Matar el catalanisme

"El futur referèndum destrueix moltes màscares, i revela covardies, i també incapacitats"

És científicament fals, a banda d’estratègicament suïcida, anar dient que el catalanisme ha mort. I que ha quedat enterrat per l’independentisme. Com a màxim es pot admetre que Darwin té més raó que un mico, i que en efecte les coses evolucionen. No sé quants anys fa que escric que l’independentisme és un pas inevitable en l’escala evolutiva del catalanisme o del nacionalisme català. Primer, perquè ja Prat de la Riba deia que a cada nació un Estat i que, en condicions primaverals, les nacions floreixen i les abelles pol·linitzen i passa el que ha de passar. Però també perquè ho marca la llei fonamental i norma suprema, que és el diccionari (mirin algunes definicions), i també la llei de la gravetat i la lògica esclafant. Ara bé: renunciar al catalanisme (cultural o polític) en nom de l’independentisme em sembla un error. Matar-lo, o donar-lo per mort, em sembla una idea de bojos.

 

Apliquem-ho a una formació com Catalunya Sí Que Es Pot i posem que, per exemple, el definim com un partit de tendència socialista. Bé, això els posa en un espectre ideològic clar i alhora ampli, perfectament identificable, amb una tendència on molts es poden sentir còmodes. Ara imaginem que aquest partit diu “posem la directa: l’objectiu ara ja no és un socialisme abstracte sinó directament decretar la igualtat de classes”. D’acord, doncs ara ja no són un partit de tendència àmplia sinó amb un objectiu molt concret i precís. Perfecte, tot més clar. Però més endavant, després de treballar-hi molt, conclouen: “ara el que som és un partit que vol un full de ruta clar per a la igualtat de classes”. I, un cop té el full de ruta decidit, encara ho redueix més: “ara som un partit que defensa la igualtat de classes, però només dins d’aquest full de ruta i exclusivament si es compleix durant el 2017”. És més: diuen que per fi han enterrat el socialisme. Justament quan es troben més a prop de materialitzar-lo!

 

Ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé: evidentment que el “catalanisme” ha servit d’excusa, durant massa anys, per anar fent la viu-viu. Sí, i precisament per això s’ha mogut cap a fulls de ruta molt concrets i cap a intencions molt clares. Darwin, supervivència, llei del més fort o del menys feble. Però això no el fa obsolet, ni superat, ni mort: tot el contrari. Això l’ha fet renéixer i reinventar-se, i posar-se les piles. Som un país massa acostumat als morimacians i viscacambons i viceversa, als moris i als visques, a matar en nom de la modernitat quan la modernitat precisament no necessita enterrar micos morts, sinó reconèixer micos evolucionats. Evidentment que el futur referèndum destrueix moltes màscares, i revela covardies, i també incapacitats: però no ens carreguem un concepte que suma, i que és l’origen de tot, i que des de sempre i des del bell principi ha tingut present que algun dia hauria de fer el gran salt de l’aigua a terra ferma. D’amfibi a bípede.

 

El calendari d’aquí al setembre és clar, i la resposta de l’Estat espanyol també serà dura i sistemàtica. Esprint final, sí. Cartes enlaire. Faites vos jeux, rien ne va plus. La cosa pot sortir bé o malament, però el que tinc clar és que aquest només és un capítol més d’una història que va començar amb quatre gats, amb cinc ateneistes, amb sis escriptors, amb set excursionistes, amb vuit empeltadors d’homes, amb nou fundadors d’algun partit, amb deu empresaris que organitzen un tancament de caixes, etcètera, i que ara no es mereixen que renunciem a la seva herència. No és per sentimentalisme que ho dic, és per sentit pràctic: no som en cap cas al capítol final de res. No té cap sentit i, a més, és contraproduent: d’entrada tot ells, començant pels quatre gats i acabant pels interpretadors d’anhels, se sumarien a l’estratègia actual sense dubtar-ho ni un moment. I tota energia en aquesta direcció ha de ser benvinguda, sense menysprear-ne absolutament cap. El catalanisme ha obert els ulls i s’ha adaptat als nous temps? Benvingut sigui. Que sigui veritat i, amb una mica de fe, que sigui possible el miracle. Que es produeixi la remuntada després d’un 4-0.  Vull dir, que d’acord, que mateu-lo si us diverteix, però que li sigui la mort una major naixença.




