Comença la segona part

"El judici contra Mas remet en l’imaginari col·lectiu al judici sumaríssim i afusellament de Companys a mans de Franco"

Aquest dilluns 6 ha començat la segona part de la pel·lícula. Una segona part en què moltes coses seran diferents del que hem viscut fins ara. És el principi del final del procés.

 

La inflexió resulta explícita. La setmana passada, dimecres, el govern de Mariano Rajoy feia saber a través dels mitjans de comunicació que adoptaria les mesures “coercitives” que calguessin per aturar el referèndum anunciat a Catalunya. Acabava la fantasmal ‘operació diàleg’ -mera pastanaga de plàstic- i es donava per inaugurada la fase explícitament repressiva, de bastó.

 

Vint-i-quatre hores després, dijous, la Fiscalia Anticorrupció llançava la dita ‘operació Pika’ i els guàrdies civils duien a terme una colla d’escorcolls i detenien persones relacionades amb CDC. Com és habitual, la premsa era avisada amb temps perquè no es perdés ni un detall. El moviment es vinculava a la persecució de la corrupció convergent i, en concret, al cas del 3%, un cas que feia temps que no registrava cap moviment judicial.

 

Que fos la fiscalia –depenent del ministeri de Justícia- qui disparés l’operació, els precedents d’actuacions judicials que s’han fet coincidir amb cites polítiques importants a Catalunya i el fet que tots, absolutament tots els detinguts de dijous, quedessin en llibertat en poques hores fa sospitar que es tracta de propaganda. En aquest cas per intentar desanimar l’independentisme i desmobilitzar-lo prèviament a la jornada de protesta pel judici a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.

 

A la vista de tot plegat, i de la determinació de l’independentisme, no hi ha dubte que a partir d’ara les coses esdevindran desagradables. L’‘operació diàleg’ va ser només un intent –desplegat, tanmateix, sense la mínima convicció- del govern central per autolegitimar-se abans de brandar el bastó, per poder dir que els catalans havíem malbaratat –per orgull i fanatisme- la nostra oportunitat.

 

El judici contra Mas, Ortega i Rigau és un tret al peu, un més, que s’ha disparat el govern espanyol. Rajoy va decidir no intervenir davant el 9-N. Tanmateix, a la vista de l’èxit i dels esgarips d’alguns dirigents populars, va rectificar i va judicialitzar la qüestió. Per aconseguir la revenja i l’escarment va haver de violentar els fiscals de Catalunya, que no veien indicis de delicte en el procés participatiu, i el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, que al cap de poc va deixar el càrrec.

 

A aquestes altures el govern espanyol deu ser conscient que amb el judici de Mas no hi té res a guanyar, i no sols perquè, si les coses anessin com haurien d’anar, no hi hauria d’haver condemna contra els acusats. El judici contra Mas remet en l’imaginari col·lectiu al judici sumaríssim i afusellament de Companys a mans de Franco, i resulta una humiliació per a molts catalans, també molts de no sobiranistes. El judici contra Mas ha esdevingut un motor per a la mobilització independentista. Aquí és on encaixa l’operació de dijous –una operació aparatosa, preparada amb molt temps d’antelació- en què el govern espanyol es va assegurar que, per exemple, els mitjans subratllessin que Sixte Cambra és amic personal de Mas.

 

A partir d’ara, dèiem, comença una altra cosa. La gran diferència és que el govern espanyol, i l’Estat en el seu conjunt, no poden continuar cometent errors, perquè aquests errors poden determinar irremeiablement el signe de la partida. Se la juguen i hauran de mesurar molt bé cada peça que toquen i cada moviment que fan. De la seva banda, el sobiranisme, que tampoc es pot permetre més relliscades i equivocacions, queda ara més que mai en mans de la gent. Dependrà de la convicció, la fermes i el coratge que demostrin els ciutadans que la victòria sigui possible o no.




Comentaris
Espectador
El soberanisme sempre ha estat en mans de la gen, es el poble i només el poble el que decidirá el destí del país .
John Smith
Respecte a l'operació pika, trobo que són molt estúpids: si una tàctica (el muntatge teatral dels escorcolls i les detencions amb final de fum) no han tingut èxit en el passat, és inútil persistir en la mateixa tàctica. Però ja va ens bé que no tinguin millors idees.
Jordi
Tal com diu Espectador, la independència de Catalunya està i ha estat només en mans dels ciutadans de Catalunya. El resultat de les votacions del 27S van demostrar que el poble sap que no hi ha independència si no hi estan involucrats totes les sensibilitats. El 9N va ser el resultat de moltes voluntats. I la independència tindrà lloc quan els ciutadans diguem "prou" a l'Estat i ens mantinguem ferms amb una vaga indefinida que posi l'Estat contra les cordes del deute públic.
La gran ilusión
Llibre de Guillem Martínez, Ed. Debate-2016. Un llibre que demostra que el Procés Independentista no existeix i que tots hem estat víctimes d'una gran il·lusió fomentada pels partits que han participat en l'animació o condemna del projecte. A partir de múltiples testimonis aclaridors dels protagonistes i diverses exclusives notables es veu com tot aquest aparent procés de masses va ser emès i modulat, en totes i cadascuna de les seves etapes, per grups reduïts de persones.
Josep
Amb la operació Pika i totes les que vindran a partir d'ara els hi passarà (de fet ja està passant) com en el conte d'en Pere i el llop. La gent ja no s'inmuta amb aixó del 3%. Ho han volgut exagerar tant i estirar-ho tant en el temps que ja no afecta a ningú.
osti
Osti, troll fatxa multipseudònim! Se't veu desesperat i frustrat. Ningú no creu les vostres mentides, ni tan sols vosaltres.
Ben retratats
Aquest judici els deixarà en evidència a tots així com els seus motius per a defensar una causa o una altra. Tots nosaltres podrem veure amb més claretat quin dels bàndols ens cau més pròper.
federalista
hahaha molt bo lo del llibre la gran ilussio, sempre he pensat que el pruses era una gran mentida , i que el ramat xarnego anava enganyat, pel pastor lladre que en te els diners a suissa, i nomes utlitza el ramat per amagar lo furtat, fan la performance el ramat els 11 s i similars i mentrestant el pastor roba fins les finestres de la esglesia.
el
El que sí que és molt bo és la teva demència fadaralista, cada dia fas més el ridícul.
Susana Rodríguez-Vida
Molt de"ja ja ja" en els comentaris, però tots els espanyolistes vomiten bilis quan parlen i fan cara d'enterrament, mentre que els independentistes tenim el somriure als llavis. Per què serà?
Narcís ( n'és obvi que aquest tribunal serà jutge i part .. sinó hagués estat desestimat del tot!) ( em fum sigui així, però .. què es pot esperar d’aquest estat/ país veí sinó botxins?)
Res a afegir! PD: relliscades n'hi hauran .. fos només per la quantitat de traïdors o contra nostra llibertat amagats en ' esquerres revolucionàries/ de joguina '!

envia el comentari