La lliçó de David

"David Calle demostra que no depèn de la matèria, sinó de la manera d’explicar, que alguna cosa arribi a qui té la mínima capacitat per comprendre"

S’ha quedat a les portes del considerat premi Nobel de l’educació, sí, perquè l’ha guanyat una canadenca que de ben segur ha tingut al seu favor l’entorn poètic de la seva lluita com a docent (una petita i aïllada comunitat inuit amb elevada taxa de suïcidis i un fred que pela la major part de l’any), però tant fa. Mitjançant un canal de Youtube anomenat Unicoos, David Calle ha agermanat la docència amb les noves tecnologies que d’aquí a no res seran l’entorn únic de tots els estudiants; ha aconseguit connectar la tradició amb el futur molt millor que qualsevol curs on line, vingui de la universitat que vingui, i a sobre ha donat una lliçó inoblidable a tot l’entorn docent, perquè en el seu món el terme fracàs escolar ha deixat de format part del diccionari pedagògic.

 

 

Per a persones com jo, David Calle arriba un xic tard. Em compto entre els que en el batxillerat van avorrir les matemàtiques “per culpa del professor”. El dubte existencial que mantenia des de petita entre les ciències i les lletres, perquè tan fascinant em semblava la biologia com la filosofia, el van resoldre uns logaritmes mal explicats (jo no podia perdre l’oportunitat de tenir becats els meus estudis universitaris!)  I dic això perquè Calle demostra que no depèn de la matèria, sinó de la manera d’explicar que alguna cosa arribi a qui té la mínima capacitat per comprendre. I si és així, i ell ho pot fer sense haver mai trepitjat un aula, com podem justificar el nostre sistema educatiu i les seves misèrrimes xifres d’èxit, que sols milloren en les escoles on es practica l’exclusió sistemàtica del que no arriba? Podrem continuar dient que és per causa de no sé quins pares no implicats, o no sé quines distraccions acumulades?

 

 

 

Ben cert és que entre el públic de Calle no es compta tot aquell que no té el menor interès per aprendre, i aquí s’ha d’incloure la quota de responsable llibertat que cadascú ha de posar en el seu destí. Però a ell arriba molta gent prèviament expulsada de la “normalitat”, tanmateix delerosa de superar l’escull que li planteja una manera no adient d’explicar la matèria. Pel que fa a mi, m’aplico el missatge i la lliçó que ens dóna David, per tal de no defallir en la recerca d’una millor manera d’explicar el Dret constitucional; per cert, una matèria que no serà pitjor matèria que les mates...o potser sí?