La cultura de la llibertat

"Només els Estats independents poden traduir -de manera efectiva- la pressió popular en una capacitat legal de donar una resposta integral a la crisi dels 'abandonats'"

Han passat gairebé 72 anys des del final de la guerra més mortífera de la humanitat, la Segona Guerra Mundial, que va deixar una Europa completament destrossada, tan físicament com anímicament. A conseqüència d’ella, més de 50 milions de persones d’arreu del món van perdre la vida i prop de 60 milions de persones van haver de refugiar-se abans, durant i després del conflicte. Algunes d’elles van tenir la gran sort de trobar refugi i fer vida nova. D’altres, no tanta.

 

A la Catalunya derrotada i posteriorment dominada pel règim franquista, més d’un milió de persones van haver de fugir de casa seva. Alguns valents van decidir lluitar fins el darrer moment de la seva vida. D’altres no van poden fugir perquè se’ls va detenir, torturar i executar. També hi va haver gent que va preferir romandre quieta i callada, sotmetent-se a la conjunctura per por de represàlies. La qüestió essencial, per tant, és que estem parlant d’éssers humans que van perdre la seva vida i la seva llibertat.

 

Cada persona és una història. I la nostra història col·lectiva es dibuixa a través de cadascuna d’aquestes histories. Cada història és important. Cada persona és important. Cada vida és important. Perquè d’ella raja l’esperança que ens permet lluitar contra la por i tota mena d’adversitats. Perquè de la por, res de bo i durador pot néixer. En canvi, l’esperança i la pau porten la llavor de la llibertat. I aquesta llavor l’hem de cuidar sempre perquè floreixi amb força i evitar que es marceixi.

 

El poble català i les seves institucions saben molt bé què és haver de fugir de casa seva. De relats personals no en falten. S’ha demostrat àmpliament des del carrer que una bona part de la població catalana està a favor d’acollir les persones que fugen de la guerra i de la misèria. No només això, sinó que tant el Parlament com el Govern han fet paleses la seva voluntat i predisposició d’accolir aquestes persones. Per dignitat. Perquè tenim memòria. Perquè és just. Perquè és la resposta més humana.

 

En aquesta crisi, volem actuar com fan Estats com el Canadà. Però la realitat és que el marc actual no ens permet fer-ho, tant si ens agrada com si no. De fet, el projecte polític actual a Catalunya va molt més enllà dels discursos èpics i mediàtics. És un projecte que es basa fonamentalment en la llibertat tant col·lectiva com individual. Volem dotar-nos de totes les eines, també de les que necessitem per garantir el dret a l’asil de totes les persones que fugen de la guerra, de la privació autoritària de la llibertat i de la mort.

 

En aquest sentit, només els Estats independents poden traduir -de manera efectiva- la pressió popular en una capacitat legal de donar una resposta integral a la crisi dels “abandonats”. L’Estat espanyol ja ens ha deixat molt clar com actua en aquestes situacions. Si no ens agrada, tenim el deure de posar-hi remei. No es tracta d’un simple canvi de bandera, sinó d’un canvi d’actitud. No busquem excuses, sinó assumir totes les responsabilitats.




Comentaris
Al clau
fora excuses per als no volem excuses.
Qualsevol
escusa es bona per atacar la feina que es fa en aquest pais: els ocupes i els mossos, el born, el fossar, la immigració i ara van per acusar a qualsevol de racista si no combreges amb ells.
No volem manipuladors.
Fora excuses, sobre tot les interesades i partidistes, que acusen al Govern de la Generalitat en lloc d'acusar a el gobierno de españa, que és qui realment te "la clau de la porta". Fora excuses egoistes, de postveritat. És responsabilitat de tots denunciar la manipulació i no deixar-la prosperar
Narcís ( som trepitjats per espanya així plomats econòmicament i legal! Som plens de necessitats àdhuc sense sostre! Som plens de deixats a sa sort en salut! Som plens de grans abandonats! Som plens d’atracats, ferits, greus i morts i .. “ hi entri tothom “ !)
Som dessota estat botxí/ espoli de por .. som plens d'aturats joves, menys joves i pares de familia .. són percentatge criminal que no cobren res .. i pocs un xic o prestacions, subsidis i d'integració .. majoria aclaparadora de pensions frega el SMI .. i d'aquestes massa ni de bon tros no hi arriben .. . . . . . munt de treballadors explotats en tasques penoses .. munt de treballadors sense retribucions o no conveni respectat .. munt de treballadors esguerrats a posteriori així sense drets ..
Narcís ( ja n'hi ha prou de populisme, demagògia i farsanteria .. munt de compatriotes passen i passaran la vida de ben desgraciats, de ben desgraciada i , a sobre, se'ls vol deixar de xenòfobs, de racistes, d'insolidaris, d'inhumans, de . . . . . ningú els vol mal, però ‘ venir ací n’és l’eixida ‘?
La comparació que fum n'és fora de lloc: una cosa n'és/ era Occident així amb munt de lligams àdhuc amb molts països amb possibilitats .. i altra de ben diferent l'Orient també amb països amb munt de lligams àdhuc molts amb ' clavegueres d'or ' que ben bé poden aixoplugà'ls-hi ( qui tingui orelles que hi senti!)! PD: qui fa negoci amb la guerra? quants són a ca nostra de fora ( espanyols inclosos!)? quin percentatge d'aturats? quin percentatge de delinqüència? quin . . . . .
Manipular el relat
i distraure del que realment podria cambiar les coses, engreixar les files de futurs votants que viuen en condicions precaries.es l'objectiu final del que hem vist avui.
Ciutadana farta
Prou demagogia , sr azouz, que fan els paisosmusulmans, colgats de petrodolars i amb les aixetes d,or, per ajudar als seus germans d,ideologia i costums? Res de res , per tant no tot ho ha d,arreglar la eu i occident, no som l,aixopluc de tots els mals del mon, els seus paisos tambe tenen molt a fer, molt mes que nosaltres, que tampoc ho passem tan be ara i necessitem tots els esforços per als nostres que ho necessiten, barregar independencia amb la guerra i els desplaçats es una falacia

envia el comentari