Catalunya com a malaltia crònica de l'estat

"L'estat té com a objectiu màxim l'ajornament del conflicte institucional. No pretenen solucionar el problema, sinó cronificar-lo"

L'estat espanyol ha optat per la repressió, sigui quin sigui el grau que se n'apliqui. De fet, era una de les possibilitats. Una altra hauria estat intentar contrarestar els arguments de l'independentisme entrant directament en el debat, oferint un projecte de Catalunya prou interessant des de la sempre atractiva prudència política i institucional. Però per a això Madrid hauria d'haver concedit una mínima legitimitat democràtica als independentistes que és del tot impossible des dels paràmetres del règim del 78.

 

I no. Així les coses, l'estat té com a objectiu màxim l'ajornament del conflicte institucional. No pretenen solucionar el problema, sinó cronificar-lo. Es tracta de jugar a curt, intentant erosionar el Partit Demòcrata amb la corrupció del sistema del 78, jugant a substituir l'hegemonia convergent per la d'ERC i intentant així guanyar una mica de temps. Una opció que implicaria que Oriol Junqueras bescanviaria una presidència autonòmica per la independència que aquestes generacions tenen més a tocar dels dits que mai. Un escenari delirant que només detona un desconeixement profund de la Catalunya actual.

 

En definitiva, l'estat sap que ha perdut la legitimitat com a mínim de la meitat de la societat catalana i no té la voluntat de recuperar-la, només intimidar-la. Tot plegat, un intent d'aturar les agulles del rellotge que podrà tenir més o mensys èxit, però que mai recuperarà l'hegemonia perduda.