A partir d'ara, millor present i futur feministes

"M’agrada molt més, sens dubte, per la Catalunya que desitjo, el plural femení que el singular masculí"

Els llibres d’història tradicional explicaven el passat a base de noms propis d’homes i a cop de fets amb causes i conseqüències: segur que recordareu com ens feien aprendre història a l’escola. Bé, i a la universitat, perquè ja se sap que Europa la va fer Carlemany, que Amèrica la van fer unes dotzenes de conqueridors i colonitzadors i que el capitalisme, les Guerres Mundials i les dictadures del segle XX tenen nom propi.

 

Fa dècades ja, però ─sortosament, i gràcies sobre tot als feminismes─ que sabem que la història, com el present, és molt més rica, molt més complexa i molt més humana: l’han teixit alguns homes i moltes, moltes dones i moltes, moltes col·lectivitats. La diferència entre una perspectiva i l’altra rau en mirar-nos només la història del poder i generalitzar, o bé obrir els ulls i els sentits per poder copsar la infinitud de les experiències i els sentits que són la història humana.

 

El 13 de febrer ens hem despertat amb els noms d’Iglesias i d’Errejón sonant a tots els mitjans de comunicació, i ara ja sembla que ha quedat resolta la fórmula política que afrontarà tooots els problemes de tooota la societat que els votarà. La setmana passada, a mida que avançaven les fases “del judici”, els noms d’Artur Mas i de Francesc Homs s’anaven perfilant cap a la unicitat i cap a l’heroïcitat del “procés”: responsables de tot, dos màrtirs més. I això si ens quedem per aquí, perquè segons les notícies, un senyor des dels Estats Units està definint la següent fase de tota la història de la humanitat.

 

En aquest nou desig de Catalunya que tenim caldria començar per deixar d’explicar la realitat ─que de seguida es fa història─ en primera o tercera persona del masculí. Podríem continuar mirant-nos de prop la política femenina, anomenant-la i posant-la en el centre, els mitjans de comunicació podrien feminitzar les seves cròniques i podríem mirar més enllà dels espais de poder per a donar sentit a la vida humana, a les relacions i al benestar. De tot això en tenim un llegat i un futur ple des dels feminismes.

 

De feminitzar el desig de país ha esdevingut, per exemple als Estats Units, una recreació fonamental i simbòlica de paraules: dels United States of America als United States of Women. A mi, com a les dones d’aquesta nova manera de dir, m’agrada molt més, sens dubte, per la Catalunya que desitjo, el plural femení que el singular masculí.




Comentaris
Narcís ( sempre aquest victimisme patètic/ grotesc o perquè som dones o perquè som negres o perquè som gitanos o perquè som immigrants o perquè som . . . i la resta som ‘ una massa compacta homogénea privilegiada?) ( vull permuta laboral i .. paraula que seguiré el ‘ joc ‘!)
Ras i curt: 1. A mi m'agrada més el plural ' travestí ' àdhuc el plural ' hermafrodita '! 2. Renoi, no n'hi ha de dones fent-en malifetes àdhuc rere escut d'homes! 3. Quants homes a la història han estat empentats/ pressionats a fer el mal a dones gràcies? 4. Seria bo que l'autora i d'altres fessin feines de risc físic, més, de risc mortal! 5. Fins quan fer negoci amb aquest tema tractant-lo com si fóssim a segles passats? PD: primer .. per què no ajuda a la llibertat de Catalunya?
A
"El judici" és ja conegut i aviat apareixerà a la Viquipèdia com al "judici a Mas, Ortega i Rigau". Es pot considerar una marca. Sortirà així als llibres d'història. Amb el 66,66% de component femení. La prelació masculina és deguda al fet que Mas era president i Ortega i Rigau, conselleres. No per cap altre motiu.
1410
Ja que heu esmentat en Artur Mas, cal que hi afegiu na Joana Ortega i n'Irene Rigau, que van comparti seient i que les feu invisibles perquè voleu. De la mateixa manera podem veure d'altres dones que comparteixen o ocupen llocvs de responsabilitat polítics, que són els que esmenteu. El problema, a més a més, del de la igualtat, és que algunes dones actuen com a homes seculars. Cal éssers humans que actuïn com a tals i reivindicar que aquests sobretot tinguin la mentalitat de la dona. (Continua)
1410
(Continua) Heu vist com les ministres del govern de Suècia han anat a l'Iran i totes han passat a fer la salutació al president iranià amb el cap cobert? Tot per la signatura d'uns acords comercials? Com és possible això? És del que parlàvem.
panxoman
"la història,... l’han teixit alguns homes i moltes, moltes dones i moltes, moltes col·lectivitats" bé en tot cas serà molts homes i moltes dones, no alguns i moltes moltes moltes. El menyspreu d'aqusta senyora cap tot lo masculí és tant extrem com el de qualsevol misogen cap les dones. En la seva vida privada q pensi el q vulgui, el problema està en que en la societat que tenim aquest discurs d'odi imenys preu està permés i aquesta senyora està a la universitat predicant això mateix
Fat Boy
"la història, com el present, és molt més rica, molt més complexa i molt més humana: l’han teixit alguns homes i moltes, moltes dones i moltes, moltes col·lectivitats". Ara s'explica perque el mon esta com esta, oi?.
ToniPk
Tota la raó "Panxoman"..es veu que per a ella el Plural masculí no existeix..Mensprea tot el que sigui masculí. No entenc com encara escriu aquesta mena d'articles..si fos a l'inversa ja no li permetríen publicar. El mes preocupant es que està a una Universitat amb aquesta ideologia..realment lamentable.
JRRiudoms
A la Catalunya real -més ennllà de desitjos, filies i fòbies- hi hauràn mascles.i femelles. I també gent hetero, bi, trans i homosexuals. I lesbianes. Voler una Catalunya amb només dones és tant absurd com voler una Catalunya amb només homes. El patetisme de l'autora de l'artícle (una doctora en historia) és un exemple que la ximpleria és ransversal a tots dos sexes. Atentament

envia el comentari