La culpa és nostra

"Això dels Oscar és una anècdota sense importància, però el mateix esquema es repeteix cada dia i acaba en coses molt més importants com l'exculpació d'una infanta"

Quan vaig llegir que la premsa (escrita per treballadors assalariats) estava cercant els culpables de l'error dels Oscar per explicar-los tota la història als seus lectors (majoritàriament treballadors assalariats) vaig intuir on acabaria tot plegat. Efectivament, els culpables són dos treballadors assalariats que s'han convertit en el boc expiatori d'aquella mena de ridícul de baixa intensitat. Què en som, de burro! Oi? Perquè el senyor Warren Beatty (milionari i famós) rep un targetó on diu Emma Stone per La La Land i decideix no advertir de l'error i, en un acte de covardia, passar el sobre a Faye Dunaway perquè es mengi ella el problema. Però ell no és EL culpable. Ni és LA culpable la pròpia senyora Dunaway, que tira pel dret i passa olímpicament de llegir correctament la targeta. Però no, cap d'ells són ELS culpables. Ben mirat, són rics. No se'ls pot demanar que facin les coses bé i, si fiquen la pota, no és just culpar-los. Són rics (ho havia comentat?).

 

Si la qüestió és filar prim, podem culpar solidàriament l'empresa PwC (Pricewaterhouse Coopers), una auditora que s'encarrega de custodiar els maletins amb els sobres dels guanyadors. Objectivament, aquesta corporació podria carregar amb les culpes per tot aquest merder. Bé, és la seva responsabilitat, no? Que els sobres siguin on han de ser, quan toca i en l'ordre correcte. Però culpar una empresa és lleig. Creen molts llocs de feina, les empreses. Ens alimenten a canvi d'unes poques hores de feina i, a més, què és una empresa? Així que els periodistes han decidit culpar d'aquell error als treballadors. A dues persones (de qui no diré el nom perquè no cal) que treballen a PwC i que (presumptament) es van equivocar a l'hora de repartir els sobres amb els noms dels guanyadors. Els seus noms a Google tenen més de 73.500 resultats.

 

És una xorrada, sí. Una tonteria. Un detall. Però és fascinant com a reflex del funcionament mental de la nostra societat. Un esquema bàsic on les culpes, les conseqüències i els càstigs circulen en direcció descendent fins caure sobre els treballadors, els empleats, els més desprotegits de tota la piràmide alimentària. Aquest mecanisme cruel i miserable m'ha fet pensar en la novel·la The Grapes of Wrath. En un moment concret on un empleat del banc explica que les empreses no existeixen. No són ningú. No pots enfadar-te contra un banc perquè no és res. Només una idea. Per tant, tota la ràbia, la frustració i la vergonya ens la repartim solidàriament els treballadors. Els de baix de tot. Sí, això dels Oscar és una anècdota sense importància, però el mateix esquema es repeteix cada dia i acaba en coses molt més importants com l'exculpació d'una infanta.




Comentaris
toni
t´has lluit, reflexiona
5
miquel.
Genial. El faré servir a la feina.
1
L'article pot ser encertat o un nyordo en funció de si a la targeta també hi havia escrita la categoria del premi o no.
1
Narcís ( pel que fa a la infanta .. res que no reflecteixi el que és país veí, el que és aquest estat, el que són nostres invasors anihiladors i espoliadors o .. l'autor pensava ser dessota ' poder just ' que no delinqüent, que no maquiavèl·lic?)
El text té força raó en el fons o missatge que no sé si en aquest cas i posant pel mig home de 80 anys i dona de 76 ( exemples a dojo on ' el de dalt ' culpa de llurs errors àdhuc de franc el de sota, tot plegat, no quedar malament i millor!) .. però no oblidi l'autor que malauradament " l'obrer n'és el primer en fúmer l'obrer ", ço és, no cal tenir amos, caps, capatasses, encarregats ' per a rebre ', ja hi són els mateixos companys qui ' et donen '! PD: si som sans .. no n'amaguem la realitat!
1
Manel Ferrer
Per fi algú diu el que vaig pensar jo quan es va difondre l'error. Però, jo vaig pensar més, segurament va ser covardia per no dir que la tarja no era la correcte, o bé que el paio, amb els seus 80 anys, no veu ni torta, i no podia llegir el que deia la tarja, i tampoc la Faye Dunaway. Sí, rics i famosos, però amb la coqueteria de no portar ulleres, que fa lleig.
0
Potser tens raó
pero en aquest pais nostre també ens falta responsabilitat personal, ells en diuen "accountability".
0

envia el comentari