L'Espanya del Tribunal Suprem

“Votar un partit feixista o destinar diners públics a la guerra bruta contra Catalunya és legal, posar urnes de cartró és desafiar l’Estat de dret”

Votar un partit feixista, desgravar-se a la declaració de la renda la quota de la subvencionada Fundación Nacional Francisco Franco, mantenir vigents els consells de guerra a milers de víctimes del franquisme assassinades per haver traït la pàtria, recórrer a les clavegueres de l’Estat i als diners públics per fer guerra bruta contra Catalunya i homenatjar la División Azul amb presència de càrrecs públics de l’Estat. Són pràctiques emparades per la Constitució espanyola. Legals i ajustades a l’Estat de dret. Però una urna de cartró amb paperetes a dins sense cap efecte jurídic ni polític és “un torcebraç a l’Estat de dret”, un desafiament imperdonable a la legalitat. Així és un Estat espanyol producte de quaranta anys de dictadura i quaranta més de democràcia empeltada de franquisme sociològic. Un Estat en el qual un fiscal del Tribunal Suprem defensa amb arguments polítics la petició de pena de nou anys d’inhabilitació per a Francesc Homs per prevaricació i desobediència en el procés participatiu del 9N. No cal afegir res més.


 

Aquest és l’Estat espanyol que moltíssims catalans volen abandonar i que alguns espanyols volen transformar en un estat democràtic del segle XXI. D’aquests espanyols, una part vol fer la truita sense trencar els ous –Coscubiela, Rabell i l’oficialisme de Podemos-, però altres espanyols, com Íñigo Errejón, han pres consciència que per fer una truita potser caldrà trencar els ous. A Catalunya i a Espanya. I que si es trenquen els ous, no serà un acte il·legítim.

 

 

Però malauradament, també és l’Estat espanyol que PP, PSOE i C’s volen blindar a cop de precintar urnes, amenaçar amb intervencions administratives i, si cal, utilitzar la força. Ras i curt, es neguen a desvincular-se de l’herència franquista i sacrifiquen la democràcia i el progrés en nom de la unitat d’Espanya.

 

 

A les portes Tribunal Suprem, unes 200 persones que acompanyaven Francesc Homs cridaven “volem votar”. L’endemà, quan Artur Mas havia de declarar com a testimoni, dos homes cridaven “traïdor, sediciós i corrupte”. Tampoc no cal afegir res més.




Comentaris
Ricard Gòmez
Gran article, millor explicat impossible
0
Qiuico
Excel·lent mirada sobre la paupérrima democracia espanyola. Ras i curt.
0
QUÀN MARXEM?
Tinc pressa.
0
Capità Nemo
Títol correcte: La Castella del Tribunal Suprem. ELS CATALANS NO SOM CASTELLANS. "CATALONIA IS NOT CASTILE"
0
Isabel Casals
molt bé, Gemma! Una abraçada!
0
dolors
Gran article. Totalment d.acord
0
Narcís ( allò que és clar .. és que no hi tenim res a veure amb nostre botxí, ni com poble, ni com moral, ni com consciència, bona consciència!)
Ras i curt: què es pot esperar d'un estat que subvenciona ' fundacions ' / organitzacions que homologuen/ monopolitzen península ibèrica amb país veí tot dient-s'hi amb tota la barra ' ancha es Castilla ' i tururut viola ( i per si no fos prou mantenint, defensant, cap dret que sí fets ( poders fàctics) per interessos particulars/ familiars i, sobretot, espuris? PD: n'és fàcil d'entendre .. quants ' espanyolets mil del carrer morts de fam ' són benestants àdhuc fora mida per l'espoli que patim?
0

envia el comentari