El mal, el bé i l’ús partidista dels sentiments

"Ni els partits ni les autoritats governamentals haurien de ser a les manifestacions ciutadanes d’aquesta mena"

Que casa meva és casa vostra cantava Sisa mentre convidava a entra-hi tota mena de personatges de conte (llop inclòs) fins arribar a desdibuixar tant la pròpia casa que havia de dir si és que hi ha casa d’algú. Probablement és el millor retrat del que ens està succeint amb el drama imperdonable i paradoxal de què la gent mori intentant arribar a un lloc on no perdre la vida.

 

Sense un gest contemplen l’èxode mortal països que haurien de ser el primer destí d’asil per la proximitat cultural i lingüística als refugiats i pel fet no menor de la seva fortalesa econòmica. Què fa l’Aràbia Saudita mentre aquí sortim al carrer a demanar al PP que obri una mica la porta i entrin els 17.000 compromesos?  Res. I què fan els totpoderosos (i crítics) Estats Units mentre nosaltres ens donem cops de pit i entonem cançons emocionants? No gaire. I què fa cap país en general dels que compten alguna cosa al “tapet geopolític” per tal que la mort i la misèria que provoquen les guerres s’acabin perquè s’acabin les guerres? No massa, i sé que la pregunta és naïf. Però és que són guerres, a més, on les possibilitats diplomàtiques d’evitar que es compleixin els acords sobre com s’han de fer les guerres (vegi’s Convenció de Ginebra, vegi’s l’eterna contradicció de matar amb un cert ordre!) no semblen haver-se esgotat.

 

Sé que els interessos que graviten sobre el mercat de la guerra, i les tendències humanes i polítiques que les fan inevitables continuaran. I sé també que els crits d’indignació de la gent per haver de contemplar des del confort l’anihilació sistemàtica d’altres éssers humans són sincers. Però tot sumat em sembla un consumat exercici de cinisme. Perquè fins i tot a Trump l’han votat molts mexicans. Perquè pensar que som fonamentalment bons o que els dolents són sempre a una altra banda o és tonteria o es mala fe.

 

Ni caben mil en un aforament per a 100 (com va palesar el dramàtic cas del Madrid-Arena) ni es pot pensar que darrere els ja acceptats (i no complerts) per Espanya no en vindrien més, ni Merkel deixarà de pagar a les urnes la seva generosa (i cristiana) obertura de les portes d’Alemanya. Però això la gent no ho sap, perquè aquesta no és la seva obligació. Però sí ho han de saber els partits. I per aquesta raó ni els partits ni les autoritats governamentals haurien de ser a les manifestacions ciutadanes d’aquesta mena. Perquè són ells els que han de saber que, com amb els fills, un bé d’ara pot ser un mal futur. I sé que és més fàcil dir-ho que actuar en conseqüència.

 

Quan es demana d’un govern que faci uns deures que els propis que els reclamen saben quin és l’efecte electoral, social i econòmic que té i que no voldrien per a ells mateixos, estan fent un ús partidista de la gent (com quasi sempre) Per això és fàcil que hi siguin tots els partits menys el PP, tot i que en la manifestació de dissabte els de C´s anaven amb la boca petita, perquè ni creuen el que reclamen ni volen que se’ls identifiqui amb els que diuen que amb un nou país es pot (intentar) fer d’una altra manera.

 

Potser sí ho intentaríem, això de rebre qui sigui que necessiti asil, ni que siguin milions. Perquè potser sí és cert que aquesta terra ha estat, per la història, per la situació geogràfica, per tantes coses més, una terra d’acollida. Però siguem capaços de distingir bé la diferència entre l’acollida volguda i això que, en raó del número i de la força, hem anomenat “invasió” i que, ni ara ni mai, pot agradar a la gent, per molta pancarta benintencionada que s’enlairi demanant d’obrir les fronteres sense més.




Comentaris
D'una vella casa
1. El drama dels refugiats és seriòs i no es pot ventilar amb "consignes". 2. Catalunya va passar d'una població estrangera (2000-2009) del 2,90 al 15,84, és a dir, a (1.103.720) "immigrants ". 3. El problema d'ara dels "refugiats" s'ha de resoldre, principalment, a orígen i acabar amb les seves causes: les guerres i els interessos de determinats països com l'estat espanyol, que no s'han explicat.
D'una vella casa
Sra. Nebrera, com ens té acostumats sempre fa tard: ara, què pot solventar Catalunya amb els "refugiats"? com abans, qui va provocar la bombolla financera i immobiliària espanyola?. Sempre hi trobarà a l'estat espanyol i als partits estatals de dretes i d'esquerres. On era vostè llavors? ,i , abans d'aquesta manifestació?, per a defensar al govern i a la ciutadania catalana?. (Una altra cosa són les emocions, sentiments i actuacions personals!).
Pessetes a Cabassos
La invasió real i contínua a Catalunya és la perpetrada per Espanya des de fa tres segles. País governat actualment pel PP, però anteriorment pel PSOE, els feixistes, els monàrquics, els comunistes... La invasió que ha canviat els nostres costums, la nostra llengua. Espanya sempre és Una i Invasora.
hivern
Les persones que arriben en pateres des de l'àfrica també demanen asil. Vénende la mala governança dels seus països.I els tenim pels carrers sense protecció ni solució, fins ara
Maria Teresa
La culpable dels refugiats és la guerra i qui ajuda a provocar la guerra? Els països frabricants i venedors d'armes. I Esoanya és un d'aquests països.Prou fabricar armament i prou vendre'l.
Narcís ( Catalunya espoliada, deute de por, necessitats propis a dojo, pares de familia sense mitjans, jovent sense horitzó i aquests dient .. sense comentaris!) ( a sobre, perquè defora/ espanyols diguin ‘ veieu com els hi sobren els diners .. nosaltres no les fem ‘!)
Ras i curt: 1. Si no resolem necessitats/ urgències dels propis .. com resoldre la dels forans? 2. A sobre, dirien el mateix que espanya, quan diuen allò de " el español ya lo hablan .. y se habla en .. " així amb l'islam! 3. A la manifestació, quants catalans i espanyols n'hi havien de vida solucionada ' pública ' i quants d'estrangers? 4. Per què no diu la premsa número vorà de manifestants ( no costa tant fer números!) .. jo no veié Via Laietana plena!
Marcelramon
Per Hivern,...Aquesta gent que venen amb pateres que tu dius, no son bona gent (sempre hi ha excepcións), que es portin de forma civica i educada, sense anar més lluny, Dissabte 18, dia de la Mani, a mitja tarda, a l'estació de Renfe i Metro de l'Arc de Triunf,..una colla de 7 o 8 negres, es volien colar sense pagar, varen agredir i tirar per terre primer a un vigilant que els hi barrava el pas,i despres un altre negre que venia més enrera, va empenyer i insultar amb crit de"Puta", una senyora
Nuria de Mexic
A Europa es sorprenent com ningú vol veure el que els historiadors sabem: vivim una nova onada d´invasions. Ara no examinarem els motius, pero els fets ho diuen. Potser algu es pensa que es una casualitat que tinguem un Trump als USA i alhora una crisi "humanitaria" a Europa. Davant aquests fets enormes, históricament monumentals, si els partits van a una mani o no es anécdota. El món te una problema monumental que ha de resoldre amb imaginació i lucidesa.

envia el comentari