Doble incògnita

"Ha estat el mateix Fèlix Millet qui ha estripat la baralla. Amb aquella cara de iaio trapella que confon el microones amb el rentaplats i bota foc a la casa"

No ha estat Jordi Montull ni la seva filla Gemma els qui han sacsejat el judici del cas Palau –abans cas Millet i ara, a gust del preceptor, del 3 per cent–. Ha estat el mateix Fèlix Millet qui ha estripat la baralla. Amb aquella cara de iaio trapella que confon el microones amb el rentaplats i bota foc a la casa. Va ser ahir l’expresident del Palau de la Música qui va explicitar les comissions que es repartien entre ell i el seu segon amb els tresorers de Convergència Democràtica.

 

Ara sí, ara el rebregat tres per cent, que segons Millet, era el quatre, té noms i cognoms. Beneficiats i pagadors. Finalment, després d’anys i anys de filtracions i especulacions, el torpede que Pasqual Maragall va llançar en seu parlamentària contra Convergència Democràtica ha pres cos i volada.

 

Però les acusacions dels Montull i de Millet, que vénen de qui vénen, tan treballades pel fiscal Emilio Sánchez Ulled, el mateix que volia acorralar Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau en la vista del 9N, demanen un contrapès necessari. El que determinarà el testimoni de Daniel Osàcar, l’extresorer de Convergència, i les declaracions posteriors d’Artur Mas.

 

Mentre es desgranen les dades necessàries per arrodonir el serial, una doble incògnita haurà també d’anar aclarint-se a mesura que passin els dies.

 

La primera, el cost que tot això suposarà per a un partit tan rebregat com Convergència Democràtica, que, després de la inculpació de Jordi Pujol, va haver d’autoliquidar-se. I, per extensió, en el Partit Demòcrata, que és precisament perquè no volia deixar de ser.

 

La segona, el trau que el projectil farà en Junts pel Sí, i per extensió, en tot el procés sobiranista, que els partits i les institucions de l’Estat confien desarborar demostrant que sí, que això de l’independentisme és un invent de Convergència per entelar la seva corrupció i continuar robant en una Catalunya sense la tutela necessària dels més purs i castos del món. Que són ells.