Por el Rey y el Palco! Parlem?

"El capital, els rics, els corruptes (¿Roca? ¿Millet?) els acomodats, els vividors i els servils han fet la seva aposta per l'Espanya dels 78"

L'any passat vaig tenir l'oportunitat de prologar la interessantíssima Història de La Vanguardia de Gaziel (L'Altra editorial) Algunes de les coses que el periodista i profeta del catalanisme deia no han deixat de donar-me voltes al cap aquests mesos. Entre les més destacades l'advertència que fa en Gaziel que a derrota del catalanisme en el seu cicle llarg més reeixit (1907-1939) tenia molt a veure en què cap dels prohoms del moviment va procurar que el catalanisme tingués una banca i una premsa pròpies.

 


Avui ens troben a les vespres de cloure l'intens cicle curt (2005-2017) i com llavors, tampoc tenim ni banca ni premsa de gran difusió disposades a treballar per la República. En el tema de la premsa, Gaziel sempre va advocar per una premsa catalanista potent en castellà. Aquesta possibilitat és avui impossible quan ambdues capçaleres han apostat pel borbonisme.

 


I la banca? D'ençà que Jordi Pujol malbaratés amb Banca Catalana la possibilitat de construir un grup financer centrat en el país, el vell catalanisme va apostar per les caixes i, singularment per la Caixa per omplir (en fals com hem vist) aquest paper. I aquesta setmana, en una operació que és de gran abast simbòlic i per tant polític, La Caixa (sí, ja sé que ara no es diu així) ha anunciat que patrocinarà el Real Madrid de Florentino.

 


El senyal és clar. Com va dir el mateix Bárcenas en seu judicial, per què tenir trames corruptes si tens accés al Palco del Bernabeu. I així Fainé ja ha fet la seva tria. Entre el país i el poder, La Caixa ha triat lògicament el poder reconcentrat de El Palco, El Puente aéreo i La Zarzuela per on passava el Nadal la seva exonerada ex empleada Cristina.

 


Si féssim cas a Gaziel, la situació dels republicans catalans fóra dèbil, donat que no disposem dels immensos recursos mediàtics dels quals disposa Fainé i l'oligarquia borbònica. És cert que per afrontar les infàmies histèriques que es gasten "els mariachis del statu quo" que diu en Companyon ens vindrien bé més recursos. Però si ho pensem fredament, i a despit del que recomana la tàctica clàssica sobre l'acumulació de forces, el cert és que aquesta decantació ens afavoreix. Aquells que atacaven al republicanisme per ser "la burgesia catalana" "l'oasi" i altres figures metafòriques del ja mort catalanisme, hauran d'espavilar. Com és evident, el capital, els rics, els corruptes (¿Roca? ¿Millet?) els acomodats, els vividors i els servils han fet la seva aposta per l'Espanya dels 78. Queda clar que qui té privilegis a conservar serà antiindepe. Els que no tenim res a perdre, republicans.

 

Por el Rey y el Palco! Parlem?