Serra, sol

"Aquella sessió al Parlament de Catalunya va convertir el pacificador de militars de les biografies oficials, en un espavilat que es negava a dir la quantitat de diners que havia cobrat per la seva gestió -desastrosa i culpable- a Caixa Catalunya"

Si el cas Pretòria és l'epíleg d'una època i un sistema ancorat en el què es va anomenar la "sociovergència", la imputació de Narcís Serra significa la sanció moral corresponent al desvergonyiment generalitzat dels protagonistes de la transició. "Lladre", cleptòman" i "especulador" són els tres adjectius amb què el cupaire David Fernàndez va enterrar totes les convencions i justificacions de pas de la dictadura franquista al règim del 78. Aquella sessió al Parlament de Catalunya va convertir el pacificador de militars de les biografies oficials, en un espavilat que es negava a dir la quantitat de diners que havia cobrat per la seva gestió -desastrosa i culpable- a Caixa Catalunya.

 

El final de la transició ha arribat abans a Catalunya que a Espanya i aquesta és una de les raons per les quals és tan difícil el diàleg entre Barcelona i Madrid. Perquè mentre l'exvicepresident Serra s'enfronta a una investigació judicial, l'expresident Felipe González gaudeix d'una vida de milionari mentre continua traficant amb les influències que conserva entre les elits madrilenyes. Allà el rellotge democràtic continua aturat.

 

El règim del 78 és irrecuperable a Catalunya, amb un suport electoral decreixent que ha deixat PP, PSC i Ciutadans amb un trist 39 per cent dels vots en les últimes eleccions al Parlament. Narcís Serra, sol, s'enfronta a si mateix.