La lepenització dels esperits

"Fa dues dècades, la societat francesa considerava el lepenisme com una força política ridícula, estranya, perifèrica. Avui marca el clima espiritual de França"

Si el lepenisme arriba al poder a França, la complexa situació que pot viure Europa no serà tant si el govern serà d'esquerres o de dretes, com determinar si la República seguirà o si morirà com a conseqüència de l'ascensió d'un partit xenòfob, racista, antieuropeu i ultra proteccionista, partidari d'establir fronteres econòmiques i humanes, com és el cas del Front Nacional de Marine Le Pen. La lepenització dels esperits que viu França i que encomana a altres països d'Europa no s'imposarà com una sorpresa electoral inesperada, a l'estil de Trump, sinó com a conseqüència d'haver aconseguit imposar la seva doctrina, la seva particular visió del món, al conjunt dels francesos. Avui el mainstream francès és principalment el que ha inspirat el lepenisme, des que naixés fruit del càlcul polític de François Miterrand per dividir la dreta. Avui el que el lepenisme divideix és a un país i a la Unió Europea.

 

La lepenització dels esperits hauria de preocupar, no pel que pugui aconseguir, sinó pel que ja ha aconseguit. Ha aconseguit una agenda en pro d'una seguretat a costa de les llibertats, una economia només per als francesos i una islamofòbia en un país amb forta presència de musulmans, més de 5.088.352 fidels. Ha convertit l'euroescepticisme en antieuropeisme. Ha aconseguit una agenda basada a negar els èxits dels altres. Quan viatges a París un percep, està a l'aire, l'aroma d'una contra revolució cultural. Hi ha por al terrorisme, a la desigualtat, a l'exclusió per la raça, al lloc de procedència, o al poder adquisitiu i, ara, també per la ideologia. És una por que fa reaccionar a tots en la direcció d'aclamar a viva veu: "tanqueu portes!". Fa dues dècades, la societat francesa considerava el lepenisme com una força política ridícula, estranya, perifèrica. Avui marca el clima espiritual de França. Molt probablement no guanyarà les presidencials, però la seva visió del món, ja comença a dominar part de la ment i l'ànima d'altres candidats que es veuen obligats a respondre a una societat que només pot tancar les portes, esperant que no els arribi un virus anomenat realitat. Avui, cap societat europea està fora de perill de ser atrapat per aquesta lògica. No pot apartar la mirada a una realitat que no està en condicions de poder canviar i que l'angoixa per ser diferent.

 

Miguel Urbán i Gonzalo Donaire, en el seu assaig Disparin als refugiats, donen a la diana quan, en el capítol lepenització dels esperits, observen quatre factors centrals que han triomfat en l'agenda política de l'extrema dreta francesa: encarnar el rebuig al sistema polític vigent sobre la base d'anar contra les elits corruptes; apel·lar a l'amenaça que plana contra la nació des d'altres identitats culturals; la volta a l'autoritarisme mitjançant l'apel·lació constant a forjar un estat fort; i l'obsessió política d'encimbellar polítiques punitives per convèncer la població de la necessitat de mesures excepcionals.

 

Quatre factors que ja dominen l'ideari estratègic per aconseguir el poder d'una gran part de les forces polítiques europees.