Sense paraules i sense testimonis: la política del patriarcat

"Les dones feministes de finals del segle XX van dir al món que “allò que no s’anomena, no existeix”

"Les dones feministes de finals del segle XX van dir al món que “allò que no s’anomena, no existeix”. En aquella frase, que durant dècades hem anat recordant, hi havia molta política. Hi havia l’advertiment que la llengua materna ─els gestos i les paraules amb què les mares ensenyen a les criatures a anomenar la vida i el món─ corre el perill de ser cancel·lada pel llenguatge del patriarcat al llarg de la vida: “és millor dir-ho així”, “això no es diu així”, “això s’ha de dir així” o, fins i tot, “si ho dius, et passaran coses terribles”. Aquesta setmana passada ens recordava James Rhodes ─guanyador del premi Fada de la fundació Vicki Bernadet─ que aquesta era la frase amb què l’amenaçava l’home que el violava de petit.

 

Malgrat la proposta de les dones feministes de finals del segle XX, la política de les paraules que diuen la realitat ha quedat substituïda per la del silenci i per la del “sense testimonis”: els silencis fan que les coses no existeixin i l’absència de testimonis fa que les coses no estiguin passant. Però és una política perversa, aquesta. Que mata, a més.

 

Leydi va morir assassinada la setmana passada a Santa Perpètua de Mogoda. La va matar l’ home amb qui havia estat casada. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha reconegut que la Fiscalia havia aturat l’acusació “perquè no hi havia testimonis” i el conseller Jordi Jané, en les seves declaracions davant l’assassinat de Leydi, va dir que “aquests són fets que com a societat no ens podem permetre”.

 

“Com a societat?”, “que no ens podem permetre?” no sé si parlava en primera persona del plural masculí, però no ho crec, i les paraules precises, en el sexe que són, resulten avui una urgència: que si no es diuen, vaja, la vida s’acaba. Les paraules precises eren “com a homes hem de deixar de matar”.

 

Cal dir que els homes maten. Que violen. Que només ho fan ells. Que han imposat a les institucions l’assetjament com a pràctica habitual, i que “fan desaparèixer els testimonis”. Que han imposat la hipersexualització de les joves  com a nova manera per a garantir-se’n el control, i que, en silenci, amb quatre emoticones per whatsapp, les controlen. Que els joves violen a les cases de menors, i que no pot ser que ni la consellera d’afers socials hi sàpiga posar les paraules precises i es quedi amb un “és que el món està canviant”. Cal que moltes i molts diguin que a Laydi la va matar aquell home, sense testimonis, i que els tribunals no poden seguir esperant que els homes matin amb testimonis perquè tinguin sentit les lleis.




