La força de la diversitat

"Ens cal poder desenvolupar la nostra pròpia política migratòria, amb un esperit d'obertura i d'igualtat en termes de drets i deures"

La victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units ha arribat a esperançar les diferents formacions populistes del Vell Continent. Els ha fet creure que ells també podien guanyar predicant els seus discursos obertament xenòfobs en una Unió Europea en plena crisi de valors. Però els resultats de les eleccions holandeses han demostrat que aquest petit país de 6,5 milions d'habitants no està disposat a ser governat per individus que respiren l'odi i practiquen el rebuig. Sí bé és una bona notícia pels qui rebutgem aquest tipus de discursos, no cal oblidar que, malgrat tot, el partit de Geert Wilders és la segona força al Parlament holandès. Això vol dir que tenim un problema i està lluny d'estar resolt.

 

 

Sense anar gaire lluny, aquest populisme que tan rebutgem es pràctica sense miraments al mateix Estat espanyol. Sigui a través dels CIEs, de les tanques de Melilla, de la brutalitat d'alguns agents de la Guàrdia Civil envers la gent que fuig de la misèria, sense parlar de la política de bloqueig que el Govern espanyol imposa als qui realment volem acollir. En efecte, està actualment vigent una Llei d'Estrangeria que discrimina clarament entre ciutadans de primera (ciutadans europeus) i de segona (ciutadans de «països tercers»). Aquesta llei atempta contra la igualtat en drets i deures -és a dir el mateix concepte de ciutadania- segons la procedència geogràfica d'una persona. Us convido a llegir els diferents articles d'aquesta llei per prendre consciència dels greuges que ocasiona.

 

 

Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions, sense les competències d'un Estat, sempre han sabut trobar la manera de respondre dignament a les onades migratòries cap al seu territori. De fet, des del punt de vista històric, Catalunya sempre ha estat una terra de pas per gent que va acabar quedant-s'hi. I per això els seus ciutadans entenen el que representa haver de fugir de casa seva, o simplement el fet de trobar un lloc que hom pot anomenar casa (el meu cas, per exemple). Però per seguir amb aquesta bona dinàmica, ens cal poder desenvolupar la nostra pròpia política migratòria, amb un esperit d'obertura i d'igualtat en termes de drets i deures, a fi i a efecte de no emular els fracassos de les polítiques migratòries discriminatòries i de construir un país d'oportunitats per a tothom.

 

 

Per acabar amb una nota més personal, jo vaig arribar a Catalunya al 2009 per voluntat pròpia i en el marc dels meus estudis. Avui, sóc un dels milers d’autònoms d’aquest país, amb totes les penes que això comporta. Un país del qual em vaig enamorar. La seva cultura, la seva gent, la seva llengua i la seva geografia m'han seduït. Després de viure a molts països de cultures ben diferents, inclòs el meu d'origen, Tunísia, he descobert -per fi i contra pronòstic- un lloc que puc anomenar casa. Perquè allò que en diem «casa» és on una persona se sent arrelada, plena i feliç. És on el teu cor està tranquil i a gust. I no hi ha res ni ningú que pugui anul·lar aquest sentiment.




Comentaris
JRRiudoms
Mplt bé per la seva mentalitat i opinió. Hagués estat bé, també, que hagués parlat de les eleccions i els governants a Aràbia Saudí, Emirats Arabs Units, Quatar i altres llocs del món on l'islam és majoritari (quan no, la "religió d'Estat"). Atentament
Narcís ( només desitjar l'autor sigui de llei .. moltes persones diuen, diuen, diue, i a l’hora de la veritat ‘ on vaig dir dic, dic Dídac ‘!) ( vegi’s dones àrabs o musulmanes d’allò més normal/ unes més i un cop situades .. ‘ mocador al cap abans no dut ‘!) ( no n’hi ha prou de ‘ barraquisme ‘ ..?
1. Quan no es pot, no es pot i, a més, és impossible, ço és, " quants més .. fins quants .. on posem el límit"? 2. Que hi ha forans/ estrangers meravelloses persones, segur !, però això no desfà el que està passant .. o ' per Al·là '! 3. Tenim un munt de persones deixades a sa sort i naturals!, ídem pel que fa a vingudes de país botxí i, què dir-ne, de més lluny! 4. bé pels dos punts darrers, però de debò si fos fumut .. aquest sentiment no romandria anul·lat ( un servidor, mai per mai!)!
L'autovaloració
també es necesaria.
Ramon
Els nostres progres se n'alegren de la victòria d'un partit holandès que aquí li dirien nazi. Com també li ho dirien al partit que ha quedat en segon lloc. Òbviament també al tercer. I de fet a tots. Tots els partits de totes les democràcies, al nostre Gran Parc Temàtic Progre serien nazis.
Coutadana farta
Sr azouz , aixo que voste defensa es una bestiesa, no es poden obrir fronteres a tot-hom, cap pais al mon ho fa, mosaltres tampoc ho hem de fer, es insostenible, l,inmigracio ja de ser ordenada i legal amb papers i segons les necessitats del pais ,sino es posa en perill el benestar de la gent del pais , i la convivencia , hi ha ciutadans de la ue i els extracomunitaris, els europeus estem a europa i tenim lliure circulacio dins de la eu , pero no pels de fora, es el que te estar a la eu
Si tothom valorés com tú
La oportunitat de ser acollit per una cultura que no es la seva i la valorés com tu, no hi hauria una pujada de l'extrema dreta. Sortir de casa sempre comporta un esforç per integrarse. Heu de ser més els que denuncieu la violencia feta en nom de la vostra religió. Aquest serà veritablement el principi del fi dels extremistes. La solució es troba sempre a dins.
Ep!
La debilitat de la uniformitat.

envia el comentari