Una victòria política

"Si són absolts la bufetada a l’estratègia del govern espanyol serà només comparable al seu ridícul nacional i internacional. Si se’ls inhabilita, l’escàndol serà monumental"

El judici a Mas, Ortega i Rigau es tanca amb victòria política sense pal·liatius. Totes les cròniques dels mitjans internacionals, sense excepció, l’han tractat com un judici purament polític. El sobiranisme civil ha passat una nova prova d’estrès posant 50.000 persones al carrer un dilluns a les vuit del matí. El fiscal ha acabat a la defensiva, havent de negar en la seva intervenció final que rep instruccions polítiques del govern i demanant que el tribunal valori els somriures entre acusats i testimonis (sic). El bloc d’ordre dins del sobiranisme ha reconnectat emocionalment amb el procés. I l’opinió pública ha escoltat de boca de Puigdemont un dels millors i més transcendents discursos al Parlament des de la recuperació de l’autonomia (“la democràcia espanyola ha emmalaltit”).

 

La victòria només pot créixer amb la sentència, sigui quina sigui. Si són absolts, la bufetada a l’estratègia del govern espanyol serà només comparable al seu ridícul nacional i internacional. I si se’ls inhabilita, l’escàndol serà monumental i reforçarà el terreny de joc on l’independentisme ha triat jugar la batalla final: democràcia versus demofòbia, urnes versus repressió. Tot plegat, un simple aperitiu si ho comparem amb el que pot arribar a passar quan la persona jutjada no sigui un expresident sinó una presidenta del Parlament en actiu.

 

Amb aquest balanç, la mesquina baralleta interna sobre la línia de defensa dels acusats queda en això, una pugna més de baixa volada a les quals són tan aficionats alguns sectors de l’independentisme. L’estratègia repressiva de l’estat deixa sempre un balanç polític tan favorable a l’independentisme, que sembla mentida que, en comptes d’aprofitar-la i treure’n tot el suc possible, alguns es dediquin a ficar el dit a l’ull dels que estan sent jutjats. Faran el mateix amb Carme Forcadell quan, a banda de fer discurs polític, es defensi jurídicament dient que el reglament del Parlament l’habilitava perfectament per permetre aquell debat?

 

Dèiem la setmana passada que la repressió farà patir el sobiranisme i que no es pot frivolitzar amb ella (que t’emmanillin no fa cap gràcia, que t’inhabilitin no fa cap gràcia, rebre multes de 250.000€ no fa cap gràcia), però que com a estratègia és un carreró sense sortida per a l’estat. Tot el que ha passat aquesta setmana ho confirma. 




Comentaris
sentit comú i pràctic
Totalment d'acord.
Espectador
Les victòrias polìticas no serveixen per rès .La sentencia del TSJC serà per unanimitat ,Pensar el contrari es anar amb un lliri a la ma . No s'ha muntat aquest gran teatre per perdre. Només la societat civil (el poble) pot decantar decisivament la balança . Es a dir o totes les forces vives de Catalunya desperten ja , o la batalla es perdrà.
Boris
Mas sempre va dir que no cometria cap il·legalitat. La seva línia de defensa és coherent. Els que van amb la bandera de la desobediència són uns altres, encara que després davant els jutges facin el mateix que ara critiquen. És que temen que Mas torni a presentar-se?
Emili
Estic d'acod amb el comentari de l'espectador, i pesno que encara que fora hi haurà certa solidaritat, al final no faran res. Ja veiem el que diu el president del Parlament europeu. A Europa ara predominen els polñitics populistes, estatalistes i euroescèptics en realitat. I tenim davant un Estat que té, no ho oblidem, el recolzament de la majoria dels sues ciutadans )PP, PSOE, CS....). Ara bé, tambe és un Estat en fallida econòmica. Hem de resistir, no defallir encara que ara ens xafin
Ramon
És exactament així: els espanyols pringuen si fan, pringuen si no fan. La victòria política és clara (llàstima de l'espai mediàtic perquè podria ser definitiva) però també va ser victòria política el 9N en si mateix i bé que vam esgarrar-ho tot nosaltres mateixos els dies posteriors. No esguerrem també aquesta.
Ramon
No, Boris, no. No tenen por que Mas es presenti. No és por. És pànic.
Quelcom no està ben explicat
Els raonaments tipus "si passa el succés A guanya el subjecte B" i "si passa el succés no-A guanya el subjecte B (també)" no tenen molt fonament. Una o diverses hipòtesis de partida no són certes, i aquesta és la conclusió de veritat si concloem que passi el que passi sempre guanyarem.
Fenix
En qualsevol pais, per poquet democràtic que sigui, el ridícol d'Espany es monumental. Qui no vulgui que no ho vegi.
En sento reconfortada..
com a catalana independentista. Aquest sentiment, després de uns quants dies força frustrants, ja és un gran èxit col.lctiu. Ja sabem que ho hem de fer nosaltres, el poble, i espero tenir forces per arribar al final. No us refieu dels apocalíptics,
Aleix
I tornem a comprovar un altre cop més que l'Estat Espanyol no ens falla mai. Tot, tot i tot depèn de nosaltres.
John Smith
Completament d'acord amb el comentari de la mesquina batalleta interna sobre la línia de defensa dels acusats. Alguns es van tirar a la piscina massa ràpid per criticar a Mas i a la seva defensa.
Vicente
Sense por
J.b.m.
Som collonuts.

envia el comentari