Parlar per parlar

"L'Estat només pot prohibir i la qüestió serà quina reacció tindrà la societat catalana davant l'enèsima prohibició arbitrària i despòtica"

En la seva precampanya a les primàries del PSOE, Patxi López ha fet escala a Catalunya i ha parlat de la "qüestió catalana". Molt típic dels polítics espanyols: parlar de Catalunya quan hi són, però res més. La resta del temps, quan són a Espanya, és com si Catalunya no existís. Creuen que poden proposar un futur per al conjunt del país sense comptar amb els catalans. Greu error.

 

A Catalunya es fan les propostes i a Catalunya es queden sense que ningú les reculli o actuï en conseqüència. López va venir a Catalunya a dir que cal aturar les màquines per evitar el xoc que molts vaticinen i donar-se temps per buscar una solució. Sembla una actitud equidistant, arbitral, prudent, respecte a dues parts en igualtat de condicions. Només que no estan en igualtat de condicions. El full de ruta, les màquines són l'única garantia amb què compta l'independentisme, la seva única possibilitat de imposar-se. Si les perd, desapareix.

 

Al govern central hi ha més opcions. A més de les màquines que pot aturar (els processos judicials, per exemple) pot posar en pràctica mesures polítiques i obrir vies de negociació, cosa que no ha fet fins ara. Però això és cosa seva.

 

L'abast de la petició de López d’"aturar màquines" s'observa en la seva proposta de reconèixer Catalunya com a nació "cultural". Un veritable anacronisme, poc atent a l'estat de les posicions avui dia en un procés de crisi constitucional. Reconèixer una evidència per no reconèixer una necessitat: que Catalunya és una nació política i que la famosa sentència del Tribunal Constitucional de maig de 2010 és un disbarat jurídic i un abús polític.

 

Aturar les màquines per negociar és una cosa que el nacionalisme espanyol va haver de fer molt abans de l'actual full de ruta, potser arran d'aquella sentència o de les reaccions posteriors. Però, per a això, s'haguessin necessitat dirigents capaços de comprendre el que estava passant.

 

Sens dubte, el govern central té moltes màquines per aturar. Els processos judicials els primers, sobretot perquè no són tals, sinó purs judicis polítics disfressats d'actes jurídics. Les presumptes activitats de guerra bruta de l'Estat contra l'independentisme i contra persones en concret. La política de recentralització de l'Estat i estrangulament de l'autonomia catalana.

 

La qüestió és què implica el fet d’"aturar màquines". No pot ser ajornar el referèndum perquè és el compromís de la majoria parlamentària catalana. En el nacionalisme espanyol s'argumenta que no és possible negociar res quan una condició inexcusable és la realització del referèndum o referèndum "sí o sí". Però no es veu per què aquesta posició ha de ser més inadmissible que la contrària, la que posa com a condició inexcusable la no realització del referèndum o referèndum "no o no". Si no es dóna aquesta negativa tancada, bé podrien aturar-se les màquines sempre que fos per establir la fórmula d'un referèndum pactat.

 

Si no és així, la petició d’"aturar les màquines" és completament irrealitzable. Una de les parts, la catalana, no pot i l'altra no vol. En no tenir voluntat d'entesa amb Catalunya, es tanca en una actitud intransigent, avisant que, segons es desenvolupin els esdeveniments, s'aplicarà la legislació vigent. No hi ha un problema polític; hi ha un problema judicial i d'ordre públic. La parsimònia del govern espanyol a tot el que fa referència a Catalunya apunta a la voluntat deliberada de deixar que els esdeveniments arribin a la confrontació institucional i veure a continuació, que via repressiva resulti la més adequada segons sigui la reacció.

 

Davant la paràlisi del nacionalisme espanyol, la iniciativa cau de nou del costat de l'independentisme. La Mesa del Parlament dóna via lliure a la tramitació d'urgència de la llei de desconnexió. La via està oberta, el referèndum espera. L'Estat només pot prohibir i la qüestió serà quina reacció tindrà la societat catalana davant l'enèsima prohibició arbitrària i despòtica.




Comentaris
Espectador
Catalunya té la partida pràcticament guanyada . si la resposta de Madrid (la resta d'Espanya no conta per res) es violenta . es declara la DUI i el conflicte es internacional "ipso facto" .
0
César
En la calle dia y noche hasta que Europa nos escuche. Y luego a celebrar
0
Narcís ( nosaltres ens n'anem .. més no podem fer per aquests desagraïts, malvats i delinqüents!)
Article clar i català sinó honrat i honest .. res a afegir! PD: la prepotència així covardia d'aquest estat/ país veí clama al cel .. i diu no ser fatxa, rústec, llanut i tuf ( llàstima d'espanyols decents/ dignes i empàtics que també el suporta!)?
0
Encara que sembli il.lus
la resposta es quelcom tant basic com la dignitat personal i de pais. Perqué si tu no et respectes com pots esperar que ho faci algú més. No valdràn les queixes ploramiques el dia seguent.
0
Pain
El referèndum no es farà i si es fa serà boicotejat amb unes eleccions simultànies que els hi diran constitutents però que seran autonòmiques. La noia del pedecat ja ha dit moltes vegades que s'estan preparant per les municipals del 2019 i que el 2020 demanaran les competències de rodalies. El problema dels independentistes no és espanya, són els partits autonomistes que fan veure que són independentistes. Cotarelo que pateix per la corrupció i la manca de futur d'espanya ens té idealitzats.
57
Marcelramon
Pain,..Tot això que dius, tindria sentit, si ja fóssim a finals de setembre, i tot estigues com ara,....et recordo que tot just som a Març, per tant res del que dius es realitat....
0

envia el comentari