Pascal, el 3% (i més)

"Titllar els uns d’oportunistes o els altres d’acabats és un recurs de l’unionisme més rampant, que ja sap què fa quan s’hi posa"

Aquest cap de setmana, després d’un silenci volgut i evident, la coordinadora general del Partit Demòcrata, Marta Pascal, en ple xàfec pel cas Millet i pel 3%, ha volgut marcar distàncies amb l’etapa que la va precedir. Diu que el PDECAT “no té un problema amb el 3%” (una altra cosa és Convergència) i que “si hi ha algú que vol flirtejar amb la corrupció, no té cabuda” en el seu partit. No podrà dir que quan va assumir el repte d’impulsar un partit nou i hereu de CDC no estava avisada de les dificultats que això implicaria. Però tampoc se li podrà negar que haver posat la cara per liderar-ho, ara, en diu coses interessants. No li assegura l’èxit, ni de lluny, però la reivindica, com a mínim, per estar-ho intentant.

 

Va agafar el tren quan passava, i aquí val a dir que va tenir la sort dels qui saben estar en el lloc adequat i en el moment precís (no per casualitat, és clar). N’hi ha que mai de la vida veuen el tren del lideratge ni de lluny. Però també cal afegir que, ja fa temps que el poder en l’espai polític que havia representat Convergència es dóna més un aire al tron de Joc de Trons, on tothom que hi seu acaba socarrimat, que no pas al típic de les pel·lícules de prínceps i princeses de Disney, sempre amb happy end. El tron, a CDC d’un temps cap aquí i al PDeCAT des que va néixer, es dóna més un aire a barra de pollastre a l’ast que a púlpit confortable. Per tant, que Pascal s’hi posés en diu molt. No sé si del seu grau de temeritat o de cabuderia o de convicció, o de tot plegat, però del que estic segur és que supera de llarg la caricatura fàcil que en fan propis i estranys, molt centrada en la seva joventut, inexperiència i, per què no dir-ho, amb una suficiència masclista de fons que a casa nostra encara persisteix.  

 

Surt Esquerra dissabte i Junqueras fa una demostració de força. Reivindica el seu lideratge i el seu espai. Reivindica la netedat de les seves sigles i el seu impuls. I fa bé. Perquè una Esquerra forta és imprescindible per als qui volen assolir la independència. Com també l’és el PDeCAT, igual d’imprescindible, per a això i per a la construcció d’un país homologable, amb un espectre polític que abraci la centralitat (i més enllà) de la seva molt diversa societat. D’aquí que els independentistes (petits interessos de part a banda) haurien de ser els primers de no recelar de l’impuls d’ERC ni de la voluntat de consolidació i de creixement del Partit Demòcrata. Perquè titllar els uns d’oportunistes o els altres d’acabats és un recurs de l’unionisme més rampant, que ja sap què fa quan s’hi posa.




Comentaris
Narcís ( no es preocupi l'autor .. els catalans o persones que estimen Catalunya mai per mai es deixaran ‘ rentar el cervell ‘ per aquests botiflers, venuts o desagraïts/ traïdors!)
Ras i curt: n'és clar que ara és PDC ( no estic d'ànims per posar ' e ' quan aquesta nomenclatura no confon gens !) .. així ningú malparli d'aquest ( sinó .. posin noms!)! 2. totalment d'acord .. ERC faci allò que consideri convenient ( però mai arriscar l'avinentesa de sortir disparats d'aquest jou criminal o estat!)! PD: literatura contra qualsevol de la coalició JxSí n0és obvi ser per a destruir, per a destrui'ns-e .. la sobirania!
2
Tan de bo els "3%" decidissin la Història
perquè els que hem tingut aquí comparats amb els que hi ha a la putrefacta España deixarien la balança immediatament i contundent de part de la llibertat de Catalunya
1
Pep
Visca el PDECat y tots els partits que defensan la nostra Nació .Aqui sempre volen ser mes papistes q el papa i mentres a Espanya continua governant i destruint el PP amb molt mes q un 3%
1
Sortides de to i envejeites infantiloides
seràn castigats a les urnes. Avui mes que mai la gent te una memoria molt llarga i poca paciencia amb el joc partidiste. Potser no es veu desde l'Olimp pero la peble encara hi es.
2
Es precís que el PdeCat rebaixi la seva exposició mediàtica, i per això el relleu per part d'ERC és més que desitjable. Ja vindran temps millors per a tots, sense guerra bruta i nets de brutícia, quan siguem independents.
12
Èlia
"la sort", diu l'Aira. En política, de sort, poca. Està tot més que treballat des de dins. Al Mas li convenia una cara jove, i va trobar el duo dona-home per intentar regenerar la imatge del partit que com tothom sap segueix presidint. De canvis, pocs. Pobre Toni Tant fer-se dir Spin Doctor i no has fet mai, MAI cap campanya electoral. Ni has estat Spin Doctor de cap polític. Ha de ser frustrant, suposo. Però mira la part bona: ets opinador per la quota convergent a diversos mitjans. What else?
33
Per @Èlia
Lo teu amb en Toni Aira, es enveja o pura mala bava ?
4
La Pardal que cobra i no sap de qui
Aquesta nena Pardal porta tota una vida cobrant de CDC, i ara fa veure que no cobrava de Cdc SINO D'UNA MEUCA? Com es pot esser tant miserable, indigna i pallassa? PET DE CAT, QUINA PALLASSADA
23
Mini
Aprendre a construir és el que hem de fer. Del àrbre caigut tots fan llenya. Per això hem de confiar amb el PdeCat, recolzar i construir !!
1

envia el comentari