Comentaris
Ramon
Sí, jo també els ho he llegit. Ara figura que ja ni catalanistes. No tenen remei. Deu ser quelcom patològic. I com sempre, se la fotran.
33
El
El troll unionista Ramon ja no amaga el que en realitat és: un troll unionista que es fa passar per fals indepe decebut per a sembrar el desànim. Sobre l'article: hi estic d'acord. Crec que els que parlen de la mort del catalanisme en realitat s'haurien de referir a la mort del pseudo-catalanisme/autonomisme. El catalanisme sortirà reforçat amb la independència.
6
Pepo
Aquesta diatriba, jo la vaig comprendre amb paraules sàvies de mon avi, en Pepe, andalús treballador de la terra i format en arribar a CAT, per acabar com a contramestre d´una fundició de la que retirava dia rere dia un tant per les armes dels seus, el POUM. Em va fer estimar aquesta terra, cultura, llengua i país, però despullat de tot nacionalisme i així ho he viscut tota la vida, potser sóc nacional de CAT però no nacionalista de CAT. Sóc indepe des dels 22 i en faré 60 enguany.
2
Narcís ( de CSQEP .. sense comentaris: ni són catalans, ni són esquerres, ni són socialistes, ni són res de res .. impossible ho siguin si no defensen la llibertat de nostra ‘ comunitat ‘ !) ( simples ‘ enfiladors ‘ via vot malèvol - acomplexat de massa desagraït .. o fatxa!)
1. El ' catalanisme ' existeix perquè existeix Catalunya/ PPCC així amb son conseqüent amor i afecte ( qui no estima sa mare o/ i pare, qui no estima son poble o sinó la veritat, el bé i el dret, dret natural?)! i 2. La independència n'és la resposta adient per òbvia, atès que si els catalans o ciutadans de Catalunya no hi fem " pinya, tronc, pom de dalt, folres, manilles i puntals " .. qui ho farà per nosaltres en la defensa de nostra nació? PD : encara més perquè som envaïts - serfs!
3
Ramon
Més amunt un èinstein qualifica el catalanisme polític de tota la vida com "pseudocatalanisme". Això és escopir en la memòria de generacions i generacions de resistència a l'assimilació. Resistència mercès a la qual la nació catalana ha sobreviscut. De "pseudo", per tant, res. CA-TA-LA-NIS-ME. El catalanisme que ha estat possible en cada circumstància. ERC, per exemple, va tornar-se independentista de la mà d'Àngel Colom i Pilar Rahola. Però catalanista n'havia set sempre.
16
Ramon
I un altre èinstein afirma ser "indepe" (sic) sense ser nacionalista. Tornarem a explicar-ho, va. No ser nacionalista català implica que, una de dues, o bé no es té Catalunya per nació o bé que se li'n refot que deixi de ser-ne.
13
Ramon
Renegar del nacionalisme català és una estupidesa teòrica però també una estupidesa pràctica perquè només des del fet nacional es pot tenir i reclamar el dret a l'autodeterminació . Renegar del nacionalisme català per centrar la reclamació en els diners només faria que el món ens equiparés amb la Lega Norte. Però el súmmum de l'estupidesa és centrar-ho tot en els putos diners per després fer aquell ridícul davant el botifler José Borrell.
14
Ramon
Carod ara ens ven la cabra que ell no ha sigut mai nacionalista. Tinc ben a mà un article publicat a l'Avui, on atacava Convergència perquè, al seu parer, no era prou nacionalista. Que no n'era de debò. Que calia ser-ne més. Per cert, per aquella època Carod era d'un partit que es deia Nacionalistes d'Esquerra. No seria més lògic dir que ha deixat de ser nacionalista? Seria igualment fals, perquè i tant, que Carod continua tenint i defensant Catalunya com nació, però menys risible.
15
Ramon
Renegar ja fins i tot del catalanisme és de tombarella i per aquest camí se la fotran ben fotuda. Però totes aquestes ocurrències d'ERC cauen sistemàticament en la mateixa cagada. Que no és diferent de la cagada que ja fou l'Operació Reformista del Roca. La cagada és que l'estratègia retòrica no té cap incidència positiva en el tàrget inicialment buscat però sí que la té, negativa, en tàrgets catalans, sobiranistes, nacionalistes, catalanistes.
15
Ramon
Que cal modular el discurs en funció de cada target? Evident. D'això aquí se'n diu fer la política de la puta i la Ramoneta mentre que a la resta del món se'n diu simplement fer política. Oh i és clar, que en entorns no integrats a Catalunya ni tan sols lingüísticament poc que s'hi faran independentismes apel·lant a la nostra identitat nacional. Que hi resultaria més adient el discurs economicista? Però, primera, sabent-lo defensar bé. I segona, sense estendre aquest discurs arreu.
