones Toni Aira de que estàs alimentant la divisió. De que piques l'ham de l'enemic. Sis plau ara mateix no parlem de partits
0

envia el comentari