Aguirre, Espanya i la llibertat

"Aguirre la va clavar quan va dir que l’errada va ser equiparar Catalunya amb La Rioja, i no deixar l’Estat de les autonomies per poc més que Catalunya i el País Basc"

Vaig conèixer Esperanza Aguirre l’any 2007, quan era Presidenta de la Comunitat de Madrid Sols veient-la entrar al seu despatx de Sol, on l’esperava per tenir amb ella una xerrada una tarda d’aquell estiu en què Josep Piqué va deixar la presidència del PP a Catalunya, ja es podia endevinar que aquella dona era una força de la naturalesa, amb una rara qualitat en política, la de dir sempre el que pensa quan ho pensa, li agradi o no a qui té al davant. La seva divisa era, em va dir, “Espanya i la llibertat”, i potser algú podrà objectar que la seva idea d’Espanya i la seva idea de llibertat no són absolutes, però el cert és que ningú podrà negar que ella en té, d’idees, altra peculiaritat no comú en la major part de la classe política actual, farcida com està de repetidors d’argumentari, fabricants de missatges curs per curta volada intel·lectual o imitadors de tercera dels (escassos) lideratges.

 

Ara fa pocs dies la va entrevistar el sempre polèmic Jordi Évole, i així hem tingut ocasió de conèixer sense intermediaris la seva visió sobre l’Estat de les autonomies. Potser algú podria pensar que, en línia amb certs analistes intransigents, amb periodistes a la defensa del jacobinisme més radical i amb figures polítiques que aquests veneren, i havent dit que el seu referent polític és Espanya, Aguirre diria que l’Espanya “una y libre” de Franco era la seva, i ves per on, no va ser així.  De fet, ¿qui que la conegués una mica podria pensar que una liberal veiés amb bons ulls socialistes (nacionals) com en Franco, en Hitler i altres herbes actuals de semblant perfil, a dreta i a esquerra?

 

Aguirre la va clavar (contra Clavero Arévalo, per cert) quan va dir que l’errada va ser equiparar Catalunya amb La Rioja (per posar un exemple), i no deixar l’Estat de les autonomies per poc més que Catalunya i el País Basc. De fet, així, asimètric (i federal, com recordava el desaparegut González Encinar) va pensar l’Estat la Constitució espanyola de 1978. Així, per ser aplicat amb lleialtat institucional, va ser pensat l’esquema obert que ha centrifugat en el cúmul d’enveges de ser com altre que en res se’ns assembla, començant per una Andalusia a la que els seus polítics van obligar a ser Comunitat.

 

Aguirre, com sempre, la més llesta del seu grup, potser perquè sap que els interessos que graviten sobre Madrid mai més seran el que eren sense Catalunya, però també per la senzilla raó de què és una patriota; més enllà dels estira i arronsa del poder, sent Espanya emocionalment i crec que sap que mel fet de no tenir en compte les complexes singularitats del territori aboca indefectiblement la seva pàtria a desproveir-se d’una part, o el que per a ella és el mateix, a deixar de ser Espanya. Per passiva és dir que Espanya deixarà de ser Espanya si no és capaç de comprendre com hauria de ser per sobreviure. Just emprant l’altra element del binomi d’Aguirre, la llibertat.




Comentaris
memory
Espe contigo empezó todo: "No podemos permitir que salga del territorio nazional..."
Narcís ( exponent, paradigma, de la descaradura, desvergonyiment i cinisme, tot plegat, espanya!) ( així, de bell antuvi, respecti PPCC .. com nosaltres respectem ses TTCC/ terres castellanes!) ( l’autora per què pluralitza .. quan diu haver vist programa d’aquest tipus?)
Ras i curt: A) a mi sempre m'ha semblat dit en son ' espanyol ': cateta, paleta, cazurra, palurda i gañán ( sempre serà millor que no pas malvada .. que també! )! B) què passà amb terrenys seus/ del marit per on travessa l'AVE .. i què dir-ne del munt escollits de càrrecs investigats àdhuc acusats i condemnats? C) i d'esmentà'ns-e d"' estrangers " ..? i de comparar continuament madrid ( quan n'és el recaptador de rendiments aliens .. i paradís fiscal)/ simple altiplà erm amb Catalunya?
D'una vella casa
La Sra. Aguirre, l'Évole i vostè, representen el trident de la transició dels espanyols política-premsa-universitat amb la qual el règim franquista es va difrassar durant la transició dels espanyols per continuar adormint a la ciutadania. No n'han tingut prou?. Volen que duri una generació més?.
Ustrell
Crec que t'equivoques, Montserrat, la va entrevistar ara fa poc en Ricard Ustrell, de Catalunya Ràdio.
rec
No sé si Nebreda practica autoengaño o vol engañar a nosaltres?
Clarispau
La pudor de la putrefacció. L'Estat construït pels castellans és un Estat putrefacte. El nivell oscil·la al llarg dels segles, però la putrefacció és estructural i no desapareixerà mai. L'herència històrica de Castella és feixuga i enganxifosa. Com que no podem canviar Castella, els catalans hem de construir el nostre propi Estat. ELS CATALANS NO SOM CASTELLANS. "CATALONIA IS NOT CASTILE".
loft
veig que troll de mil noms no descansa surt a tots els rincons com una rata clavaguera.
Jordi M.
Quina llibertat es "antes alemana que catalana" demanan al seu amic Blesa que fes valdre la participaciode Bankia a Endesa. O be l' espantada de Iberia lineas aereas espanolas del Prat gracies a la participacio de la mateixa entitat a Iberia. I qui no recorda com va arribar a ser la president de la comunitat de Madrid gracies al Tamayazo. Persones axi que encara continuen en la politica fan que Espana estigui en les clavegueres de la democracia. Fotem el camp.
tipus
Que Déu ens agafi confessats.
Sly
Es tan patriota i amant de la Llibertat que quan la vas conèixer, poc abans o després, va impedir una proposta municipal per a que una quinzena de centres concertats de Madrid oferissin el Català opcional davant l'augment de sol·licituds provinents de persones amb lligams afectius i/o professionals amb Catalunya, vet aquí. A un altre amb espurnes de credibilitat, Nebrera.

envia el comentari