De 'campechano' a barrut

"Ni a Paco Marhuenda se li va acudir res més que argumentar la prescripció per justificar els comptes a Suïssa del successor de Franco"

Una de les poques satisfaccions que està aportant la política espanyola d'aquests últims temps és la demolició -a càmera lenta, però implacable- de la figura pública de Joan Carles de Borbó. El desvergoyiment d'aquest personatge ha estat tan gran, ha costat tants diners i ha durat tant de temps que tot indica que els documents, gravacions i testimonis que en donen fe animarien les tertúlies dels propers deu anys.

 

La cosa és tan indefensable que aquest cap de setmana ni a Paco Marhuenda se li va acudir res més que argumentar la prescripció per justificar els comptes a Suïssa del successor de Franco. Pel que fa a les seves amants, queda clar que mantenien el tractament de cortesanes preferides, en la línia clàssica de la dinastia. "Après nous, le déluge", li deia Madame de Pompadour a Lluís XV.

 

I, com li passava al retrat de Dorian Gray, la caricaturització de Joan Carles de Borbó va ennegrint, progressivament, l'ànima dels diaris i mitjans de la transició, que encara ara apliquen la censura que ha protegit el personatge durant quatre dècades. A Espanya, la plena democràcia encara és lluny, però el que és segur és que arribarà després de la llibertat d'expressió.