Errejón es treu la perruca de Carrillo

"No és possible, i Errejón ho sap, afrontar una revolució democràtica a Espanya mentre, en paral·lel, s'assumeixen els límits a la decisió política que s'imposen des del binomi PP-PSOE"

"És totalment legítim que l’independentisme no vulgui esperar més"... Amb aquesta frase, Íñigo Errejón ha deixat enrere, nítidament, tota la paleodirecció de l'antiga ICV que s'aferra a l'estatu quo del 78 per intentar mantenir el control d'una esquerra que -tant a Catalunya com a Espanya- ha evolucionat al marge -i sovint contra- ells. Estratègicament, Errejón i els seus s'han adonat, des de fa temps, que el bloqueig del dret a decidir dels catalans no és més que una cara més de l'immobilisme de les elits madrilenyes, totalment refractàries a les reformes democràtiques.

 

No és possible, i Errejón ho sap, afrontar una revolució democràtica a Espanya mentre, en paral·lel, s'assumeixen els límits a la decisió política que s'imposen des del binomi PP-PSOE. És del tot incoherent donar suport al PP en la repressió nacional dels catalans i, simultàniament, qüestionar l'estructura de poder derivada de la transició. El Sí se puede, si es vol efectiuno admet parcel·lacions.

 

Des de Podemos, ni que sigui a la segona filera, hi ha qui aplica una lògica lineal, incompatible amb el frau ideològic dels Coscubiela-Rabell, ancorats en el 78 i falcats en els pactes del franquisme amb el PCE. Íñigo Errejón s'ha tret la perruca de Carrillo, ja era hora.