Juguem

"La campanya del referendum d’independència ha de començar sí o sí"

El carnaval ja s’ha acabat. Les màscares van caient d’una en una. Ja no hi ha disfressa que pugui camuflar les males intencions d’aquella gent que està radicalment en contra del dret dels ciutadans de Catalunya a decidir –lliurement– el seu futur. Han quedat ben retratades totes aquelles persones –opinadors, tertulians, representants polítics i insitucionals–  que fan tot el possible i més per evitar que els ciutadans puguem depositar una papereta dins d’una urna, sigui a favor o en contra de la independència de Catalunya. Repeteixo, sigui a favor, o no, d’una Catalunya independent.

 

Des de la nit del 27-S, després d’una campanya del tot bel·ligerant contra l’independentisme, la immensa majoria dels mitjans escrits i audiovisuals de l’opinió pública, o publicada, espanyola –a través dels seus tentacles a Catalunya– fan mans i mànigues per inculcar a la població un relat on l’independentisme hauria fracassat. Tot això amb l’inestimable ajuda del joc brut de l’Estat. Un Estat, recordem-ho, en estat de descomposició. Tot s’hi val. Fins i tot les mentides cara a cara. Senzillament no han acceptat que des del 27-S l’independentisme ha passat a ser majoritari al Parlament de Catalunya. Un Parlament que, per cert, és objecte d’una inquisició judicial en tota regla.

 

Del sector dependentista, només llegim i escoltem excuses en lloc de raonaments sòlids. Lleis i subterfugis per no voler escoltar a la gent que vol que el futur de Catalunya depengui de la voluntat dels seus ciutadans, amb tots els deures i les responsabilitats que això comporta. Tard o d’hora, totes aquelles persones que creuen que Catalunya no s’ha de constituir en un Estat independent ens haurien d’explicar, amb arguments sòlids i sense por, les raons per les quals creuen que Catalunya ha de renunciar a la seva plena llibertat com a subjecte polític de cara el món. Ja no és només una qüestió d’higiene democràtica, sinó d’honestedat. Defugir aquesta qüestió és, al meu parer, és un rebuig frontal a les preocupacions dels ciutadans del nostre país.

 

És precisament per tot això que la campanya del referendum d’independència ha de començar sí o sí. No cal esperar saber la data i la pregunta. Perquè el referendum vinculant es farà. I es farà perquè si no es fes, la presa de pèl seria monumental, i llavors sí que el govern hauria fracassat. Potser haurem de repetir-nos. Potser haurem de fer l’esforç de tornar-nos a explicar. Però és un esforç que val la pena, perquè ens hi juguem no només la nostra llibertat col·lectiva, sinó també el futur i benestar dels ciutadans de Catalunya –independentistes o no– en front d’un Estat que ens vol callats i sotmesos. Tot això ho hem de fer sense perdre de vista que la democràcia comença al carrer. I hem demonstrat mantes vegades que al carrer no ens guanya ningú.




Comentaris
terrassenc
Completament d'acord. Els tempos dels tacticismes partidistes són contraproduents. Cal explicar ja els avantatges i els inconvenients de ser una República independent i tenir el control total del nostre país. Cal denunciar la mentalitat autonomista que fa que la gent cregui que el seu vot és irrellevant i que ni s'imagina el poder i la responsabilitat que tenen els ciutadans d'estats lliures de mida mitjana/petita. No hi ha color, però cal explicar-ho amb exemples ben clars. Tenim pressa!
Narcís ( sabent el que ens fa l'estat/ país veí, sabent tot allò que ens llancen llurs politicastres i sabent les bestieses o falsedats, ardideses i perversitats de mitjans espanyols . . . )
. . . i només que la ' campanya ' tractés : 1. del mal tracte, menyspreu, odi i bandejament a allò català .. 2. de l'anihilament de la història o passat , present i futur de la nació catalana .. 3. de l'espoli, sia en atrac, sia en furt, de nostres rendiments per fúme'ns .. 4. dels entrebancs/ traves tot cercant destruir lleis democràtiques en pro de nostre poble .. i 5. de no voler ser mai més llur ninot de pim pam o fuetejat, escopit i burlat injuriosament .. . . . . . n'hi hauria prou!
La campanya del referèndum és preventiva
Per si es celebra una mena de referèndum, legal o il·legal.
Joan-Emili
L'enhorabona Tayssir! El teu article m'ha agradat molt, i per tant, el subscric plenament. Et felicito, a més, per com escrius de bé el català, essent com ets tunisià; tot i que veient com t'expresses, crec que també et sents català. Benvingut a la lluita per la independència amic!

envia el comentari