Una obligació eterna

"Per primera vegada en la història no poden utilitzar la força militar, i aquí rau el gran i suprem factor diferencial: aquest cop guanyarà el més intel·ligent"

Juraria que va ser a Albert Sánchez Piñol a qui li ho vaig escoltar o llegir: els catalans sí que som espanyols, el problema és que Espanya va morir al 1714 i el que ha vingut després no és Espanya, és Castella. A mesura que avança el procés, la frase ressona amb més i més força en el meu cap, i il·lumina a la perfecció no només els darrers 300 anys d’història, sinó també, i sobretot, l’actualitat.

 

 

Certament, el 1714 culmina un procés d’apropiació indeguda del concepte Espanya per part de Castella. Abans de l’apropiació, Espanya és la suma voluntària de nacions peninsulars que pacten d’igual a igual i conserven la seva sobirania. Després de l’apropiació, una de les nacions utilitza la seva majoria demogràfica i superioritat militar per fer-se seu l’estat i construir una hegemonia basada en la dominació: Catalunya perd la sobirania i com a molt pot aspirar a l’autonomia, que és una cosa que el poder central (la nació hegemònica) pot concedir i també pot treure.

 

 

El debat actual sobre la intervenció o suspensió de l’autonomia de Catalunya té la virtut de senyalar l’arrel profunda de la qüestió. L’autonomia és una cosa que dóna Madrid i que Madrid pot suspendre total o parcialment. És una concessió, una delegació. Per això és autonomia, i no sobirania. Si és a canvi de conservar la unitat d’Espanya, a Castella li és indiferent perdre l’adhesió cívica i emocional dels catalans per a dues o tres generacions, o per sempre. És un enfoc diametralment oposat al famós ‘una nació és un plebiscit diari’ d’Ernest Renan: per Castella, Espanya no és un plebiscit diari sinó una obligació eterna. Si no has entès això, no pots entendre res de la reacció de l’estat a les demandes democràtiques de Catalunya. Per sort, per primera vegada en la història no poden utilitzar la força militar, i aquí rau el gran i suprem factor diferencial: aquest cop guanyarà el més intel·ligent. 




Comentaris
Llorenç
Basicament éstic d'acord en tot el que dius, però l'anunciat és: "No poden utilitzar la força ..." cap argumentació al recpecte. Podria ser que ells triesin sortir de la UE?
3
1410
El Tractat dels Pirineus de 1659 escapça Catalunya, on era la sobirania? Castella feia feina des de 1412 no ens enganyem.
2
una mica d historia
Voltas, no idealitzis l epoca pre-1714. Et recordo que el 1640 ja va haber-hi la guerra dels segadors, i des de ben aviat el monopoli del comers amb America el tenia Sevilla. El cancer de la peninsula son els castellans desde sempre.
2
Antoni Llompart
sense sobirania, entre mig de frança i espanya, fa mal conviure si no és de genolls
2
Narcís ( només cal escoltar que ha dit en Feijóo o que ‘ són solidaris amb nosaltres donant-nos-en milers de milions d’euros ‘ .. i ho diu representant d’Autonomia amb “ superávit fiscal “ per saecula saeculorum!) ( la descaradura, desvergonyiment i cinisme d’aquesta xurma clama al cel!)
No n'és cap d'obligació eterna .. n'és amagatall per seguir delinquint! PD: l'estat fa amb Catalunya el mateix que " fill que maltracta, esprem i ploma diners, béns i patrimoni a sa mare, tot vivint-en de nassos i fatxendejant d'allò més, i sa mare exhaurida del tot sense un cèntim ni per roba interior " i, a sobre, llençant-la " ser l'únic que n'és amb ella, que la cuida "!
1
Pitxolí
«Per 1a. veg. en la hist. no poden utilitzar la força militar,...» ¿«Wishfull thinking»? És clar que «Madrid» està acostum. a aplic. a Cat., el recurs militar i que ara això és molt més difícil. Però fins ara, sempre que ha emprat aquest recurs li ha anat bé, a mig termini. Per això no crec que el descarti. A més, en el cas que l'emprés, la reacció de Brussel. no és segura. Podria fer veure que es creu les raons de «Madrid», per estalviar-se problem (la pressió de França, entre aquests)
0
Un article molt encertat
0
Més material
Hi ha altres llibres on s'explica el mateix i potser amb més detall polític, com ara Tempesta, de l'any 2015, prou recomanable com a font de coneixement del procés de castellanització.
0

envia el comentari