Millet i el seu amic Aznar

"Millet era considerat un dels principals actius de l'aznarisme a Catalunya, que intentava fer-se un forat social a partir de la intervenció directa en l'activitat cultural, via fons d'un estat amb el superàvit que generava la bombolla immobiliària"

"Estimat amic: El meu agraïment sincer per la teva carta del 30 de maig i per les corbates que has tingut l'amabilitat d'obsequiar-me", escrivia José María Aznar a Fèlix Millet, en aquell moment l'últim -i lluent- fitxatge de la branca catalana de la Fundació FAES. El substantiu "amic" no era retòric. Els matrimonis Millet i Aznar es veien amb freqüència a Menorca i, de fet, les subvencions de l'estat al Palau de la Música s'havien incrementat substancialment al compàs d'aquesta relació personal. Tant, que els Mossos van investigar una "pressumpta exigència de comissions" vinculada al cobrament de prop de dos milions d'euros per part de la Fundació FAES i relacionada amb les obres al Petit Palau.

 

En aquell moment, Millet era considerat un dels principals actius de l'aznarisme a Catalunya, que intentava fer-se un forat social a partir de la intervenció directa en l'activitat cultural, via fons d'un estat amb el superàvit que generava la bombolla immobiliària. Un suport que va arribar a traduir-se en un intent de col·locar l'ara jutjat a la presidència del Barça en substitució (o més aviat recanvi) de Josep Lluís Núñez. Millet era una de les cares del que després es va anomenar el Pont Aeri, l'altíssima burgesia barcelonina, sempre ben connectada amb Madrid.

 

Tot plegat són dades perfectament sabudes, però em temo que oblidades perquè llegint la premsa de Madrid -i part de la d'aquí- més aviat sembla que s'estigui jutjant a un independentista penedit que està disposat a denunciar als seus companys de sedició. Això quan, de fet, el que demostra el Cas Palau és que tot el sistema -català i espanyol- estava tan podrit que un espavilat sense escrúpols era capaç de fer-se immensament ric pel senzill sistema de cobrar més comissions de les que pagava. Que els empurin a tots, començant pels convergents que anaven a parar la mà -repeteixo: a tots, no pas a alguns- però Fèlix Millet no era el procés català. Era la FAES i rodalies.