El pes de les contradiccions

"Hi haurà molts actes amb segell propi en els propers mesos. Com destriar la lògica de partit de la necessària unitat en el propòsit?"

Els partits independentistes han de suportar dues albardes. La primera i determinant, la de l’Estat. Un Estat intransigent decidit a fer naufragar la nau del procés disparant contra la part més fràgil de la tripulació. La segona i important, les pròpies. Les derivades de la situació de cada partit i dels enfrontaments ideològics que els mouen encara excessivament.

 

Els dos condicionants es trenen. No debades el govern de Mariano Rajoy durant molt de temps ha mantingut –i encara manté–  la convicció que les diferències ideològiques i els interessos que separen el Partit Demòcrata, Esquerra Republicana i la CUP rebentaran l’intent de desafiar-lo.

 

Fins ara la trava interna més molesta en la consolidació d’un bloc d’esquerres independentista ha estat la incomoditat de la CUP a l’hora de tancar acords amb Junts pel Sí. Una trava que s’ha anat salvant amb papereres de la història pel mig.

 

Però ara se’n podria afegir una altra: la mateixa lògica partidista entre el Partit Demòcrata i Esquerra. Una lògica sempre insinuada però encara no especificada obertament.

 

Dissabte passat els republicans van desplegar una exhibició de força al Centre de Congressos Internacionals de Barcelona sota la divisa “La república que volem”. Va ser un primer acte per preparar el referèndum. Però alhora una iniciativa també per consolidar l’hegemonia que la mateixa Esquerra s’atribueix i que confirmen les darreres eleccions i els sondejos.

 

Hi haurà molts actes amb segell propi en els mesos que queden per convocar un referèndum que demana una gran mobilització. Com destriar la lògica de partit de la necessària unitat en el propòsit? N’hi ha que sembren i n’hi ha que espigolen...