Oblidant Pretòria

"En termes de comissions, Convergència i Unió i PSC eren dues cares de la mateixa moneda o, millor dit, del mateix bitllet de 500 euros... PSC? No interessa. Unió? No interessa"

Crida l'atenció l'escassa atenció que estan prestant els mitjans de comunicació del sistema al cas Pretòria. Tot i que el judici es fa a l'Audiència Nacional de Madrid, les portades li dediquen un lloc secundari, amb cròniques purament descriptives i sense extreure'n cap derivada política. Per contrast a l'exhibició de fa vuit anys, quan Baltasar Garzón va ordenar detencions amb pena de Telediario afegida a la presó, a hores d'ara la Fiscalia s'està limitant a pactar rebaixes a canvi d'estalviar-li feina en el judici. Aquesta discreció informativa del cas Pretòria contrasta especialment amb el fet que afecta a dos dels noms més estel·lars del pujolisme, com són Macià Alavedra i Lluís Prenafeta. Molt més significatius que Daniel Osàcar, un obscur tresorer que, en canvi, centra l'atenció en el publicitadíssim cas Palau.

 

Però, esclar, el cas Pretòria és indissociable del PSC. Sense "Luigi" -exdiputat socialista- i Bartomeu Muñoz, anterior alcalde de Santa Coloma de Gramenet, no s'explica el sumari, que és una fotografia evident de la interrelació constant del bipartit imperfecte que va governar gairebé totes les institucions de Catalunya durant dècades. En termes de comissions, Convergència i Unió i PSC eren dues cares de la mateixa moneda o, millor dit, del mateix bitllet de 500 euros... PSC? No interessa. Unió? No interessa.

 

A més, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta són el segon nivell d'una peça ja tombada, com és Jordi Pujol. I se'ls acusa d'enriquiment personal, no pas de recaptar per al partit. En definitiva, res important per als interessos del règim del 78. O sigui que pacte, i al carrer.