Comentaris
JRRiudoms
Escriure "Les paraules precises eren 'com a homes hem de deixar de matar'" és d'una niciesa suprema. Més que res perquè servidor, mascle heterosexual i monogam no mato a ningú (fins i tot, sapiga que sóc vegà). I tampoc em dedico a violar a la veina o a les companyes d'institut del meu fill.O sigui, que si s'han de dir veritats, cal dir.les. I una veritat és que el patriarcat no comporta per se cap tipus de violencia vers la dona. I trant violent i cabronas pot ser un mascle com una femella.
Narcís ( i vinga tretze són tretze .. serà per a ‘ acreditar exercici d’ activitat professional fora de l’àmbit acadèmic universitari així renovar contracte amb la universitat ‘?) ( i no barregem pinxos, delinqüents, amb marits i pares de familia .. vegi’s què passa en cas de malavinguts !)
Ras i curt: 1) fer un ' relat ' anti-homes fonamentat en delictes de sang/ mort n'és el més cruel homenatge que pot rebre dona assassinada, ço és, n'és usar-la cercant-hi negoci particular ( tot maquillant-ho d'academicisme!)! i 2) no sé de quin món ve l'autora, però en aquest la familia sempre ha estat ' matriarcal ' àdhuc a l'hora d'administrar ( manar ) ingressos domèstics! PD: allò clar n'és no ser cap mena de masclisme el que mata que sí el Dret en separacions/ divorcis!
en
En general estic d'acord amb el que has dit, riudoms. Excepte que el patriarcat no sigui violent per se: patriarcat o matriarcat són violents contra l'altra meitat (violència simbòlica en ostentar el poder, però violència). En un cas o altre, sigui poder d'homes o de dones. Un matís, només. Jo tampoc no he matat ningú.
Dona
Homes honestos i lleials, que no pegueu ni mateu, que sou companys, pares i germans..., què s'ha de fer per aturar els assessinats a les dones? Com a homes, què penseu? Com podeu ajudar?
propietat
A Leydi la va matar un home que la considerava seva. . Els possessius fonen el subjecte. Prou de "la seva dona"
panxoman
cada dia més en la línea del manifest SCUM. Ara ja vol condemnar el homes sense testimonis, no té prou amb que amb una denúncia certa o no, vagin ja directes a la garjola una nit, i se'ls consideri culpables sense presumció d'innocència. No trigarà a demanar que s'elimini el homes com es fa en el manifest feminista SCUM. links x qui no ho conegui http://www.ciudaddemujeres.com/articulos/Cuarenta-anos-del-grito https://ca.wikipedia.org/wiki/Manifest_de_l'Organització_per_a_l'Extermin_dels_Homes
jaume i
aquest article destil·la un un odi fora de control cap els homes. Això de dir que "els homes maten i que violen i que només ho fan ells" és evidentment una fal·làcia misàndrica. Les dones també maten i violen. Seria com posar d'exemple un assassí immigrant i dir que tots els immigrants són assassins. Criminalitzar la meitat de la societat. Em sorprèn que aquest tipus d'articles incitadors de l'odi i de la desconfiança entre homes i dones siguin acceptats per la línia editorial d'aquest diari.
Narcís ( ja n'hi ha prou de ' sembrar zitzània ' de baixa estofa .. si verament es preocupa tant de la dona .. busqui les causes o massa sovint “ què passa amb les denúncies falses “, “ què passa en com roman l’home en la separació “, què passa amb dones maltracten homes i .. grans?
No entenc com havent-hi persones de gènere quin sigui i d'allò més sanes, intel·ligents i sàvies àdhuc desconeguts-des dels PPCC .. es publica text tan babau, injust i de ' subversió ' patètica/ ridícula! PD: l'autora n'és professora associada d'universitat? cal mostrar/ demostrar tenir tasca fora perquè periòdicament la hi ' renovi '?
Article de Patricia Martinez
Patriarcat, masclisme, homes són dolents, assassins, maten dones, violadors, només ells, castració, presó, no calen testimonis, dones són bones, víctimes, feminisme veritat, odio el meu pare. Barrejar a plaer i publicar la propera setmana.
quim86
Leydi... amb aquest nom podriem concretirzar molt més el colectiu acusat; homes, classe baixa, immigrant, castellanoparlant. A veure si tens nassos. A part d això, vius en un mon fictici i carregada d odi, fes-t'ho mirar baby.
Ciutadana farta
El que va matar es un assessi, ni home ni dona, assessi, i dones assessines tambe en tenim, diem les coses pel seu nom, jo com dona i mare de fills i filles no puc tolerar l,odi als homes, es indignant i fastigos, jo podria afegir que es revisin els assessinats de dones de deu amys ença i a part d,algunes excepcions , molts han sigut fets per inmigrants de cultures molt masclistes per um machismo mal entes, i aixo no vol dir que tots els que venen d,alla siguin mascles assessins,
Què passa?
A què ve tant de rebuig? Jo sols sento noticies d'asessinats, violacions, pederàstia fetes per homes. És clar què no tots els homes fan això. Però els autors d'aquestes atrocitats són molt majoritàriament homes. No comprenc per què os sentiu atacats. Vosaltres no ho feu, molt bé, però això no treu que siguin, majoritariament, els homes els autors d'aquesta violència. Els fets són aquets.

envia el comentari