La justícia de l'enemic

"Substituir el diàleg i la negociació per l'acció dels tribunals és un disbarat. El seu inevitable resultat serà legitimar la causa independentista"

El judici a Mas és clarament i fonamentalment polític. També té una base jurídica que, encara que discutible, és l'únic que podria donar-li certa legitimitat. Les tres persones encausades (Mas, Rigau, Ortega) ho són per quatre suposats delictes: desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions. La desobediència al Tribunal Constitucional és aquí el més important. Però no és el més substancial perquè, quan es va cometre el presumpte delicte, encara no s'havia aprovat la reforma de la Llei Orgànica de l'esmentat tribunal (2015) que el converteix en tal, i que permet obligar al compliment de les seves decisions i castigar la desobediència.

 

El procediment s'obre doncs en la jurisdicció ordinària amb la querella que ordena presentar el fiscal general de l'Estat el 21 de novembre de 2014 per la celebració de la consulta del 9-N del 2014 i en contra de l'opinió unànime de la Junta de fiscals de Catalunya, amb seu fiscal en cap al capdavant. Una clara imposició política –concretament, governativa– a compte de la dependència jeràrquica de la Fiscalia. I una ingerència més de l'executiu del PP en els procediments judicials. La seva prova evident és aquesta reforma de la Llei Orgànica del TC, que el PP va fer aprovar pel procediment d'urgència, sense consulta al Consell d'Estat i amb la presència del senyor Albiol, que no era ni diputat, emparat en la majoria absoluta que gaudia el seu partit en la legislatura anterior.

 

Que quedi per a un altre moment la consideració de l'oportunitat o inoportunitat de la reforma. Certament, es tracta d'un punt més en el llarg camí de desprestigi i descrèdit del TC que fa anys que funciona en la pràctica com un instrument del PP, sobretot a compte de Catalunya. I és aquesta obsessió de l'Estat espanyol de disfressar de legalitat les seves decisions davant l'independentisme català la que caracteritzarà el desenvolupament d'aquest procés al Tribunal Superior de Justícia català, com s'han encarregat d'evidenciar les diferents parts concernides i que en la seva primera sessió ja ha acumulat suficients indicis de la seva índole política. 

 

Efectivament, l'independentisme ha fet bandera del vessant reivindicatiu d'aquest procés, l'ha convertit en un clam de protesta en interpretar-ho com un atac als drets dels catalans i les competències dels seus òrgans representatius. La marxa multitudinària dels acusats fins al tribunal té el valor d'un acte simbòlic en el procés per a la fabricació d'una llegenda i un martirologi. Res alimenta més les reivindicacions nacionalistes ni la unitat dels seus partidaris que l'experiència de sentir-se atacats per un enemic comú.

 

Perquè si la politització de l'acte pels acusats va ser evident i fins i tot desafiant, no menys ho va ser la dels acusadors. L'animadversió del president del tribunal, Jesús María Barrientos, cap a l'expresident de la Generalitat va ser patent quan va interrompre la declaració d'aquest per recriminar-li desbridament que formulés preguntes quan només és un acusat. No obstant això, Mas no havia fet tal cosa sinó que havia recorregut a una figura retòrica, anomenada erotema, això és, una pregunta que no espera resposta, però que serveix per afermar el seu raonament, la qual cosa és totalment lícita.

 

Aquest procés està envoltat de tot tipus de recursos polítics millor o pitjor intencionats. Durant el cap de setmana es va produir un nou operatiu de la Guàrdia Civil en contra de la presumpta trama del 3 per cent que es va saldar amb la posada en llibertat dels detinguts, que ja anuncien possibles querelles per detenció il·legal. La coincidència de dates podria tractar de projectar l'ombra de la corrupció sobre el procés polític que es va obrir el dilluns. De fet, és freqüent que els mitjans espanyols llisquin la sospita que el judici a Mas no és pel seu independentisme i la seva presumpta desobediència sinó per la trama de corrupció del tres per cent. Una insinuació tan carregada de males idees com les interpretacions de què els més de 40.000 assistents a la marxa de Mas al Tribunal (segons la Guàrdia Urbana) no eren espontanis, sinó que estaven mobilitzats per les autoritats catalanes.

 

La politització de la causa es fa més evident quan s'observa que en un lloc privilegiat, immediatament darrere de Mas i "xuclant càmera", com diu la premsa, estava asseguda una persona que és càrrec públic de la FAES, una destacada activista unionista dideologia d'extrema dreta i a la qual, per raons encara sense explicar, es va permetre fer el que els mossos d'Esquadra impedien fer als altres assistents, com per exemple, fer fotos de dins a fora de l'edifici. 

 

Substituir el diàleg i la negociació polítics per l'acció dels tribunals per resoldre problemes eminentment polítics és un disbarat al qual és molt aficionat l'autoritarisme espanyol. El seu inevitable resultat serà legitimar la causa independentista i guanyar-li més suports socials al mateix temps que les instàncies judicials espanyoles fan el ridícul. Sobretot en l'esfera internacional.




