'Sálvame' és millor que 'Le Monde'

"Com que no se li pot pressuposar a Telecinco cap simpatia respecte a la independència de Catalunya, només se'n pot deduir l'interès d'incloure dos personatges que arrosseguen seguidors -a tot l'estat, ni que sigui per antipatia- i que, a més, democratitzen la imatge de la cadena privada entre l'audiència catalana"

Una de les victòries parcials del sobiranisme català -en algun cas, fins i tot reconeguda des de Madrid- ha estat la penetració a la premsa internacional. Artur Mas, Carles Puigdemont, Raül Romeva o Oriol Junqueras han estat entrevistats als principals mitjans de comunicació del món occidental. Poques setmanes després de ser elegit, Carles Puigdemont concedia una entrevista conjunta a Financial Times, Le Monde, Corriere della Sera, Süddeustche Zeitung, i Diário de Noticias, un gest molt lluny de l'abast d'un president autonòmic.

 

Però aquesta penetració sempre ha estat llastrada per un forat negre: Madrid. Els mitjans de comunicació de la capital espanyola són tant o més refractaris a la versió catalana que el seu sistema institucional i polític. Per això sobtava veure, aquest dissabte, dos independentistes coneguts i reconeguts asseguts al plató de Sálvame, parlant de qualsevol cosa en una tertúlia que no va dedicar ni un minut al procés català. Com que no se li pot pressuposar a Telecinco cap simpatia respecte a la independència de Catalunya, només se'n pot deduir l'interès d'incloure dos personatges que arrosseguen seguidors -a tot l'estat, ni que sigui per antipatia- i que, a més, democratitzen la imatge de la cadena privada entre l'audiència catalana, una franja territorial amb un lideratge molt disputat.

 

Sálvame és una estúpida successió de xafarderies i Le Monde és un diari que admirem tots els periodistes des d'abans d'anar a la universitat. Però, a efectes del catalanisme polític, Sálvame és millor que Le Monde perquè és capaç de normalitzar l'independentisme entre franges -espanyoles, però també catalanes- fins ara inassequibles. Francament, em va interessar poc el que van dir Rahola i Rufián -com els altres-, però em vaig treure el barret pel fet que hi fossin.