16
Ramon
Aquestes astracanades d'ERC contra la normalització del català, contra el nacionalisme, ara ja fins i tot contra el catalanisme!, tot aquest festival no guanya independentismes entre persones que no s'havien integrat ni tan sols lingüísticament. Cap ni un. Zero. Fracàs còsmic. Però en realitat la cosa és molt pitjor encara perquè només els ho compren... CATALANS QUE NO EREN PAS BOTIFLERS! No només no fan colons independentistes sinó que fan catalans renegats.
11
Ramon
M'imagino que després de pronosticar "la mort del catalanisme" i felicitar-se'n, el següent pas d'aquests sabatots integrals serà pretendre que ells, catalanistes no n'havien sigut mai. Aquesta serà la propera.
13
Ramon
La independència per si mateixa no és cap objectiu. La independència només és un mitjà. Un mitjà per defensar la nació. Per una independència al servei de qualsevol altra causa que no sigui la sefensa de la nació, que no comptin amb mi. I si la independència va lligada a renegar de la identitat, mil milions de vegades continuar la resistència identitària sense estat propi.
13
S'ha
S'ha posat nerviós, el troll Ramon, i li ha agafat una diarrea mental de ca l'ample. No cola, nano, no cola. T'hem clissat i ningü no fa cas de les teves bestieses.
12
El
El pobre Eixtein Ramon, sabatot ple de prejudicis, pressuposa moltes coses. Típic de gent que no arriba gaire lluny en intel·lecte. Pressuposa que la crítica al pseudo-catalanisme és una crítica a tot el catalanisme pre-independentista, com si ho hagués posat tot al mateix sac. Evidentment és ell, que amb els seus prejudicis de sabatot sectari, que ho confon. Però qualsevol amb una mica de cervell sap diferenciar. Pobret troll... i a sobre un pesat!
10
Pitxolí
Em sembla que, en un estat com l'espanyol, un independentista no és més que un catalanista conseqüent; que l'independentisme resulta de la maduració del catalanisme.
0
carles
Doneu massa importància a certs trolls que no la mereixen. D'altra banda, és cert que l'independentisme no mata el catalanisme sinó que n'és una evolució. En tot cas mata certes posicions que presumien de catalanisme i realment no n'eren (PSC per exemple).
0
@noidelamel
Qui ha encunyat el terme "independentisme no-nacionalista? CSQEP? Doncs això...
1
siscu
Els que acabaran per "matar el catalanisme" són més aviat els del 3%, si continuen fent de les seves.
14
Ferran López
Algú s'ha amoïnat a llegir ("llegir" de debò) els comentaris de Ramon? Em podeu dir en què baseu les acusacions de "troll unionista", o de pseudo-"decebut"-que-cerca-desmoralitzar? Us molesteu mai a sospesar els arguments? O és que de debò us molesten els arguments patriòtics que SEMPRE han definit l'intependentisme?
5
anar
Em que "aquest no és el capítol final.". És una etapa gegant. Tot el que hem dit i fet marca i perdura.
0
La gent enten
que després de tot el debat, si no ens en sortim, res tornarà a ser igual? Serà molt pitjor. S'haurà renunciat a la llibertat real. Els autonomistes es quedaràn sense autonomia. Els d'esquerres sense espai per moures, els de centre detra, sense poder de decisió i acces a cap tipus de poder. No hi haurà taules redones per discutir estrategies de puta i ramoneta. No hi haurà oportunitats per pactar res. No hi Haurem entregat el paper de la renuncia sense que ningú ens hi obligi.
0
Crec que "pitxoli" i Ferran....
Tenen tota la raó. És veritat que altres cops he llegit un "Ramon" sense arguments i completament unionista, però les reflexions de aquest cop, moltes crec que son encertades. En Jordi Cabré, m'agrada en general, però aquesta distinció de "catalanista" , "nacionalista" i independentista, no la acabo de entendre. Em sembla que soc les tres coses i sembla més aviat una evolució lògica del mateix pensament.
0
el tio Manel
"Diarrea mental" és el què s'acostuma a dir quan no s'ha entès el discurs de l'altre. O potser hi ha qui no ha aprofondit gaire en el tema que ens ocupa, i només s'ha quedat amb els slògans. Recomano també llegir els comentaris d'en Ramon amb atenció. De troll unionista no en té res. Trobo molt interessant el que hi diu, i un bon contrapunt per l'article d'en Jordi Cabré.
0

envia el comentari