Comentaris
Cortarelo es va quedar a 2014
A 2017 la Fiscalia ja no demana penes de presó per a Mas, Ortega i Rigau. La qüestió està en què el Ministeri Públic evita acusar-los de malversació de fons, l'únic delicte que comporta penes de presó. Això sí, es mantenen els de desobediència i prevaricació, castigats amb multes o inhabilitació de les seves funcions públiques. Pacte amb la Fiscalia a la vista?.
119
Anna Armendares
La presencia de la senyora Cayetana Alvarez de Toledo darrera Artur Mas es pot veure com una provocació, pero de fet es una exhibicio d`estupidesa. Aquesta senyora, que va fer una tesis amb Elliott (que ja es una patum) no va entendre res del que va llegir per fer la tesis: el seu personatge, Juan de Palafox, s`hauria horroritzat veient el caire centralista i autoritari de Rajoy i Cia. No va entendre res del constitucionalisme de Palafox i de l`analisi de l`Espanya del Conde Duque de Olivares.
5
Narcís ( entre mitjans espanyols interessats bastards i ídem pro delinqüència/ seguir anihilant i espoliant i professionals de la justícia ineptes-ineficients-no aptes-ineficaços- incompetents o venuts àdhuc ‘ fatxes ‘ .. estem ben guarnits!) ( anem’s-en jaaaaa!)
1. Tinc entès que és per ' desobediència i prevaricació ' que no pas la resta ( pel que fa a la 1ª foren ' voluntaris ' i pel que fa a la 2ª no es desvià, atès que n'és un deure/ obligació escoltar sa ciutadania, llurs administrats!)! 2. res de ' llegenda i martirologi ' que sí d'acompanyament i escalf .. no debades va com representant nostre, dels catalans! i 3. sí, n'era una pregunta retòrica que no espera cap resposta que sí ' puntualitzar '/ confirmar explicació quina fos!
2
Churchill
Espanya perd internament si els declaren innocents. Espanya perd externament si els declaren culpables. Ofegada en les seves inseguretats, Espana optarà per tancar-se en si mateixa, per mossegar, per castigar. Sempre fan igual, ho duen als gens. Bona notícia. Serà el principi del seu final a Catalunya.
1
Jordi Lògic
La llei de consultes diu que la Generaliat pot fer consultes en l'àmbit de les seves competències. La independència no està dins l'àmbit de les seves competències (al no estar recollida a l'Estatut). Ara bé, la Constitucio permet la seva reforma a iniciativa de les CCAA, i no posa límits a dita reforma. Per permetre la independència caldria reformar la Constitució. El decret del procés participatiu deia que es convocava el procés participatiu als efectes legals corresponent
28
Jordi Lògic
Qualsevol jurista s'en pot adonar doncs, que lúnica cosa que legalment justifica la convocatòria del procès participatiu en un àmbit fora de les competències de la Generalitat és una reforma de la constitució. El juristes del TC també. I els magistrats del TSJC també. Això no obstant, el TSJC es perd en si es va o no desoveir la prohibició del TC
26
Jordi Lògic
És dir, els magistrats del TSJC s'amaguen darrera d'un pur tecnicisme per no sortir de la seva "zona de confort" i en comptes de manifestar la prevaricació del TC prefereixen deixar-se ser utilitzats pel poder polític i perpetrar un judici polític. Perquè les seves preferències polítiques deuen ser coïncidents amb dit poder polític. Dic jo
0
Colometa- ALTA POLÍTICA
Aquesta farsa de judici és la demostració que l'hàbil Artur l'Astut va fer empassar l'esquer a En Rajoy i aquest va picar. La judicialització dels fets del 9 N és l'error més greu del govern del PP i la pitjor derrota de l'estat des de l'aprovació de la Constitució, a l'error del 31 d'octubre del 2014 se sumaran molts d'altres i això ens farà guanyar.
5
davids
tingueu clar els apañles d'esquerres,que un cop els catalans ens haurem deslliurat del jou apañol els hi tocarà en ells patir la persecució de l'ultradreta apañola...sempre podran emigrar a Catalunya,els acullirem amb els br´ços oberts.
1
Jordi Comasobirana
Espanya és un país de desgraciats, fet per desgraciats i per a desgraciats. Perdoneu, però algú ho havia de dir!
2
Certificant la defunció
Aquesta sentència serà el certificat de defunció d'escanya.
2
Libera
Com no poden enviar tancs, envien metralla judicial i i fan de tot plegat l'imperi de la llei, sigui la llei contrària a la realitat, al seny o a la lògica més humana!
1
Cristopher
Molt bé Cotarelo! En efecte, vergonyós el comportament del president Barrientos, només preocupat per a que els juitjats no diguessin res incòmode. Fent mèrits pel Suprem? o pel TC? Segur.A més les defenses tenen raó: no van fer res il·legal ni van prevaricar segons les lleis vigents. El que passa és que España es va equivocar: es creien que no seria res i després s'han volgut venjar al haver quedat en ridicul el 9N.
1
Peponides
Al gobierno español sembla que li hagin fet prendre un kilo de magnèsia. Té una perillosa diarrèa digestiva produída pel pànic i la inseguretat, que l'està deixant deshidratat i desideat, fins al punt que manifesta una sèrie de símptomes de diarrea mental que l'estàn convertint en un seriós perill per la bona marxa i tranquilitat d'Ezzpañññña. Ningú s'hauría cregut que des de Madrid s'hagués pogut fomentar i alimentar amb tanta eficàcia el cabreig i per tant l'independentisme de Catalunya.
0
Marta
Els politics del PP estan enfonsant España en un fangar, del que no els serà fàcil escapar!! Tothom coneix la reacció que es produeix quan es llença un boomerang...
0

envia el comentari