República Demoscòpica

"Em sap greu que diguin "democràcia" quan volen dir "demoscòpia i que això empitjori la seva capacitat per expressar-se amb propietat"

Ma mare tenia un munt de llibres de la Mafalda. Una de les moltes coses que he d'agrair-li. Recordo que de petit passava hores llegint-los i, honestament, penso que van educar-me més que la majoria de classes que feia aquells anys. Recordo especialment una vinyeta que ara em sembla realment oportuna:

http://4.bp.blogspot.com/-EfHh-vTu6Jg/UY6wAqmv58I/AAAAAAAAGEE/1ECLSniS4ug/s1600/mafaldademocracia.gif

 

Crec que podria deixar-ho estar aquí mateix i seria el millor article que he escrit per al Món diari. 

 

Realment vivim en una democràcia? Realment el nostre sistema de govern s'articula sobre el poder popular? El govern ens interpel·la o ens consulta? El tema és esgarrifosament greu. Perquè els dubtes estan totalment justificats. Posem dos exemples concrets. 1, la tele ens demana que votem, via missatge telefònic, quin humorista ens agrada més per presentar un programa nocturn. 2, la nostra finca consulta als veïns si volen instal·lar un ascensor, posar càmeres de seguretat, fer una rampa a l'escala o qualsevol altra decisió rellevant que afecti a l'edifici. Quin dels dos casos us sembla més proper al nostra sistema de govern? Si heu respost el cas dos, segurament viviu en un lloc formidable com Suïssa. Si heu contestat l'u, ho sento, viviu a l'Estat espanyol i el vostre sistema de govern no és pas una democràcia sinó un altre de ben diferent que es basa en consultar-nos, cada quatre anys, quin polític ens cau millor. A vegades cau millor un, a vegades cau millor l'altre i, un cop hem expressat la nostra opinió, el que cau menys malament s'encarrega de totes les nostres coses durant quatre anys seguits. 

 

No passa res, eh? Sóc un ciutadà occidental modern conscient que no he d'aspirar a decidir sinó a consumir. No vull mals de cap. Prefereixo que el govern prengui totes les decisions dures i difícils mentre jo valoro si comprar-me un iPhone o el nou model de Samsung (que són decisions realment complicades). Però sí que demano una cosa. Una sola cosa. Per evitar confusions, si us plau, us faria res canviar "democràcia" (govern del poble) per "demoscòpia" (opinió del poble). A banda de ser un ciutadà occidental consumista, també sóc pare i em preocupo perquè els meus fills utilitzin un vocabulari ampli i precís. Em sap greu que diguin "democràcia" quan volen dir "demoscòpia" i que això empitjori la seva capacitat per expressar-se amb propietat i definir la realitat que els envolta. Si el poder no vol que la gent tingui la possibilitat de decidir sobre les qüestions rellevants, em sembla bé. Correcte! Si només volen que votem quin polític ens cau millor, excel·lent! Però diguem les coses pel seu nom. I jo ja m'encarregaré d'instruir als meus fills sobre les especificacions tècniques del mòbil que s'han de comprar.




Comentaris
Narcís ( no fumem! Em recorda un tal Emiliano García, president de C-LM, que digué: “ si ser alcalde fos bona cosa .. hi hauria cua per voler-ho ser “ .. ! ) ( allò dit per l’autor pot ser ben centrat pel que fa als espanyolets mil del carrer o espanya en sa majoria .. així i tot ho dubto!)
La frase " prefereixo que el govern . . . . . i difícils " , n'és fora de lloc si de govern espanyol es tracta, ço és, ells viuen de collons de mico: compte corrent àdhuc fins els néts o més enllà, seguretat física i material de garantia, ' treball ' de qualitat i entrant-hi turisme, salut ben atesa així malaltia prevenida/ evitada o aturada, . . . . . . . . . . i psicològicament joiosos o delectar-s'hi en els plaers de la vida! PD: altra cosa n'és nostre Govern avui, ara i ací!
Esc
Escolta Narcís, em penso que no has entès res de l'article. Saps què volen dir les paraules ironia o sarcasme?
Narcís ( per un text que faci ' clar i català ' .. en fa un munt de ' dir sense dir ', de ' no dir havent-ho dit ', de ' silenciar sense callar ', de ' parlar homònimament ‘ i d” expressar sense accentuar ‘!) ( conclusió: ja hi són .. la sopa de lletres, les càbales, els crucigrames i els jeroglífic
Esc : si aquest tall n'és ironia .. té espai físic per a avisà'ns-e que no pas deixar-ho caure com si d'enunciativa tractés ( sinó sembla/ sona a ' fer doble joc ' o .. hi escriu així ' per si de cas '? )! PD: si la comunicació verbal ' oral ' enganya .. imagina't l'escrita .. o, per ventura, hi has trobat ' punt de suport ' per a deduir-ho?
Esc
Enganyar??? Qui enganya? Tothom sap l'estil d'en Jara, sempre el fa servir. Fa molt de temps que escriu aquí i tots sabem com escriu i perquè. No enganya ningú, no és culpa seva que interpretis el seu sarcasme de forma literal. Malament si en una cosa tan òbvia l'autor hagués "d'advertir" de la seva intencionalitat, llavors l'escrit perdria tot el seu efecte! El problema no és en l'autor, sinó en tu per no saber llegir correctament el que diu.
Esc
De fet hi barreges el govern espanyol quan l'article és una crítica a la delegació de les decisions importants a QUALSEVOL govern, sigui d'aquí o de l'altra banda del món. És una crida a atrevir-se a participar activament en la política, coi! És tan obvi que fa mal haver-ho d'explicar!
Narcís ( on n'és allò de ' clar i català '?) ( qualsevol pot pensar amagar-s'hi en la ironia, sarcasme, sàtira, burla .. per així no mullar-s'hi pro l" a ' o pro la ' b' !) ( i no són temps de mitges tintes .. en l’endemig, Catalunya continua sent anihilada, espoliada, difamada i befada!)
Esc: no dic pas que enganyi, dic que si la ironia n'és difícil de veure per ràdio .. imagina't veure-la per escrit! PD: ça com lla, si n'és com dius : " barrejar Govern català pressionat, coercit, tot plegat, gens ni mica lliure, amb gobierno/ govern de país veí botxí que fum servir la força de baixa estofa, la prepotència i la maldat fora mida " .. n'és absurd sinó grotesc! Nota: i excusa'm si mon enteniment ' no hi va més enllà '!
Esc
Narcís, et demano disculpes si t'he ofès amb la meva resposta, massa aspra. Hauria pogut dir el mateix en un altre to, sense cap dubte ni excusa. Em refermo en el fons dels meus escrits (la defensa de la ironia en els articles d'en Jara) però m'excuso sense pal·liatius per les formes emprades, gens addients en un diàleg civilitzat.
Narcís ( gràcies!)
Esc : no calia .. sé que no duia mal fons que sí manera personal de veure-ho! PD: jo també m'hi reafirmo .. hi ha moments en la vida ( i aquest n'és un d'ells pel trascendental vers Catalunya ) en que n'és necessari recalcar/ subratllar ' mordacitat ' quina sigui per no perdre el fil del missatge o opinió, criteri, idea, pensament així no deixar-ho a la subjectivitat del lector sinó ' fa malpensar '!

envia el comentari